Ara tenim una inversió en la serra de 300.000 Euros. Quan han sigut incapaços d’utilitzar convenientment els panells de fusta que posaren fa uns anys, que han romàs buits. Quan hem hagut d’indicar-los els panells i bancs que els vàndals, que n’hi han, destrossaven perquè els arreglaren. Quan més haguera valgut que no duren a cap algunes actuacions, com tapissar de formigó els voltants de la Torre i Pep, fins al repetidor, que cap declaració d’impacte ambiental haguera permès. Quan segueixen mantenint en tota la serra restes de materials d’obra que l’antiga Aquagest ha anat deixant impunement cada volta que arregla algun tram de la xarxa de clavegueram o aigua potable que passa per la serra.
Tampoc no es controla que només circulen pels camins principals els vehicles autoritzats. De les repoblacions forestals, o revegetacions, com li agrada dir a l’alcalde, molt rebombori el dia en què tots plantem el nostre arbret, i l’abandó a partir del dia següent. O si l’ajuntament demana arbres per a plantar que després es moren en els magatzems municipals.
I ni es fan els adequats controls amb feromones de la processionària, ni es tracta la plaga en els moments adients, ni quan se fa es dona informació suficient als passejants perquè eviten la zona aquests dies.
Ara, trauen la informació en premsa i immediatament les màquines arrasen la flora d’una bona part de la cornisa del far, deixant estupefactes a quants amants de la natura passegen pel lloc.
No ens pareixeria malament en altres circumstàncies la posada en valor d’un lloc tan emblemàtic i important per al turisme com és la nostra serra. Però necessari aquest mirador no és. Podríem prescindir-hi i seguir assentant-nos on ho venim fent des de fa molts anys a gaudir de l’entorn en plena natura. No s’ha fet encara res d’irrecuperable, però les veus dels experts en la flora de la nostra serra sempre ens diuen el mateix: quant menys intervinga la mà de l’home en ella, millor.
La nostra proposta per a la serra és la de sempre. El més agressiu que considerem es una estreta senda perimetral tancada als cotxes particulars que ens permetera pegar-li la volta pels seus límits caminant, però amb la intenció de reforçar encara més la seua protecció.
Comparativament podem observar la situació en què es troba el molí de la Calera. Es van modificar els seus voltants, i no es manté adequadament ni el molí, que per cert encara té el sostre trencat, ni el quiosc, ni els voltants. Podria ser un lloc molt agradable, sobretot perquè té unes vistes immillorables de la posta del sol, però tal i com està no ho és.
Aquí cal recordar l’agressió que propicià el nostre ajuntament portant-hi el corrent elèctric amb una instal·lació aèria que tampoc no haguera permès cap declaració d’impacte ambiental, i que ara, després de robatoris de cables i abandó, no serveix per a res.
I és que és més necessari que mai un esperit de consens consolidat en un gabinet de crisi que normalitzara la situació econòmica, i una comissió de qualitat que ens convertira en una vila turística puntera. I que de ambdós desapareguera el rodet de la majoria que ignora tota idea que no procedisca d’ells mateixos, i del qual els grans partits no han sabut prescindir quan han governat Santa Pola.
Compromís per Santa Pola
