Fabra ha fet aquestes manifestacions durant el seu discurs institucional amb motiu del 9 d’octubre. El finançament, el transvasament d’aigua, el Corredor mediterrani i la defensa de les senyes d’identitat que recull l’Estatut valencià han centrat el discurs institucional del president Alberto Fabra amb motiu del 9 d’octubre.
Fabra ha iniciat el seu discurs defensant la identitat que recull l’Estatut valencià, fent referència al nom Comunitat Valenciana, a la senyera amb blau, “com a símbol de la personalitat pròpia d’un poble que no s’inclina davant de res ni davant de ningú”.
El president ha afegit que el nom de la llengua pròpia és el valencià que rebutja “postures que intenten ferir allò que millor ens identifica, exigim el respecte i la dignitat inherents a la nostra llengua”. Amb tot, Fabra ha dit que “la senya d’identitat més essencial són els ciutadans”.
El cap del Consell ha assenyalat que, en l’actualitat, hi ha altres senyes d’identitat a reivindicar com l’aigua, “element vital per a la supervivència d’aquesta terra”, el Corredor Mediterrani, “crucial per al nostre futur”, i les inversions, “imprescindibles per al nostre progrés”.
“Els valencians som espanyols. Espanyols amb vocació autonòmica i tradició constitucional i ens sentim units a la resta de pobles que conformen la nostra nació, una de les més antigues d’Europa”, ha dit Alberto Fabra.
El president valencià ha afegit que els valencians estan “orgullosos de pertànyer a un país modern, lliure i desenvolupat que lluita per recuperar tot el que es va perdre en el passat”.
“La Comunitat Valenciana en els últims 10 anys ha experimentat un creixement poblacional i de prestació de serveis que ens ha exigit incrementar les inversions necessàries per no quedar-nos enrere. Aquest fet, unit a un acreditat finançament autonòmic insuficient, ha creat una situació de desequilibri en els nostres comptes que tractem de solucionar”, ha dit Fabra referint-se a un millot finançament.
Alberto Fabra ha remarcat ací “l’esforç” que està fent el seu govern i ha lamentat que si bé tots els territoris tenen els mateixos drets i obligacions, “no tots som tractats de la mateixa manera”. “Nosaltres no volem ser més que ningú, però tampoc volem ser menys”, ha dit.
