“No sóc un especialista. He desenvolupat una tècnica de dibuix i capacitat de resumir idees, però no em moc massa a gust en els territoris de la intel·lectualitat”, assenyala amb humilitat Rábago, Premi Nacional d’Il·lustració 2012, un dels humoristes satírics més importants i considerat una de les veus imprescindibles per a conéixer la realitat de l’Estat espanyol de les últimes dècades.
L’il·lustrador i pintor madrileny va assistir a la presentació de l’exposició El Roto/Ops/Rábago. Un viatge de mil dimonis (i un parell d’àngels), que reuneix per primera vegada a València la més àmplia retrospectiva de la seua obra sota les seues tres ‘identitats germanes’.
La mostra, que s’exposa fins al 12 de gener en el Centre Cultural La Nau, ha sigut organitzada per la Universitat de València amb el Patronat Martínez Guerricabeitia, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i el Centre d’Art Tecla Sala. Per a Rábago, aquesta exposició li permetrà buidar les prestatgeries, deixar buits dels quadres “que no acaben d’emancipar-se i trobar altres domicilis”, i fer coses noves.
Són treballs, assegura, que ja no li pertanyen, vells coneguts que ja no són totalment seus, i que en observar-los ara des de la distància li permeten ser ‘crític’ i veure’ls amb major objectivitat.
Les obres, un total de 200 originals i publicacions de suport, s’exposen en tres grans sales del centre cultural La Nau. Els dibuixos d’Ops i El Roto reflecteixen diferents nivells de la seua pròpia consciència, reconeix el mateix autor. “Quan dibuixe no estic parlant d’una cosa externa a mi sinó interna, en el sentit que tot el que ens concerneix forma part de mi i quan critique alguna cosa probablement hi ha una mica d’aqueix arxivament”, precisa.
En les seues creacions, l’autor assegura que els dibuixos i els textos són “indissolubles”, i que les frases serien absurdes sense el suport de la il·lustració. El primer que mor en els dibuixos satírics són els textos, les paraules tenen menys recorregut, i el que més aguanta és el dibuix, per això procure que estiguen “sòlidament dibuixats de manera que puguen anar el més lluny possible en el temps”, manifesta.
Rábago diu a més de viure el moment, que reflecteix en les seues creacions mordaces i la seua crítica diària, i diu que “no sol pensar molt” els temes que tracta. “Sóc un dibuixant contingut, busque dir les coses que han de ser dites no per a fer una exhibició d’empatia sinó que el que dic siga útil, no que siga feridor”, en un intent d’afegir “comprensió i una mica més de claredat i llum” en el món en el qual ens movem.
L’il·lustrador, de 66 anys, va començar a publicar les primeres vinyetes en 1968, en revistes com La Codorniz i Hermano Lobo, amb el pseudònim d’Ops. En revisar aquest treball, que s’exposa en la mostra, Rábago ha sigut conscient que “reflectia la situació de la dictadura més del que pensava”.
Preguntat si la realitat valenciana, aprofitant la seua presència en la capital, li ha inspirat alguna sàtira, Rábago ha manifestat que és “prototip” de moltes coses “negatives” però que en les seues creacions no sol tocar temes molt concrets, sinó situacions més generals del país.
Actualment l’humorista gràfic signa diàriament una vinyeta en El País amb la signatura d’El Roto, un personatge que va conviure amb Ops durant un temps, explica el comissari de l’exposició, Felipe Hernández.
L’encert d’El Roto assenyala Hernández, és haver aconseguit que el dibuix siga excel·lent, les paraules siguen les precises, i ambdues coses recobren la seua essència. Rábago ha aprofitat la presentació de la mostra per a anunciar la seua intenció de llegar part de la seua obra al patronat Martínez Guerricabeitia.
