He hagut de deixar un temps per escriure aquestes ratlles perquè si ho hagués fet immediatament després de llegir, veure i escoltar les aberracions que han arribat a dir-se, imprimir-se i escriure’s, segurament el meu llenguatge hagués estat inadequat, la sang bull i de la boca em van rajar paraules que no reproduiré, però que ara, encara, em vénen al cap, però evitaré d’usar-les.
Quan vaig obrir fa uns dies el Facebook i comencí a llegir el que es deia de les Magues, la indignació va ser molt i molt profunda, no només pel fet que se les insultara, que ja és intolerable, sinó perquè els insults tenien un objectiu molt clar, atacar el gènere, atacar les dones pel fet de ser-ho. Uns dies després veig una octaveta amb la figura de l’alcaldessa de Sueca en una foto manipulada on apareixia com Hitler. De nou un insult, i de nou cap a una dona per ser dona. I per què us dic que no són qualsevol insult, sinó atacs a totes les dones? perquè en veure allò de “gordas y putas” i “dictadora”, em va vindre immediatament al pensament aquelles regles de la Sección femenina de la Falange que va editar el 1953 adreçades a ser una bona esposa i una dona “ideal”. No sé si les recordeu però algunes deien així: “1.- Habla en tono bajo, relajado y placentero. Minimiza cualquier ruido. Si tú tienes alguna afición, intenta no aburrirle hablándole de ésta, ya que los intereses de las mujeres son triviales comparados con los de los hombres. 2.- Prepárate: retoca tu maquillaje, coloca una cinta en tu cabello. Su duro día de trabajo quizá necesite de un poco de ánimo y uno de tus deberes es proporcionárselo. Recuerda que debes tener un aspecto inmejorable a la hora de ir a la cama…; si debes aplicarte crema facial o rulos para el cabello, espera hasta que él esté dormido,ya que eso podría resultarle chocante a un hombre a última hora de la noche. 3.- Salúdale con una cálida sonrisa y demuéstrale tu deseo por complacerle. Escúchale, déjale hablar primero; recuerda que sus temas de conversación son más importantes que los tuyos. No le pidas explicaciones acerca de sus acciones o cuestiones su juicio o integridad, recuerda que es el amo de la casa.”
I és que sembla que el temps no passa per a alguns. Ara, en el 2016, segle XXI, encara ens volen callades, submises, estúpides i sense iniciativa. Algú s’imagina que se li puga dir al pare Noel o els reis grossos i prostituts? Et pot agradar o no un acte, pots criticar la manera com es fa una interpretació, podem estar d’acord o no amb els discursos… Però a què ve dir que són “gordes i putes”? I el que ja em va deixar tocada del tot va ser la similitud que es va fer entre l’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, i Hitler: “Salúdale con una cálida sonrisa y demuéstrale tu deseo por complacerle.” (clar les dones hem de ser ‘bobetes’, estar sempre somrient i tindre un aspecte bondadós); “Escúchale, déjale hablar primero; recuerda que sus temas de conversación son más importantes que los tuyos.” (clar, nosaltres, les dones no sabem de què parlem, només diem tonteries, no gens importants, millor callem); “No le pidas explicaciones acerca de sus acciones o cuestiones su juicio o integridad, recuerda que es el amo de la casa.” (amo de la casa, de l’Ajuntament i del món). Cansada, estic cansada d’haver d’escoltar tanta badocada, tanta maldat, tanta estultícia contra les dones, no perquè ho fem malament, sinó perquè no ho fem com vol la dreta casposa, perquè tenim iniciatives, perquè tenim caràcter i sabem posar-nos en el nostre lloc. El que per a un home es considera positiu, la fermesa i la decisió, en una dona és intolerable; el que en un home denota bondat, ser grassonet i tenir un somriure obert, en una dona serveix per insultar-la. M’he fet major i ja estic farta de tanta gent pobra d’esperit. Prou, ja n’hi ha prou, deixeu-nos viure, desenvolupar-nos, tindre iniciatives, ser descarades. Jo també sóc gorda, puta, severa i amb molt, molt caràcter, i ben orgullosa!
Josepa Anaya Gallart
