El Ministeri d’Indústria considera que aquesta clàusula és “abusiva”, però el Suprem no li ha donat la raó. La clàusula estableix que la compensació es limitaria al “valor residual de les instal·lacions”. En una compareixença en el Congrés dels Diputats, el ministre d’Indústria, José Manuel Soria, va xifrar al voltant dels 1.700 milions el cost aproximat d’aquest projecte, ubicat davant la costa de Vinaròs (El Baix Maestrat).
L’activitat a la planta Castor està paralitzada des de finals de setembre després dels nombrosos terratrèmols que s’han registrat en les últimes setmanes a les costes del Baix Maestrat i les Terres de l’Ebre.
L’Estat va presentar un recurs l’any 2012 contra un incís del reial decret aprovat l’any 2008 pel govern espanyol del PSOE pel qual es concedia l’explotació de Castor a l’empresa Escal UGS. En aquest incís, s’estableix que, en cas de caducitat o extinció de la concessió, l’Estat haurà de compensar l’empresa amb el “valor residual de les instal·lacions” encara que aquesta haja actuat amb “dol o negligència”.
En el recurs, el govern espanyol considera que la clàusula recorreguda seria contrària al “principi general de gratuïtat” perquè preveu una compensació a l’empresa equivalent al valor residual de les instal·lacions en cas de dol o negligència de la mateixa.
Per contra, l’empresa va al·legar que, sense la clàusula, es podria produir “un enriquiment injust de l’Estat, que adquiriria gratuïtament unes instal·lacions caríssimes que mai s’haurien construït sense la clàusula que es debat”, i assegura que el recurs s’ha presentat després de molt de temps d’atorgar la concessió, fet que suposa “una actuació contrària a la bona fe”.
En la seua sentència, la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem dóna la raó a l’empresa perquè no veu la clàusula contrària a la Llei del sector d’hidrocarburs i considera que el principi de reversió gratuïta no s’ha d’entendre com a “forma absoluta”, sinó amb “modulació”, ja que sinó seria contrària a dret qualsevol tipus de compensació.
