Diari La Veu del País Valencià
De les aules a l’escenari d’Ensems

L’actual edició del festival de música contemporània Ensems està trencant motlles. Una de les novetats és la participació, per primera vegada, d’alumnes procedents de l’educació general en un dels festival més importants d’Europa especialitzat en música d’avantguarda.

Quaranta alumnes configuren una Orquestra Soundcool amb dispositius mòbils, un improvisador, un piano ‘soundcoolitzat’ i molta tecnologia, que són els elements de la nova creació. La màquina interestel·lar és una obra electroacústica encarregada pel festival Ensems, on bona part dels intèrprets són alumnes de secundària de l’IES Arabista Ribera (Carcaixent, la Ribera Alta) i de primària del CEIP Carmelo Ripoll (Ontinyent, la Vall d’Albaida).

La màquina interestel·lar és una creació basada en un conte ideat pel docents i pedagogs Adolf Murillo, María Elena Riaño i Noemy Berbel. Proposen un viatge a través del temps a una civilització futura, que ens transporta a un lloc indeterminat al voltant de l’any 3.000 de la nostra era. “Pel camí —explica el doctor en educació Adolf Murillo— apareixen elements que relliguen amb estètiques contemporànies que permeten als intèrprets improvisar”. El conte transcorre entre textures simfòniques, granulars, electroacústiques, fins i tot amb caixes de música i melodies de Disney pregravades i manipulades in situ, on els alumnes s’encarreguen d’aportar a la història els efectes sonors amb els seus terminals mòbils. María Elena Riaño i Noemy Berbel es fan càrrec del ‘piano soundcoolitzat’ —una mena de piano preparat amb microfonia i manipulat amb un telèfon mòbil—. Tots ells estaran dirigits per l’improvisador i saxofonista Josep Lluís Galiana. Per a sostenir la història, Stefano Scariani ha creat i dissenyat una “Màquina performativa 10”, on el narrador, abillat amb la tecnologia Kinect, dibuixarà en temps real el conte. D’aquesta manera, el gest i la imatge interactuen amb les sonoritats electròniques i acústiques, posant dalt de l’escenari un conte performatiu per a tots els públics.

De les aules a l’escenari

El projecte té també una vessant educativa. Abans que els alumnes pugen a l’escenari de la sala Martín i Soler del Palau de les Arts, el proper dia 8 d’abril, hi ha hagut un treball a les aules, primer amb el sistema Soundcool —un projecte d’innovació tecnològica i educativa valencià impulsat per Jorge Sastre des de la UPV i un equip pedagògic liderat per Adolf Murillo— i, després, amb els intèrprets, tècnics i creatius professionals.

>

Des de dins de les aules, els alumnes han conviscut amb professionals amb els quals comparteixen la finalitat d’un resultat comú, posar sobre l’escenari La màquina interestel·lar. El treball ha estat “de comunió i respecte absolut”, apunta Murillo. Un dels objectius que s’han treballat als dos centres educatius públics valencians era que els alumnes visqueren en primera persona el procés musical. “El fet que xiquets i xiquets pugen a un escenari —i més dins d’un festival com Ensems— els fa entendre que, quan un intèrpret o creador ho fa per a oferir un concert, al darrere hi ha un treball brutal”, raona el docent. “La visió sobre la música, —a pocs dies de produir-se l’estrena— es transforma per complet. Ells ho viuen”, sentencia.

La major part dels alumnes que formen l’Orquestra Soundcool no són músics. Foto: Gianino Clemente

La finalitat didàctica d’aquest tipus de projecte va més enllà. Treballa de ple, des de l’educació general, la conscienciació i percepció de la cultura i la música. Aporta una bastida fonamental en els treballs adreçats a la captació i creació de nous públics. “Si volem que els auditoris estiguen plens de gent i que siguen, a més a més, crítics. Hem d’obrir canals perquè els xiquets passen per això. per a crear i participar del fet sonor i musical”, assegura Murillo. L’Orquestra Soundcool, formada per quaranta alumnes amb els seus dispositius mòbils, concebuda com un element més d’un encàrrec del festival Ensems, “trenca un poc la visió que es té de la música contemporània”. Una concepció generalitzada envers la música mal anomenada clàssica. “Ací, la majoria no són músics i, ara, són defensors de la música contemporània, perquè ho han fet i se senten part del problema”, conclou.

Comparteix

Icona de pantalla completa