Aquesta és l’última de les accions judicials contra els exresponsables de la CAM. Es tracta d’una acció més que va en la línia d’investigar els anys de ‘bonança’, aquells en els quals la caixa era la principal financera de la Generalitat Valenciana i, a canvi, treia profit econòmic de les múltiples requalificacions i plans urbanístics nascuts a la calor del ‘boom immobiliari’.
Però paral·lelament a aquests negocis urbanístics, també es produïa un saqueig dels estalvis. Era l’època en la qual la CAM servia per a finançar els projectes faraònics de presidents com Eduardo Zaplana o els deliris de grandesa de Francisco Camps en forma de Volvo Ocean Race o altres grans esdeveniments esportius. Només una dada: l’any 2006, a portes de l’esclat de la bambolla immobiliària, la CAM va concedir més de 220 milions d’euros en forma de préstec al govern de Camps.
Arrere quedaven també els anys en els quals es va construir Terra Mítica, el parc d’oci a Benidorm, ciutat de la qual Eduardo Zaplana era alcalde. Per a açò, la CAM i Bancaixa (ara Bankia) van donar un crèdit a la Generalitat del qual no es coneixen les xifres oficials. El que sí se sap és que quan l’any passat es va vendre el parc es va fer pel preu del deute del parc, uns 60 milions. Per a aleshores, les entitats valencianes encara havien de cobrar un crèdit de 100 milions d’euros. Mai ho van fer.
Un altre negoci ruïnós de les caixes va ser la construcció i gestió de l’hospital Ribera Salut d’Alzira, un centre públic de gestió privada finançat per les caixes. Després d’anys de pèrdues, la Generalitat va haver d’eixir en rescat de la concessionària.
Les vinculacions de la CAM amb les promotores urbanístiques es van dur a terme fins a l’últim moment. De fet, sis mesos abans de ser intervinguda pel Banc d’Espanya, al juny de 2011, va concedir un crèdit a les empreses d’Enrique Ortiz per 18 milions d’euros. Ortiz, que ja tenia un crèdit amb la caixa d’estalvi de més de 100 milions, està imputat en el cas Brugal que investiga delictes de suborn, extorsió i tràfic d’influències en l’adjudicació de contractes públics.
Viatges a l’Índia i venda per un euro
I si la caixa era balafiadora, no ho eren menys els seus dirigents. Segons un informe del Banc d’Espanya, aquests directius cobraven 30 vegades el màxim permés per una dieta. Per exemple, el seu president, Modesto Crespo, va obtenir 640.000 euros per aquest concepte en dos anys.
I com ell, la resta de directius, en el que es considera una pràctica generalitzada que va arribar al seu punt més culminant amb els viatges de la cúpula de la caixa a llocs com Praga, Moscou, Buenos Aires, Lisboa, Mèxic, el Carib, Índia i Xina. Tot açò, pagat per la caixa i amb l’excusa de celebrar en eixos llocs una reunió del consell d’administració.
Eixa gestió va portar l’entitat a la fallida més absoluta. La CAM es va vendre al juny de l’any 2012 al Banc de Sabadell pel preu simbòlic d’un euro. Setmanes abans, el Govern espanyol havia injectat a la caixa 5.248 milions d’euros.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
