El ‘carajillo’, aqueixa espanyolíssima combinació de café i brandy que reconfortava Luis Buñuel en els rodatges de Viridiana, i a la qual li va cantar Sabina, Nacha Pop i Los Rodríguez com a beguda d’inspiració de la Moguda. Després d’uns lustres de cert oblit, torna a les taules embolicat de sofisticació.
Fins i tot protagonitza la ‘Ruta del Carajillo’, en la qual participen 227 cafés de Madrid, Barcelona, València i la Corunya que volen recuperar aquest clàssic en una versió renovada per als paladars joves.
En aquesta ruta se servirà fins a cap d’any i al preu d’un cafè la que es considerada la millor recepta de l’Estat espanyol, que s’elabora en la comarca del Maestrat: brandy flamejat, un bon café ‘expresso’, grans de cafè, un tros d’escorça de llima, sucre bru i canyella en brut.
Es tracta d’una versió molt més elaborada que l’original, que s’atribueix als soldats espanyols que van lluitar en la Guerra de Cuba a la fi del XIX. “Barrejaven brandy espanyol amb cafè de l’illa i els cubans l’anomenen ‘coratge o corajillo espanyol’ perquè creien que els seus enemics el prenien per a insuflar-se valor”, explica Ricardo Ferro, gerent de màrqueting d’Osborne.
Encara que va estar “molt ancorat a la cultura espanyola des dels anys cinquanta”, en els setanta se li va donar un halo de rebel·lia prenent el seu nom dos ‘fanzines’ alternatius de l’època: ‘El Carajillo’ i el ‘Carajillo Vacilón’.
També va tenir un especial protagonisme durant la Moguda: “Era el combinat calent espanyol per excel·lència, típic en els rodatges i els locals d’assaig, molt associat a la nit canalla perquè aporta l’energia del cafè i incrementa la creativitat amb el punt de brandy”, recorda Ferro.
Sabina va ser “un gran aficionat” a aquesta beguda, a la qual li va cantar en Purísima i Oro, tal com van fer en No estoy borracho Los Rodríguez i, més tard, Facto Defalé, que en les seues lletres “aprofundeixen en tot l’imaginari de nostàlgia que l’envolta”.
I si bé a l’Estat espanyol el seu consum va descendir amb l’extinció d’aqueix moviment cultural, s’ha mantingut en les cartes de cafés de Bèlgica i Suïssa, on van arribar amb la immigració espanyola i, en l’actualitat, a Colòmbia “és una beguda ‘cool’ i de moda”, afegeix Ferro.
Seguint el deixant del ‘vin chaude’ (vi calent) francés, el ‘glühwein’ alemany o el ‘glögg’ escandinau, que mantenen la seua vigència en els seus respectius països, el ‘carajillo’ es reivindica com “l’únic combinat calent espanyol reconfortant per al fred” i com a beguda que busca reprendre el seu protagonisme en una època en la qual “allò autèntic i retro” guanyen adeptes.
El secret: cuidar els ingredients
El secret passa per “cuidar els ingredients, com es fa per exemple en el gin-tònic, amb ginebres i tòniques premium”, diu Ferro, i triar el moment adequat per a prendre-ho, ja que “es converteix en l’aliat perfecte de la xarrada, de la tertúlia”.
Per açò, la ‘Ruta del Carajillo’ incorpora locals “de moment café més que de copa”, distribuïts en els madrilenys barris de Malasaña, Lavapiés i Triball, i els barcelonins Raval, el Born, Gòtic i Gràcia, amb clientela de “joves de 30 anys que els agraden les tendències i el vintage”.
València s’ha inclòs perquè és la zona de més consum històric de ‘carajillo’ i la Corunya “perquè a la Costa da Morte sempre s’ha preparat molt bé i té una hostaleria molt cuidada”, assenyala.
Amb aquesta fórmula, aquest combinat calent busca conquistar un nou públic: “Homes i dones de 30 anys, amb cert punt de sofisticació i que valore les coses d’ací. Si defensem la literatura i el cinema espanyols, també els combinats del país”.
