Sergi Tarín / Castelló.
El judici a Carlos Fabra i a uns altres quatre acusats per suborn i tràfic d’influències fa pudor. Ho diuen fonts judicials molt pròximes al cas. Tant a prop com per sentir a la gola la nàusea de la prevaricació, la compra de favors o la mera desídia. Ahir, Vilar decidí exculpar Fabra. I ho feu després d’una dècada, teòricament, de dilatada espera entre reixes. Deu anys dedicats a un acurada arquitectura de l’odi i la revenja. L’empresari d’Artana sempre ha dit que l’omnipresent polític li clavà la mà a la butxaca i al llit. Ahir ho negà. “A Carlos ni se li donà ni un duro”, “tot és un assumpte de dos dones cobdicioses”, en referència a la seua exparella, Montserrat Vives, i a la de Fabra, Maria Amparo Fernández.
El gir copernicà de Vilar fa encara més feble l’estratègia de l’acusació.”Vol salvar el cul. Si admet el suborn, li cauran tres anys més de presó”, calculen les fonts de nas apegat a la causa. L’industrial químic està entre reixes des del 2006, condemnat per violar a Vives la primavera de 2003. Aquell fet ho desencadenà tot. L’agredida buscà refugi a casa de Fabra, on prestà declaració davant la Guàrdia Civil. A l’endemà, Vives i Fernández destituiren Vilar com a administrador únic d’Artemis 2000, la societat que, suposadament, gestionava les llicències de plaguicides i pagava l’expresident de la Diputació de Castelló pels favors prestats. “Em vaig emprenyar amb Fabra perquè no em preguntà què passà. Vaig pensar que volia els milions i aní a per ell. Però no vull clavar a Carlos en un embolic que no mereix”. La declaració provocà l’alegria indissimulada del públic, d’àmplia majoria fabrista. Fou la culminació a una llarga jornada de vents favorables al vell patriarca de la dreta local.
Els fabristes ja se senten absolts.
Un sessió de catifa roja des de l’inici. Fabra mateix obrí el torn de declaracions amb l’arrogància dels impunes i arrabassant un fiscal indolent i imprecís que plantejà un interrogatori d’imperdonables condescendències. ¿Per què no li preguntà pels 21 milions expedits a les empreses de Vilar per conceptes inexistents? ¿Com es pot facturar un informe sobre riscos laborals a una empresa que no té contractat cap treballador? Sense ensurts, l’acusat es dedicà a fer un discurs amb llargues dosis de sornegueria, “Sempre he fet el mateix: demanar crèdits per pagar uns altres crèdits. Així he funcionat tota la vida i mai no m’he angoixat”, amollà qui ha compatibilitzat sous milionaris durant dècades com a president de la diputació, secretari de la Cambra de Comerç i agent d’assegurances.
Finalment, la sessió esclatà en abraços i encaixades de mans. Els fabristes ja se senten absolts. Al passadís, Fabra rebia la filera de favorables amb assajada actitud de monarca. Fins i tot, els agents de la Guàrdia Civil passaren a fer-li la palmada a l’esquena. Els familiars pul·lulaven joiosos tot exhibint atavismes i complaences. Una de les filles, Claudia Fabra, esdevenia en gest de fàstic davant la pregunta del periodista. “A mí, si quieres algo, me hablas en español”.
