Guardamar del Segura
Abandonem l’interior de València i anem a plantar el nostre para-sol a la platja de Guardamar del Segura, l’únic poble del Baix Segura on es parla valencià. Comparem els documents de 2014, 1646 i 1510 a veure quin cognom valencià detectem.
Es veu clarament a primera vista. El cognom Aldeguer és un llinatge clàssic de Guardamar, quart cognom més freqüent en 2014 i figura tant en 1646 (Jaume Aldeguer) com en el cens de 1510 (Ginés Aldeguer). Per tant, ja tenim el tercer cognom valencià. Ginés Aldeguer s’incorpora a la plantilla de jugadors triats per a la glòria. Ja només ens en falten 6 i anem a accelerar el procés.
Dades de l’IVE en 2014.
Veïnat de 1646.
Cens de 1510.
D’Énguera passem a la ciutat d’Alcoi. A la capital de l’Alcoià, els cognoms locals més freqüents en 2014 eren Gisbert, Jordà, Pascual, Sempere, Soler i Miró, entre d’altres. En les imatges extretes del veïnat de 1646 trobem, en la quarta línia, Cristòfol Gisbert de Joan i, tot seguit, mossèn Marc Antoni Gisbert, rector, Felip Jordà i Josep Pasqual, entre d’altres. Dècades abans, el 1510, trobem Herònim Gisbert i Luis Gisbert, entre d’altres llinatges com Sempere, Sisternes i Puigmoltó. El sisè cognom escollit dels nou llinatges valencians és, en aquest cas, Gisbert.
Dades de l’IVE en 2014.
Veïnat de 1646.
Cens de 1510.
Tanquem la nostra gira genealògica a Sagra, una localitat de la Marina Alta amb prop de mig miler d’habitants. Para molta atenció al nostre novè cognom valencià. Les estadístiques de 2014 ens llancen un grapat de llinatges propis dels territoris del sud, com Carrió, Moll, Mut, Ballester, Femenia, Ferragut, Llull, Morant… No es veuen Sánchez ni Garcia ni López.. En 1646, ens ensopeguem amb Juan Carrió, Bertomeu Ferragut, la vídua de Gabriel Moll, Bertomeu Olsina i Juan Mansanet, entre d’altres.
Dades de l’IVE en 2014.
Veïnat de 1646.
Cens de 1510.
Nou cognoms valencians
Ací tenim, com a conclusió, els nou cognoms valencians escollits en aquest improvisat experiment genealògic: Borràs, Antón, Aldeguer, Rubert, Aparicio, Gisbert, Querol, Baldoví i Carrió. D’acord, ho hem aconseguit. Però seguisc donant-li voltes als nostres avantpassats fills de Mahoma que hem trobat a Sagra. Per on pararan els centenars de descendents de Çatdon Verris, Mahomat Raponet i Aznet Castelli? Encara seguirà corrent la seua sang en les nostres venes? Potser algun haja tornat, sense saber-ho, a la seua antiga pàtria ibèrica a bord d’una fràgil pastera? Els jueus sefardites sí que van poder mantindre vius els seus llaços amb l’Espanya que els va expulsar el 1492, però ells, els fills d’Al·là…
“Xiquet, ja que tens nou, podies estirar-te una miqueta i fer-ne un equip de futbol, no?”. Teniu raó. Només ens falten dos jugadors per a completar l’onze de gala d’una hipotètica selecció valenciana de futbol de fa 500 anys. Ja ho tinc, fitxem dos habitadors de Sagra com a oriünds. Podem col·locar com a porter Alí Faraig, un tipus espigat i amb bons reflexos, i a Aznet Castelli, com a mitjà volant esquerre. Només ens falta trobar l’avantpassat de Miquel Àngel Picornell perquè ens radie el primer partit i saltar a la gespa de l’estadi “dellà del riu Xúquer”.
Ja has vist què fàcil és viatjar 500 anys en el temps i conèixer els nostres avantpassats. Prova a fer el mateix amb el teu cognom i descobreix d’on ve. Més d’una sorpresa t’espera. A les teues mans està conèixer el teu origen familiar. Pots acudir als arxius o recórrer a un genealogista com jo. Recorda: la curiositat no va matar el gat, el va fer més savi i feliç.
Post Scriptum: Els tres primers rostres que il·lustren la fotografia que encapçala l’article són valencians anònims. La segona dona del cartell és Maruja Rams, la bella miss València de l’any 1935, fotografiada per Vicente Vidal Corella per a la revista ‘Crónica’.
