La causa refereix Manuel Llorente, llavors president del València CF; Társilo Piles, president de la Fundació; Javier Gómez, vicepresident del València, i José Luis Olivas, llavors president de Bancaixa, per un presumpte delicte societari.
Així ho acorda la Secció Tercera en un acte facilitat pel Tribunal Superior de Justícia valencià, en el qual reclama que “s’investigue l’ús del préstec de 75 milions d’euros atorgat a la Fundació del València”, el patronat de la qual estava integrat pels exdirigents, per a aquesta operació.
El tribunal estima així el recurs d’apel·lació interposat per un grup d’accionistes del club contra un acte dictat de 15 de juliol que no admetia a tràmit la querella que van presentar contra els directius i arxivava la causa.
No obstant açò, desestima un altre interposat pels accionistes contra la resolució judicial del 14 de juliol que, estimant el recurs de reforma interposat per un dels querellats, acordava que els querellants acreditaren la seua condició de socis del València CF o prestaren la fiança allí indicada.
La querella que va desencadenar el procés va ser presentada per un grup d’accionistes arran de l’ampliació de capital social que el València CF va realitzar l’any 2009.
Aquella ampliació de capital va ser subscrita fonamentalment per la Fundació València CF, que es va convertir en accionista majoritària del club, amb un 70% dels títols, gràcies a un préstec de 75 milions d’euros concedit per Bancaixa -actualment Bankia- amb l’aval de la Generalitat.
Per al tribunal, resulta “raonable” iniciar la causa criminal que se sol·licita a fi “d’investigar si és certa la hipòtesi delictiva que proposen els querellants”. Aquests afirmen que els exdirigents van decidir celebrar una junta general per a aprovar una ampliació de capital per un import de 92,4 milions d’euros, com a instrument per a regularitzar la situació econòmica de l’entitat mitjançant un pla de viabilitat financera a executar en tres anys.
El 7 de juny de 2009, es va aprovar aqueixa ampliació de capital i que es realitzaria oferint als socis la subscripció de les accions corresponents, mentre que les accions no venudes serien ofertes al públic en general.
Afirmen els querellants que els querellats, en la seua condició de responsables màxims del València CF, de Bancaixa (ara Bankia) i de la Fundació València CF, “van decidir que la fundació, el patronat de la qual estava llavors integrat pels directius del València, adquiriren el sobrant d’accions, en compte d’oferir-ho al públic”.
Per a açò, “van convenir que Bancaixa concediria a la fundació un préstec de 75 milions d’euros amb l’aval de l’Institut Valencià de Finances, amb el qual va aconseguir fer-se amb la majoria del capital social, xifrat en un 72,8 %”.
Sostenen, a més, que els diners obtinguts van ser destinats a “elevats pagaments a dirigents del València, que no s’haurien d’haver fet si es té present el mal estat econòmic del club”.
El préstec “generava uns interessos que la fundació beneficiària no tenia capacitat de pagar, perquè no generava cap ingrés”, i, després del termini de tres anys previst per al pla de viabilitat, “res es va aconseguir, i tot l’ocorregut ha causat un greu perjudici econòmic al València CF i als seus socis”.
Per al jutge, si es va obtenir un préstec de 75 milions d’euros sense que l’entitat prestatària puga retornar-lo o pagar interessos i es va disposar d’una part d’aqueixos diners per a finalitats diferents a la viabilitat marcada, resulta “factible pensar en la causació d’un perjudici als socis com a conseqüència d’una gestió social incorrecta”.
