RedactaVeu / EP / València.
L’Associació de Juristes Valencians ha convidat el ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, coincidint amb la visita que aquest dilluns realitza a València, a defensar el dret dels valencians a legislar en matèria civil.
Aquest col·lectiu ha destacat que vol “recordar un problema que afecta els 5 milions de valencians i que està pendent de solució” com és “la inconstitucionalitat de l’Estatut en matèria de dret civil valencià”.
Així, ha assenyalat que “després de les Sentències del Tribunal Constitucional 82/2016, 110/2016 i 192/2016, contra les lleis valencianes de Règim Econòmic Matrimonial, Unions de fet i Custòdia Compartida, que han suposat la limitació de drets socials per als valencians, urgeix donar resposta jurídica i política a les persones que contrauen matrimoni, pretenen que la seua unió de fet tinga conseqüències civils o requerisquen un marc normatiu estable per a la relació amb els fills en cas de crisi sentimental”.
L’Associació de Juristes Valencians ha expressat el seu “sí al dret civil valencià” i ha assegurat que d’aquesta manera es fa “ressò d’una voluntat ferma de la societat valenciana”. En aquesta línia, ha apuntat que “162 ajuntaments, la Generalitat, les tres Diputacions, multitud d’institucions, associacions culturals i professionals han aprovat les mocions i el manifest pro-dret civil valencià”.
L’entitat ha comentat que aquests són “acords que han sigut notificats al Congrés dels Diputats, al president del Govern, a les Corts Valencianes i al president de la Generalitat” per a deixar constància que “els ciutadans valencians han donat suport a una reeixida campanya que se substancia en el lema en forma d’etiqueta #SíAlDretCivilValencià”.
“Dient sí al dret civil valencià, diem sí a l’autonomia de la Comunitat Valenciana”, han plantejat Juristes Valencians, que han apuntat que l’Estatut d’Autonomia “arreplega amb claredat la competència que tenen les Corts per a legislar en dita matèria”.
“L’autonomia de hui suposa donar continuïtat a l’històric exercici per part dels valencians del seu autogovern. Açò suposa el reconeixement del poble valencià com a nacionalitat històrica amb capacitat de legislar, tal com diu l’Estatut en el seu preàmbul i 7 articles”, ha assenyalat sobre aquest tema l’associació.
De la mateixa manera, l’entitat ha manifestat que “dient sí al dret civil valencià, diem sí a la igualtat dels valencians pel que fa als ciutadans d’altres sis territoris –14 milions d’espanyols de Galícia, Navarra, País Basc, Balears, Aragó i Catalunya– que van tenir i mantenen el seu propi dret foral i, per tant, la seua capacitat de legislar en matèria civil”.
L’Associació de Juristes Valencians ha manifestat que “existeix un dret civil valencià i que la causa que no estiguera en vigor a data de l’aprovació de la Constitució resulta bé de l’accidentalisme històric” o “bé d’una discriminació contra els valencians pel règim franquista” i ha insistit que “aquesta constant reivindicació és la base del dret que té aquest poble a l’exercici en plenitud del seu autogovern en matèria civil”.
L’entitat ha recordat que s’ha reunit amb tots els grups parlamentaris de les Corts Valencianes i que els ha presentat “una via per a donar resposta tècnica al que políticament ja havia d’estar resolt, la plena constitucionalitat del Dret Civil Valencià, perquè l’Estatut que atorga la capacitat de legislar en matèria civil i que confereix drets socials va ser aprovat, a més de per les Corts, també mitjançant Llei Orgànica en les Corts Generals”.
“Esperem que en breu es done suport a una iniciativa de modificació constitucional que compte amb la unanimitat de les Corts, i que es tramite ràpidament en el Congrés dels Diputats per a resoldre un problema amb poca transcendència per al conjunt d’espanyols, però molt rellevant per als 5 milions de valencians: la integritat del nostre Estatut”, ha exposat aquest col·lectiu.
Amb tot, els Juristes Valencians demanen a Catalá que “diga #SíAlDretCivilValencià, a l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, als drets socials dels valencians i a l’estat autonòmic que reflecteix la realitat històrica i jurídica de tot Espanya”.
