El Partit Popular va crear CulturArts per a estalviar. En la teoria, el conglomerat d’empreses culturals públiques racionalitzaria la despesa, però la realitat de les polítiques desplegades pels presidents Francisco Camps i Alberto Fabra ha acabat deixant un deute en herència a l’actual Institut Valencià de Cultura (IVC) que ascendeix a hores d’ara als 12.055.000 euros.
Des del canvi polític al País Valencià i en la línia de la nova estratègia de la conselleria de Vicent Marzà, cada vegada és més Institut Valencià de Cultura i menys CulturArts. Aquest mes de març, s’han conegut les tres noves direccions adjuntes amb Roberto Garcia, que assumeix Arts Escèniques; Marga Landete, que dirigeix Música i Cultura Popular; i José Luís Moreno, que continua fent-se càrrec de Cinematografia i Audiovisual. L’ens ha canviat la seua imatge amb un disseny de Nueve Estudio al voltant de la “C” i la seua simbologia territorial i cultural. Per a completar l’equip, la conselleria va informar després de Falles que Alicia Garijo i Alfonso Ribes es faran càrrec de les coordinacions territorials de l’IVC a les comarques d’Alacant i Castelló, respectivament.
El pròxim 16 d’abril farà un any que Abel Guarinos va accedir a la Direcció general de l’IVC. Després d’un procés de selecció regulat pel codi de bones pràctiques de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, el gestor continua descobrint bombes entre la paperassa. Una herència –una més– similar a la que s’hi han trobat altres conselleries i direccions generals després de dues dècades de govern popular. En agost de 2015, CulturArts va rebre una sentència judicial que la condemnava a pagar 5,4 milions d’euros. “Era una quantitat brutal que va obligar el Consell a fer una modificació pressupostària”, explica Guarinos en declaracions al Diari La Veu. La quantia excedia el pressupost de l’IVC; mai s’hauria pogut pagar eixa quantitat. Pocs mesos després Guarinos va rebre al despatx del Teatre Rialto, encara amb olor a pintura blanca, una nova bomba: 2.300.000 euros de deute de Castelló Cultural que se sumaven als 3.000.000 del préstec de Teatres de la Generalitat amb el BBVA. L’any 2016 es tancava amb una herència de 10.300.000 euros, que eixiren de les arques publiques.
Guarinos és optimista i creu que ara, un any després d’assumir la gestió, es veu el final del camí, l’eixida de l’atzucac. Sobre l’últim prestatge hi ha una carpeta amb un títol roig que diu: Villa Elisa. És l’altra bomba, aquesta menor, tan sols d’1.300.000 euros, que provenen de la restauració d’una construcció que durant un temps era residència d’alts càrrecs franquistes i que està situada a tocar de la platja de Benicàssim (la Plana Alta). La reforma de l’edifici va deixar de pagar-se en 2011, quan la localitat la governava Francesc Colomer, actual secretari autonòmic de Turisme, i a la Generalitat imperava el raciocini de l’últim Camps assetjat per un tal Álvaro Pérez ‘el Bigotes’ i Francisco Correa. La Generalitat del PP va acabar per no pagar a través de Castelló Cultural –un dels ens de CulturArts– les factures de la reforma.
A Benicàssim ara governa el PP i a la Generalitat el PSPV i Compromís. Han canviat les tornes, però l’Ajuntament demana que l’actual IVC pague l’1,3 milions que en el seu dia Castelló Cultural no li va pagar a l’Ajuntament. “El problema és que és lícit, la tramitació és correcta i les obres seguiren fent-se”, es lamenta el director de l’IVC, que assumeix que hauran d’abonar l’import. Al remat, no deixen de ser 1,3 milions d’euros que se sumen als 10.300.000 acumulats en l’herència.
Aquesta primera setmana d’abril, com un regal d’aniversari, al despatx del Rialto, va arribar una carta. El remitent era el Tribunal Superior de Justícia valencià. Es tractava d’una nova sentència a favor d’un figurant que en l’any 2001 va treballar en la producció de Las Troianas (una producció de la Ciutat de les Arts Escèniques de Sagunt).
Guarinos: “Abans es permetia estirar més el braç que la màniga i ara estem pagant-ho”
No era una producció de cap ens públic que conformaria després CulturArts. El logo era el de la Fundació de les Arts Escèniques de la Comuntiat Valenciana, però es va fer un repartiment de tasques i Teatres de la Generalitat va contractar els figurants que estaven sota la direcció de La Fura dels Baus. Els figurants havien de tirar-se per un tub –similar al dels bombers– i aquest en concret va anar a treballar amb xancles i es va fer malbé un turmell. Ho va denunciar, va perdre el judici, va recórrer al TSJ valencià i ara, a principis d’abril, ha eixit la sentència que condemna els hereus de Teatres de la Generalitat a pagar 55.000 euros. Sense perdre el somriure, es lamenta: “Imagina’t les coses que es podrien haver fet amb 55.000 euros per ací, amb 1.300.000 euros de Villa Elisa per allà, si estigueren a disposició de la programació, investigació, etcètera”.
“Desficacis legals”
Són 12.055.000 d’herències rebudes, una despesa que en aquell moment era legal. “Era honest? No. Raonable? Tampoc. Era mesurat amb les necessitats d’aquell moment? En absolut. Perquè eren desficacis. Però a nivell pressupostari estaven ben demanats eixos préstecs i les ampliacions de crèdit que ara hem pagat en el 2016 i en el que portem de 2017”, es lamenta Guarinos.
Actualment és impossible fer aquesta política de desficacis legals. Es permetia estirar més el braç que la màniga i “ara estem pagant-ho”, apunta. El responsable de la unitat territorial de Castelló, Vicente Farnós, ja no forma part de l’estructura de la Generalitat. La resposta de Farnós va ser denunciar l’IVC després d’acomiadar-lo, però en aquesta ocasió els jutges van donar la raó a l’administració. Farnós ha sigut l’únic responsable que ha tingut conseqüències.
L’actual director adjunt de cinematografia va ser des de 2014 fins a 2016 director general de CulturArts. Va coincidir amb l’últim PP i el primer govern del Botànic. “És possible que algunes coses les sabera, com el préstec que tenia CulturArts amb el BBVA de 3 milions d’euros. Són coses per a saber, no?” es pregunta Guarinos. Ningú el va advertir del que venia.
L’IVC es desprén de l’IVRiC
En aparença tot és IVC, però per a la burocràcia encara queda el CIF que recorda el grup d’empreses del PP, que prèviament llançà un ERO i va despatxar 38 treballadors. “CulturArts es va crear per llei i per llei s’ha de canviar la denominació”, explica el seu director general, Abel Guarinos. Eixe marc legislatiu l’ha de donar la propera Llei de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) que contindrà una disposició addicional que recollirà la mort definitiva d’un ens comandat estirant més el braç que la màniga i gastant diners durant una època en què podien fer-ho legalment. “Actualment és impossible, si no tens pressupost no es pot fer res”, assenyala Guarinos.
La Llei de l’IVAM ja compta amb l’informe preceptiu del Consell Valencià de Cultura i aviat arribarà a les Corts. De moment, l’IVC treballa sota el nou segell les competències que té atribuïdes per a les Arts Escèniques, la Música i Cultura Popular Valenciana i la Cinematografia i l’Audiovisual. A poc a poc, mentre l’administració va perfilant eixe canvi, l’Institut Valencià de Conservació i Restauració, que encara està sota el paraigües de l’IVC, espera que Patrimoni l’adscriga com a ens autònom.
