Diari La Veu del País Valencià
La Veu de tots: Pepe Gimeno Botifarra, motor d’unió
Pau Benavent /RedactaVeu /Barcelona

És l’únic cantador que ha aconseguit agermanar al País més enllà de banderetes. A casa nostra una de les funcions de la música ha sigut reunir les individualitats baix una mateixa ideologia. Amb la veu de Pepe Gimeno “Botifarra”, la música ha servit per alleugerir les restes de velles batalles lingüístiques. El resultat, una forma encertada de fer País.

És fàcil vore’l cantar a les dos del matí enmig d’una gentada atenta, respectuosa i entregada. En el que dura una nit “d’albaes” n’hi ha per a tots, no s’escapa ningú; reben els d’ací, els d’allà, els que manen i els que atorguen. Primer encert!

Entre directes i gravacions presumix d’una llengua viva, amb varietat de registres i dialectes. Arriba arreu del domini lingüístic barrejant l’estàndard occidental i els localismes més arrelats a cada lloc on actua. I les seues lletres constaten allò que tots compartim, els afers que ens han marcat la manera de ser: Costums, anècdotes, bromes i, sobretot, el respecte als majors. Segon encert!

Toca la fibra sonora dels valencians de totes les edats. Segons el resultat que busca, s’acompanya de músics de sempre o de músics formats acadèmicament. Els arranjaments dels cd’s són una adaptació de la tradició musical valenciana als cànons estètics actuals. I ell fa el que sempre ha fet! El tractament de la veu aglomera un fum de tradicions i entra a formar part de la lògica musical del que els estudiosos en diuen el mediterrani meridional. És potència vocal, timbre punyent i girs melòdics característics. Tercer encert!

Ell en sí esdevé un personatge del poble, senzill i carregat d’humanitat, capaç d’adaptar-se a tot tipus de persones. Conta que a San Sebastián de los Reyes, després d’un concert cantat i explicat en valencià, una dona li va dir: – “No he entendido nada, pero llegas al corazón”. Tant se val haver cantat amb Obrint Pas com si té seguidors de Menorca a Orihuela passant per Tolosa, a tots els llocs és ben rebut i ben festejat. Uns per consciència de País i els altres per parentesc lingüístic i de tarannà. Quart encert!

Fet i fet, és capaç d’unir un País com pocs fenòmens musicals ho han aconseguit, siga per les lletres i diàlegs en què hom s’identifica, siga per les músiques i un tractament de la veu que tots trobem familiar o siga per tot alhora. Perquè el “Botifarra” revitalitza la música d’arrel amb un procés d’actualització ajustat al segle XXI. Amb tot això, ens adonem que, davant seu, ens acceptem i gaudim conjuntament de la nostra cultura. I que ens dure molts anys!

Amb ell, les nostres músiques i la nostra forma de cantar prenen volada i passen a ser la veu de tots.

Comparteix

Icona de pantalla completa