El vot dels diputats del PP valencià a favor de la declaració institucional aprovada ahir a les Corts Valencianes en què es demanen inversions a Madrid d’acord al pes poblacional del País Valencià ha caigut com un poal d’aigua freda entres les files del partit que presideix Mariano Rajoy.
Així, el portaveu parlamentari ‘popular’, Rafael Hernando, creu que la presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, “no coneix bé els Pressupostos” per al 2017, després que el PPCV se sumara, aquest dimecres, a la declaració del Parlament valencià per a mostrar rebuig als comptes públics. “Ara que tindrà oportunitat de conèixer-los millor espere que canvie d’opinió”, ha dit. El portaveu del PP al Congrés ha apuntat que ha vist “una mica d’embolic” al País Valencià pels comptes i ha afegit que ha pogut parlar, aquest dimecres, amb Bonig i espera que, quan els conega amb “més en profunditat”, canvie d’opinió respecte al rebuig dels PGE a les Corts, al qual s’ha sumat el PPCV.
En una entrevista a RNE, Hernando ha carregat també contra els “barons socialistes” i els ha recordat que aquests PGE parteixen d’un sostre de despesa que va rebre el seu vistiplau. “El PSOE és corresponsable d’aquests Pressupostos”, ha dit.
Per a Hernando, el projecte recentment presentat conté “els Pressupostos més socials de la història”, que permetran la creació de 500.000 ocupacions. “En 2009 i 2010 es feien pressupostats amb moltes inversions però amb destrucció de milers, de milions d’ocupacions”, ha advertit.
Al seu judici, el que “no pot ser és que quan un llig la premsa regional dóna la sensació que cadascun en la seua província es queixa de com de xicotetes que són les seues inversions i com de grans són a la província del costat”. Encara que ha admès que és lògic que els polítics reclamen inversions per a les seues respectives circumscripcions, ha dit que són uns pressupostos “basats en les persones”.
Hernando ha assegurat que li “xoca molt” que ara hi haja presidents socialistes que posen “el crit al cel” perquè es redueixen les inversions, quan en el moment d’acordar el sostre de despesa es va acordar dedicar 5.000 milions més a polítiques d’educació i sanitat. “Em sorprén que els que han pactat aquest augment de la despesa sanitària i educativa que beneficia les seues comunitats es queixen”, ha dit.
