La Comissió Cívica per a la Recuperació de la Memòria Històrica, en col·laboració amb l’Ajuntament d’Alacant, coincidint amb l’aniversari del final de la Guerra Civil i de la defunció de Miguel Hernández, han realitzat aquest diumenge un acte en homenatge al poeta i als més de 700 republicans que durant els anys 1939 i 1945 van ser afusellats per ordres de Franco i llançats els seus cossos en les fosses comunes del Cementeri d’Alacant.
Per part de l’Ajuntament d’Alacant, l’acte ha comptat amb la presència de les regidores de Memòria Històrica i Democràtica, María José Espuch, i de Cementeris, Gloria Vara, així com del vicealcalde Miguel Ángel Pavón, de l’edil d’Hisenda, Sofia Morales, de l’edil de Seguretat, Fernando Marcos, i dels regidors de Medi ambient, Víctor Domínguez i d’Acció Social, Julia Angulo, els qui, amb la seua presència, han volgut donar suport institucionalment a aquest homenatge a les víctimes del franquisme.
A més, l’homenatge ha reunit al voltant de 250 persones, i també ha comptat amb la participació dels representants de la Comissió Cívica per a la Recuperació de la Memòria Històrica, i de la nora del poeta Miguel Hernández, Lucía Izquierdo.
L’acte començà passades les dotze del migdia, al costat de la parcel·la número 12 del Cementeri d’Alacant, on Gloria Vara i María José Espuch han descobert una placa amb la qual “el Poble d’Alacant recorda les més de 500 víctimes dels 71 bombardejos feixistes que va patir aquesta ciutat durant la Guerra Civil, el més sagnant dels quals va tenir lloc el 25 de Maig de 1938 en el Mercat Central”.
En la seua intervenció, Gloria Vara s’ha referit a la “tristesa i solitud” que ha acompanyat la tasca de la Comissió Cívica durant els 20 anys de govern del PP a Alacant, i ha agraït a aquesta organització per “no rendir-se i lluitar” al llarg de tot aquest temps. “Amb la Llei de la Memòria Històrica en la mà recuperarem i honrarem la memòria de les víctimes del Franquisme que encara no hem pogut recuperar”, ha apuntat Gloria Vara, per a afegir que “aquest Cementeri per fi és lliure”.
María José Espuch, per la seua banda, ha posat l’accent en el compromís i suport de l’actual equip de Govern municipal “per la recuperació de la memòria de les persones que van lluitar per la democràcia i per la llibertat durant i després de la Guerra Civil”. “És hora de recordar, de donar a conèixer la nostra història: és important i és de justícia”, ha recalcat l’edil.
Des de la Comissió Cívica, el seu portaveu Miguel Mauri ha indicat que “queda molt per fer” perquè “la història s’explique i la mentida no constituïsca el present dels ciutadans d’Alacant”. En aquest sentit, ha recordat les paraules de José Saramago, qui va advertir que “cal recuperar, mantenir i transmetre la memòria històrica, perquè es comença per l’oblit i s’acaba amb la indiferència”.
Després de la interpretació de diverses cançons en homenatge a les víctimes del franquisme, la comitiva ha acudit a la tomba on van estar soterrades les restes del poeta Miguel Hernández, des de març de 1942 fins a octubre de 1986, i ha dipositat unes flors al costat de la placa commemorativa instal·lada per l’Ajuntament d’Alacant per a distingir aquest punt.
Els assistents han finalitzat l’homenatge amb el lliurament de flors, i la lectura de poemes i interpretació de cançons al costat del panteó on es troben actualment les restes de Miguel Hernández, de la seua dona i del seu fill.
