EFE / València / Madrid
Bankia ha posat en mans de la Fiscalia una quinzena d’operacions -bàsicament de Bancaixa- algunes d’elles relacionades amb crèdits suposadament irregulars concedits a empreses de la família del president de Les Corts, Juan Cotino.
Entre aquestes figura un crèdit de 35 milions d’euros a Share Capital per a la compra d’actius immobiliaris a Europa de l’Est, segons ha declarat hui el secretari del Consell d’Administració de Bankia, Miguel Crespo, davant el jutge de l’Audiència Nacional, Fernando Andreu.
Durant la seua declaració com a testimoni, Crespo ha assegurat que l’auditora Deloitte mai els va informar que haguera detectat problemes de viabilitat en l’entitat després nacionalitzada.
També ha dit que quan el 4 de maig de 2012 va enviar dos correus electrònics -un al Ministeri d’Economia amb el pla de viabilitat presentat al Banc d’Espanya i un altre als consellers de Bankia anunciant que Deloitte havia demanat més temps per a finalitzar el seu treball- es va limitar a seguir les instruccions del seu llavors president, Rodrigo Rato.
Fonts jurídiques han assenyalat que el directiu de Bankia ha insistit en diverses ocasions en què Deloitte, encarregada de revisar els comptes de l’entitat, no va advertir sobre la gravetat de la situació del grup ni va plantejar dubtes sobre la seua viabilitat.
Altres fonts han precisat que el que ha dit Crespo és que en cap de les actes que alçava com a secretari general de Bankia consta que Deloitte avisara d’eixos problemes i que ha afegit que, en qualsevol cas, les actes reflecteixen fidelment el que s’ha dit a les reunions.
D’aquesta manera, el testimoni ha desmentit que el soci auditor de Deloitte en Bankia, Francisco Celma, arribara a dir que Bankia requeria una immediata aplicació de capital per a no incórrer en causa de dissolució.
Les acusacions li han preguntat com és possible que, si ningú havia donat la veu d’alarma sobre Bankia, aquesta entitat presentara al Banc d’Espanya un pla demanant 7.000 milions d’euros, a la qual cosa Crespo ha respost que ambdues coses són compatibles.
El testimoni ha assenyalat que fins al mateix 4 de maig no va conéixer el pla, en l’elaboració del qual no va participar, i del contingut del qual va informar a la vesprada a Economia per indicació de Rato.
Mitja hora després va enviar un altre correu, en aquesta ocasió als consellers de Bankia, explicant que l’entitat havia dipositat “físicament” el 30 d’abril en la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) els seus comptes anuals formulats sense auditar, però que a causa de problemes tècnics no s’havien pogut publicar fins a aquell dia.
A més anunciava que, “donada la complexitat d’un grup nou durant l’exercici 2011”, l’auditora Deloitte havia requerit “un major termini de temps per a finalitzar els seus treballs”, dels quals deia que “es desenvolupen amb total normalitat”.
Preguntat per què no va aprofitar l’ocasió per a informar els consellers que s’acabava de presentar un pla de viabilitat al Banc d’Espanya, ha respost que es tractava de “coses diferents” i que es va limitar a seguir les ordres de Rato.
Així, ha dit que va ser aquest, i no Deloitte, qui li va dir que l’auditora necessitava més temps, i ha afegit: “Com no m’he de fiar de la paraula del meu president?”.
El nom de Rato ha tornat a eixir a propòsit d’un altre correu electrònic enviat als consellers el 27 d’abril de 2012, desmentint les informacions periodístiques sobre un informe del FMI publicat dos dies abans en el qual -sense citar a Bankia- es parlava dels problemes de l’entitat.
De nou, Crespo ha dit que es va limitar a transcriure el que li va dir el seu president i ha negat que sabera de la preocupació del FMI per les necessitats de capital de l’entitat, assegurant que ni els representants de l’organisme ni el ministre d’Economia, Luis de Guindos, li la van transmetre mai.
D’altra banda, el directiu ha confirmat que a l’abril de 2012 va estar present en una reunió al costat de Rato i Verdú en la qual el governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, els va recomanar “professionalitzar” l’entitat, nomenant a un president o un conseller delegat del sector bancari.
