MANIFEST 23N – TOTES JUNTES
SALVEM TOT ALLÒ PÚBLIC – SALVEM LES PENSIONS – SALVEM LES PERSONES
Fa dos anys, afirmaven
“No tocarem l’educació”
“Mai ficarem la tisora en sanitat “
“Les pensions són sagrades per a nosaltres”
“La nostra reforma laboral reduirà l’atur “
“No hi haurà rescat financer. El Banc Dolent no li costarà un duro al contribuent”
Dos anys després la realitat és:
Que s’ha reduït la inversió educativa i es transvasen fons públics a l’ensenyament privat concertat; han pujat les taxes; han tancat centres i unitats escolars; han eliminat beques de menjador, de llibres de text i de transport; milers d’alumnes no poden estudiar en valencià ni en centres públics propers a les seues cases; desenes de milers de docents han estat acomiadats; han incrementat la ràtio a les aules; han eliminat suports, recursos i l’atenció a la diversitat en totes les etapes educatives, des d’educació infantil fins a la Universitat. Ens imposen una contrareforma, la LOMQE, una llei ideològica: profundament segregadora, mercantilista, recentralitzadora, antivalenciana i antidemocràtica en la seua elaboració i aplicació.
RESCATEM L’EDUCACIÓ, SALVEM TOT ALLÒ PÚBLIC
Dos anys després la realitat és:
Que s’han tancat plantes hospitalàries públiques; han privatitzat les ressonàncies magnètiques i volen privatitzar els laboratoris públics; s’han privatitzat i volen privatitzar encara més Hospitals Públics i Centres de Salut; Milers de treballadors de la Sanitat han estat acomiadats. En tot l’Estat espanyol més de 800.000 persones han estat expulsades del Sistema Sanitari Públic; Volen mercantilitzar Atenció Primària i convertir pacients en clients. Repagamet de les medicines, les ambulàncies, les pròtesis… també els pensionistes repaguen. Milers de persones, afectades per la precarietat, ja no poden accedir als seus tractaments. La salut no és cost és inversió. Ací, al País Valencià, estem a la cua en despesa sanitària per habitant: la sanitat pública està obligada a garantir la vida i la salut de totes les persones per ser un dret universal.
RESCATEM LA SANITAT, SALVEM TOT ALLÒ PÚBLIC
Dos anys després la realitat és:
Que l’edat de jubilació s’està endarrerint fins als 67 anys, s’augmenta el període de còmput per al càlcul de les pensions i es pretén reduir la seua quantia. Milions de pensionistes, que estan sent en molts casos el sosteniment de les seues famílies, han vist reduïda la seua capacitat adquisitiva. Milions de persones no podran accedir a una pensió pública digna.
SALVEM LES PENSIONS. SALVEM LES PERSONES
Dos anys després la realitat és:
Que l’atur ha augmentat en dos milions de persones i al País Valencià se situa entre els més alts de l’Estat amb 701.000 persones aturades. Una situació que afecta negativament al conjunt de les treballadores i treballadors però que s’acarnissa amb les dones, la gent jove, les persones immigrants. Centenars de milers de joves han de marxar fora a la recerca de treballs precaris, no se’n van els fan fora. Milers de persones immigrants han de tornar als seus països d’origen en perdre la feina i les seues cases, no se’n van els fan fora. L’atur i la bretxa salarial deixa les dones en unes condicions laborals clarament discriminatòries. I les persones que encara tenen feina, veuen reduït cada vegada més el seu salari i els seus drets laborals.
SALVEM L’OCUPACIÓ. SALVEM LES PERSONES
Dos anys després la realitat és:
Que seguint les imposicions de la Troica, el rescat financer i les ajudes a la banca s’han endut la major part dels fons públics, i l’abandonament a la seua sort dels sectors menys afavorits de la població. El deute públic ha arribat al cent per cent del Producte Interior Brut i l’Estat dóna per irrecuperable una astronòmica xifra de milions d’euros, emprada per rescatar de la fallida a desenes de caixes d’estalvis i atorgar avals a bancs, quantitats que es detreuen de serveis públics essencials, disfressats de retallades.
NO DEVEM, NO PAGUEM. SALVEM LES PERSONES
Dos anys després la realitat és:
Que centenars de milers de persones han estat expulsades violentament de les seues llars. S’ha fet cas omís a la ILP de la PAH sobre la llei hipotecària, dació en pagament i lloguer social, i es continua violant el dret a un habitatge digne.
RESCATEM EL DRET A L’HABITATGE, SALVEM LES PERSONES
Rebutgem l’incompliment de les obligacions socials de l’Estat, que estan sent assumides per la solidaritat de la ciutadania.
Per això som ací:
· Per una vida digna per a tots i totes.
· Per la igualtat real de totes les persones.
· Per una economia que tinga en compte els límits del planeta i les necessitats de les
persones.
· Perquè no es pot anteposar el pagament d’un deute il·legítim als drets fonamentals de tots i totes.
· Demanem responsabilitats als governants que han portat a terme aquesta massacre.
No anem a contemplar impassibles l’espoli de la gran majoria per uns pocs.
· Per una RTVV pública, de qualitat i en valencià . RTVV no tanca !
Hem convocat a totes les persones fartes d’aquesta situació d’impunitat i austericidi a confluir el 23 de novembre per elevar la nostra veu i rebel·lar davant la barbàrie d’aquests Governs. Expressem el nostre rebuig a la violència econòmica i social a la qual estem sent sotmesos.
NO SOM UNA MAJORIA SILENCIOSA
RECLAMEM ELS NOSTRES DRETS FONAMENTALS: IGUALTAT, EDUCACIÓ, SALUT, SERVEIS PÚBLICS, PENSIONS, TREBALL I HABITATGE.
Des d’ací fem una crida a participar en les manifestacions unitàries del dia 25 de novembre, dia per l’eliminació de la violència de gènere, i també a treballar cada dia per eliminar aquesta xacra social que colpeja les dones. El masclisme mata !!
