Sergi Tarín / València
Enmig la tempesta, el millor és fermar-se al timó. És el que pensen en un Partit Socialista sotmès a la sotsobra d’arribar a convertir-se en tercera força en detriment d’Units Podem. Un timó fet amb fusta forta d’argumentari, desig i cert menyspreu amable pel contrari. Ana Botella és funcionària de la Generalitat i fou regidora del PSPV a l’Ajuntament de València entre 2007 i 2010, quan fou nomenada delegada del Govern fins 2011. Són 40 minuts d’entrevista i gran domini memorístic del manual d’instruccions socialista. Si foren unes oposicions i no uns comicis, no hi ha dubte que Botella obtindria la plaça.
– A qui afavoreix més la repetició de les eleccions?
Jo diria a qui perjudica més. Cal pensar en les persones. No podem pensar en els nostres càlculs, que són com jocs polítics electorals. Nosaltres anem amb el cap ben alt perquè férem tot l’esforç, recollirem el guant, acceptàrem el debat d’investidura i ens sotmetérem amb tota humilitat a presentar unes propostes i defensar-les. Els espanyols són ja madurs electoralment i sabran valorar l’esforç que hem fet.
– En canvi, les enquestes situen Units Podem com a segona força política.
Això és una ficció. Les anteriors també deien que anaven a tindre una remuntada i es quedaren en tercera força tot i sumar les confluències. Podem, estrictament, tenia 40 diputats. I també totes les enquestes deien que Ciutadans aniria per damunt de Podem i després no fou així. Dins dels partits del canvi, ells van com de show, d’artistes, però això no soluciona la vida de la gent. Se’ls va coneixent.
– La suma de Podem i d’Esquerra Unida, tenint en compte els resultats del 20D, sí que dóna com a segona força.
El que decidisquen les altres forces o les contradiccions programàtiques… Vostès són comunistes, populistes…? Ara deien que eren peronistes i darrerament s’havien apuntat a la socialdemocràcia. S’uneixen tantes famílies ideològiques que al final no sé què oferiran als ciutadans. Nosaltres estem centrats en el que som, les nostres senyals d’identitat, ser responsables i solvents.
– Quin impacte tindria en el PSOE esdevindre tercera força política?
Som un partit de 137 anys. Hem passat per tot tipus de cicles, inclosa la Guerra Civil. No pensem en nosaltres. I no ho fem des del moment en què acceptem la investidura i agafem el bou per les banyes. Sempre serem el Partit Socialista, però em preocupa què li passarà a Espanya si no té un Partit Socialista fort. Som la centralitat de l’esquerra i podem donar mesures per enfrontar la recessió econòmica. Hi ha qui demana el vot per sorpassar. Nosaltres ho fem per donar serveis i qualitat de vida a la ciutadania.
– I també per sorpassar el Partit Popular.
És un instrument, però no l’objectiu. Cal traure el PP del govern perquè ha deixat un panorama desolador i no és viable el seu model econòmic.
– Pedro Sánchez, com a líder de l’oposició, demanà el suport per fer fora el PP. Seguint aquesta lògica, si Sánchez deixa de ser líder de l’oposició, haurà de donar el suport a qui ho siga?
No estem en eixe escenari.
– Però s’hi pot donar d’ací a 10 dies.
Estem centrats en tindre la major confiança dels ciutadans. Si fas una carrera només pots pensar en la meta.
– Siga o no líder de l’oposició, sembla inevitable un pacte de Sánchez amb Pablo Iglesias. Però en el debat a quatre no es veié massa empatia entre ambdós.
Tot dependrà de com de raonable siga cadascú. Iglesias marcà dos línies roges: que no estiguera en el pacte Ciutadans, perquè és de dretes. I dialogar amb Convergència i Llibertat o el Partit Nacionalista Basc? No són de dretes? I, després, el dret d’autodeterminació de Catalunya. Partits de dreta o d’esquerra? Partits del canvi!
– Ciutadans és un partit del canvi?
És un partit del canvi perquè està compromès amb la regeneració democràtica, amb el canvi de la llei electoral, amb les millores del finançament…
– Sembla tan complicat un pacte entre PSOE i PP com entre Podem i Ciutadans. Inevitablement Sánchez haurà de triar.
Estem molt il·lusionats i la gent està valorant l’esforç fet per Pedro Sánchez, se’l veu com a un home d’Estat. Molta gent no pot imaginar Pablo Iglesias de president. Ni tampoc Rivera. A Pedro Sánchez, sí, perfectament. La societat espanyola no pot fallar en l’elecció.
– On es trobaria més còmoda, en un pacte amb Ciutadans, com el de Pedro Sánchez, o en un altre amb Podem i Compromís, com en el cas de Ximo Puig al País Valencià?
Sóc socialista i em sent còmoda treballant en un projecte socialista.
– Però, i si haguera de triar?
No es tracta de triar a la carta. La vida i els resultats electorals van marcant unes circumstàncies i condicionants. La gran diferència amb Madrid és que ací sí que es donava una gran majoria d’esquerres. A Madrid es donava una majoria de canvi de partits que aspiraven a un canvi de polítiques amb uns eixos comuns. Val a dir que Pablo Iglesias ha venut allò del govern ‘a la valenciana’ a la seua manera. En un govern ‘a la valenciana’ per a Madrid, Podem no estaria al Govern, que estaria presidit per un socialista.
– Sense Pablo Iglesias, seria més fàcil per a Pedro Sánchez arribar a un acord amb Podem?
La personalitat d’Iglesias no ha afavorit massa l’acord. Venia amb un pla premeditat d’assalt al poder polític. No li van eixir els comptes i ha sigut capaç de sacrificar els interessos d’aquest país per traure endavant el seu càlcul polític.
– El PSPV-PSOE apunta la renovació com a valor, però en la llista per València té en llocs d’eixida José Luis Ábalos i Ciprià Ciscar. Un premi a l’experiència, certa tendència per la paleontologia o senzillament el resultat per l’equilibri en les quotes del poder intern?
Cal mirar las llistes amb perspectiva, en clau nacional. Intentem conciliar-ho tot: veterania, capacitat política, persones amb experiència de gestió que poden desempenyorar càrrecs públics, dones, homes, joves… Tenim Maria [Such] que és la més jove al Congrés dels Diputats. No es pot amortitzar la gent pel fet d’haver estat. No seria normal fer unes llistes sols de gent amb experiència de molts anys ni tampoc que es perdera l’experiència política. La llista de València està molt distribuïda.
– Com s’explica que, malgrat tanta i tan nova corrupció, el PP continue com a força més votada a Espanya i a València?
És inexplicable que tinguen encara des d’un imputat en les llistes, [Óscar] Clavell, a Castelló, fins a un exconseller, Gerardo Camps, per Alacant, una persona qüestionada per haver gastat més de mig milió d’euros en dinars i en luxes. Sembla més un missatge per blindar les persones sospitoses de corrupció. Queda molt de treball d’educació en valors perquè es veja una intolerància a eixe tipus de comportaments.
