El director general d’Escal UGS, concessionària del magatzem de gas Castor, i coordinador del projecte, Carlos Barat, ha defensat davant el jutge de Vinaròs que els estudis de sismoresistència avalaven la posada en marxa de l’activitat gasística, tot i els més de mil terratrèmols que se’n van derivar. Barat ha refusat que calguera un estudi previ del risc sísmic perquè la zona on està ubicat el magatzem submarí no està qualificada d’alt risc. El director general de la concessionària fins i tot ha negat que els sismes, que es van registrar coincidint amb la injecció de gas al Castor, foren “perceptibles per a la població”, malgrat la tensió social i els desperfectes materials que va ocasionar. Tanmateix, Barat ha reconegut que Escal UGS havia previst terratrèmols d’un màxim de 4,7 graus a l’escala de Richter. El director general és l’últim de la vintena d’investigats en el cas Castor.
El director general d’Escal UGS ha reconegut al jutge de Vinaròs, que instrueix el cas, que ha estat el coordinador el projecte Castor des dels inicis i ha defensat que l’empresa havia aportat estudis de sismoresistència de l’estructura geològica on es va injectar el gas que l’avalaven com a “apte” per a l’emmagatzematge. Segons ha explicat l’advocat de l’acusació particular, lletrat representant de l’entitat ecologista Arca Ibèrica, Jorge Casal, Barat ha negat que calguera un estudi de risc sísmic perquè es treballava sobre una zona qualificada de baix risc. A preguntes del Ministeri Fiscal i les acusacions, el director general d’Escal UGS, seguint la línia de defensa que ja havien mostrat altres alts càrrecs de l’empresa concessionària –de la mateixa manera que ho va fer amb anterioritat i de forma pública el dirigent de l’empresa matriu, ACS, Florentino Pérez-, ha negat que el miler de terratrèmols que es van derivar de la injecció de gas al magatzem submarí “foren perceptibles per la població”. “Això ens ha sorprès perquè efectivament sí que van ser apreciats independentment de la seua intensitat i magnituds, tant pels danys que s’han registrat a les propietats com la situació d’angoixa i desassossec que ha creat en els habitants de la zona”, ha apuntat Casal.
Estudis “sense rigor”
L’advocat ha insistit que la “sismicitat induïda” per la injecció de gas i fluids en el subsòl és un fenomen reconegut i estudiat per la ciència abans del projecte Castor. En aquest sentit, ha assenyalat que els estudis sobre els quals Escal UGS vol avalar el magatzem de gas “no tenien rigor” perquè ha quedat demostrada la sismicitat que va disparar l’inici de l’activitat. A més, Barat hauria reconegut davant del jutge que l’empresa hauria previst la possibilitat de terratrèmols d’un màxim de 4,7 graus a l’escala de Richter, tot i que no constava en la documentació aportada, fet que suposaria una contradicció en la seua defensa. La fiscal del cas ha centrat bona part de la seua intervenció, precisament, a intentar aclarir l’abast de les avaluacions de riscos que l’empresa hauria d’haver previst abans de posar el projecte de forma fiable i segura.
En aquesta línia, els lletrats de les acusacions han aprofitat aquesta darrera compareixença dels vint investigats del cas Castor als jutjats de Vinaròs per assenyalar la manca de “rigor, fiabilitat i precisió tècnica” dels informes que presentava l’empresa i que cap administració pública va posar en dubte, donant-los en tot moment per vàlids sense contrastació. “Entenem que aquesta actuació és com a mínim negligent”, ha assegurat l’advocat Casal. El responsable tècnic del projecte ha insistit a defensar, novament, un dels arguments tècnics, que no ha pogut demostrar empíricament, sobre els quals se sustentava la viabilitat del magatzem de gas submarí: l’existència de coves i cavitats en l’estructura que haurien permès que el gas injectat així com l’aigua i el petroli romanents circularen de forma lliure sense generar grans pressions al subsòl. L’avaluació d’impacte ambiental aprovada pel Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient va fer seua la tesi d’Escal UGS per desestimar l’estudi de risc sísmic, considerant-lo innecessari.
Tampoc ha aclarit Barat com després d’haver invertit més de 40 milions en estudis, l’exconcessionària no va ser capaç de detectar l’existència d’una falla a l’interior mateix del magatzem, la falla que, segons els estudis posteriors de l’Institut Geològic i Miner (IGME) hauria estat mobilitzada per les injeccions i causat més d’un miler de terratrèmols a partir de setembre de 2013. D’altra banda, considera que l’empresa va actuar correctament quan, a partir del dia 5 d’aquest mes, va multiplicar gairebé per tres el cabal d’injecció per provar la resistència del magatzem. Un pràctica, segons l’informe de l’IGME, que no respectava les bones pràctiques fixades per la indústria, que recomanen no superar un increment del 50% del cabal entre els diferents períodes d’injecció.
Aquest dimecres comencen les compareixences dels testimonis i perits. Els primers testimonis que passaran pel jutjat número 4 de Vinaròs seran el president de l’IGME l’any de 2009, per un conveni en matèria d’avaluació d’impacte ambiental amb el Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient; la tècnic de la Generalitat que va elaborar l’informe reclamant la necessitat d’un estudi del risc geològic del projecte per part de l’administració catalana; l’empresari i propietari de terrenys afectats per les instal·lacions terrestres del Castor, Mariano Suñer; així com el president de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, Joan Ferrando. Dijous està previst que presten declaració com a testimonis directius i experts de l’Observatori de l’Ebre, que van monitoritzar l’activitat sísmica del Castor, així com l’autora del primer document oficial que alertava dels possibles riscos del projecte.
