En més de 4 anys (2009-2013) no es van convocar els òrgans de participació de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ni es van dur a terme activitats de participació pública activa –taula de participació, comissions territorials per conques, fòrum de participació- en relació amb l’elaboració del Pla, furtant a les entitats representants d’interessos comuns i socials (interés ambiental, usos comuns i socials dels espais d’aigua, etc.) la possibilitat d’intervenir en aquest procés.
La fase final de tancament negociat entre els grans usuaris i el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient de l’esborrany ara en consulta, no fa més que abundar en la falta d’interés mostrat per l’administració cap a la participació i els interessos de la societat civil.
A més, les reunions de participació pública en forma de “taula territorial” com la de hui no respecten el principi de gestió d’unitat de conca hidrogràfica que està en la base del model de gestió de l’aigua de la DMA i de la Llei d’Aigües, i fins i tot contradiu el que estableix el mateix Projecte de Participació Pública aprovat per la CHJ en 2008 pel que fa a la participació pública territorial que s’hauria d’organitzar per conques hidrogràfiques.
Aquesta taula territorial, igual que la prevista per al 21 d’octubre a Albacete, s’organitza per províncies o autonomies, com si els rius i els aqüífers tingueren fronteres administratives en el seu funcionament.
En definitiva, l’esborrany de Pla del Xúquer sotmés a consulta beneeix l’statu quo assolit en 1997 pels principals usuaris privatius de la demarcació per al repartiment del Xúquer amb el beneplàcit dels respectius governs autonòmics, a costa del mal estat dels rius, aqüífers i zones humides de la conca, en general, i dels usuaris domèstics, en particular, que subvencionen la resta d’usuaris privatius.
Després de 16 anys es torna a incórrer en el mateix error de reconèixer drets d’ús i repartir més aigua de l’existent, tirant pilotes fora, invocant el manteniment dels transvasaments del Pla Hidrològic Nacional mentre s’obvien totes les mesures de control i reducció de demandes, repercussió de costos associada a la deterioració generada, o substitució de recursos sobreexplotados pels recursos generats en dessalació o reutilització.
Per aquestes raons “rebutgem el present esborrador de Pla i exigim al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient la retirada de dita esborradora i l’obertura d’un procés transparent i participat d’elaboració d’un pla que contemple un programa de mesures que aplique la Directiva Marque de l’Aigua i complisca amb l’altra normativa europea en matèria de protecció ambiental. Així mateix, com a mesura de transparència, exigim a l’administració que la documentació oficial incloga la identificació dels responsables tècnics de l’elaboració de la documentació tècnica del pla”.
Les organitzacions signatàries “mantenim una actitud vigilant i, des d’una postura de responsabilitat ciutadana i social, denunciem ací, com denunciarem en totes les instàncies públiques, administratives i jurisdiccionals al nostre abast -nacionals i europees-, els incompliments de les administracions competents de la legislació pel compliment de la qual han de vetlar”.
