Diari La Veu del País Valencià
175 aniversari de la constitució del Col·legi d’Advocats de Sueca
La presidenta del Consell General de l’Advocacia Espanyola clausura el 175 aniversari de la constitució del Col·legi d’Advocats de Sueca

Els únics murs que estem disposats a alçar són els dels Drets Humans”, va asegurar

Victoria Ortega Benito, presidenta del Consell General de l’Advocacia Espanyola, va participar el dimarts en la capital de la Ribera Baixa en l’últim acte commemoratiu del 175 aniversari de la fundació de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Sueca (1841-2016). Ortega va abordar en una conferència el futur de la professió de l’advocacia. La màxima representant dels lletrats espanyols va estar acompanyada per Mariano Durán Lalaguna, president del Consell Valencià de Col·legis d’Advocats i de Jesús Salvador Muñoz i Carrasquer, degà de la institució que ara tanca la celebració de l’efemèride.

Ortega es va mostrar optimista davant l’antiga reivindicació de la necessitat d’una llei orgànica de dret de defensa que pose als advocats “en plena igualtat amb la resta d’agents de la Justícia”. “Està molt bé que les societats miren al passat per a aprendre, però sobretot s’ha de mirar al futur amb il·lusió, nous projectes i esperança”, va dir en la seua brillant exposició després d’elogiar al col·legi suecà, “un dels més antics de la Comunitat Valenciana, i fins i tot d’Espanya”.

Va transmetre la necessitat que el col·lectiu seguisca avançant en matèria de formació, deontologia, avanç tecnològic, i en la funció social que estan desenvolupant. “Els únics murs que estem disposats a alçar són els dels Drets Humans”, va afirmar. I va traslladar el seu sentir “d’il·lusió pel futur i per treballar units”, va afegir.
La màxima autoritat dels juristes espanyols va celebrar i va ser testimoni d’excepció de la constitució de l’associació d’advocats joves. “És molt important l’impuls dels joves per tot el que poden aportar de frescor”, va observar.

Durán, per la seua banda, va expressar que “en parlar dels reptes de l’Advocacia convé mirar el que passa fora en altres països”. Va advertir dels canvis de regulació, l’evolució tecnològica i una competència molt feroç. “Enfront açò no convé viure en una torre d’ivori, sinó adaptar-se, anticipar-se i saber rectificar”, va manifestar. I es va mostrar convençut que açò “no serà un problema perquè l’advocacia porta més de 2.000 anys adaptant-se a les necessitats socials i al ciutadà”.

Encara així, va alertar i va posar en relleu “el que està succeint a Austràlia, Regne Unit i EUA, perquè vegem que ací podria passar alguna cosa semblant”, va dir, sobre la despersonalització de l’atenció jurídica i l’entrada de grans interessos financers en aquest mercat. “Hem d’estar atents, però també transmetre un missatge de tranquil·litat, perquè si ens adaptem bé podrem eixir airosos com fins ara”, va afegir.

“Intentarem afrontar el futur de la millor manera, perquè és una professió fonamental per a la societat, per a defensar els drets dels més desfavorits”, va asseverar el degà Jesús Muñoz. I va assegurar que el col·legi suecà, amb uns 900 professionals adscrits, segueix treballant en l’ampliació de serveis i té bones perspectives de futur.

Prèviament a la conferència, que es va dur a terme en la Casa de la Cultura, es van lliurar els diplomes de la segona promoció de mediadors i es va signar l’acta fundacional de la secció de joves advocats del col·legi de Sueca.

Victoria Ortega, la primera dona que ostenta la presidència del Consell General de l’Advocacia Espanyola, va ser rebuda en l’ajuntament per l’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, i un nodrit grup de representants del Govern Local, on va signar en el Llibre d’Or de la ciutat. Tamarit, també la primera dona alcaldessa de Sueca, va al·ludir a la històrica excepcionalitat de gènere i va mostrar el seu desig que “d’ací a no res açò no siga notícia”.

Passat, present i futur
L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Sueca ha aprofitat aquesta celebració per a abordar importants aspectes del passat, present i futur de la professió. La primera d’aquestes visions es va analitzar el passat mes de juny, dins d’una jornada en la qual van rebre la medalles d’Or de la Ciutat atorgada per l’Ajuntament de Sueca, i al Mèrit en l’Advocacia del País Valencià, concedida pel Consell Valencià de Col·legis d’Advocats.

L’Espai Joan Fuster, centre cultural que acull el llegat de l’intel·lectual suecà que en el seu moment va exercir com a lletrat, va acollir la presentació del llibre El Col·legi d’Advocats de Sueca. Fundació i primers anys de vida, de Carles Tormo. Joan-Maria Tamarit, degà emèrit, va desgranar el contingut del volum, editat amb tot luxe de detalls. A través de més de 150 pàgines, recorre els primers anys d’història d’aquesta institució, fundada el 17 d’agost de 1841. I ja a l’estiu van abordar el present en una àmplia taula redona en la qual van participar els agents que intervenen en l’Administració de Justícia.

El col·legi d’advocats suecà va ser la primera institució a reivindicar, al maig de 1992, la recuperació del Dret Civil Valencià, degudament ajustat a les actuals necessitats. Aquest va estar vigent durant cinc-cents anys fins a 1707. Amb motiu del 150 aniversari del col·lectiu de lletrats de la capital de la Ribera Baixa, en 1991, van publicar el Formulari de Juristes del segle XVII com a document útil en el camí de la recuperació del dret històric propi.

Comparteix

Icona de pantalla completa