Des de fa més de 10 anys el nostre somni ha estat treballar fora de les normes d’un currículum excessivament teòric i sobretot allunyat dels interessos, les pràctiques i les músiques amb les quals conviu el nostre alumnat fora dels centres educatius. És a partir d’aquestes premisses i experiències en el treball creatiu i la col·laboració des d’on es gesta aquest laboratori sonor -MUSICL@B CR 209- espai que es desplega com a espai creatiu. Ha estat en els últims anys, gràcies a noves i estimulants col·laboracions amb creadors i institucions, com ara la Universitat Politècnica de València (UPV), quan hem pogut completar el cercle. No ha sigut casualitat que es generen sinergies creatives que han arribat a afectar fins i tot l’espai de treball. Després d’una llarga experiència amb l’ús de les noves tecnologies (TICS), com ara el treball amb el sistema Soundcool, creat ad hoc per aprendre creant, aquestes s’han integrat en el quefer creatiu del nostre alumnat, sense oblidar ni deixar de banda el treball de l’aula això sí, estris sonors i objectes trobats com ampolles, poals, molls, o mobiliaris diversos, que ens recorden tothora el que som els éssers humans: cossos vibrants sempre disposats a sonar.
Parafrasejant Corradini: “En tot procés creatiu hi ha un acte de destrucció”. Per això podem afirmar que en el nostre cas, l’aula de música ha mort. Volem allunyar-nos definitivament d’aquest concepte d’aula simètrica, direccional perquè de forma col·lectiva, puguem construir nous espais flexibles i divergents, que donen cabuda a nous i suggeridors projectes i en conseqüència generar i estimular noves formes d’aprenentatge.
Uns aprenentatges basats en el fer col·lectiu, amb l’acceptació del risc, la barreja, les perifèries, l’errada i les “imperfeccions”. Elements que, si bé van ser rebutjats en una altra escola, els fem nostres a manera d’escletxes que colen l’aire fresc i humanitzen l’educació. Aquesta transformació permetrà potenciar uns espais híbrids, permeables, on els creadors, alumnat i professorat, tots amalgamats, siguen els autèntics artífexs de la construcció cultural col·lectiva i per tant del coneixement i no simples consumidors.
En definitiva, elements per apropar-nos un pas més, a una veritable transformació social i accions que haurem de tenir en compte en aquesta escola PÚBLICA ja futura. Escola que més que reproduir idees o pensaments ha d’alliberar i transformar les persones que hi viuen i conviuen i fer que enceten el camí cap a una societat més crítica i sensible, en definitiva, més justa, a través de l’art.
Adolf Murillo i Ribes
Professor de música en Educació Secundària a l’IES Arabista Ribera – Carcaixent.
Professor Master de música a la UPV
Doctor en Educació