Diari La Veu del País Valencià
Qui guanya i qui perd amb els nous horaris comercials

El ‘tetris’ dels horaris comercials comença a quadrar amb renúncies de tots els actors. A grans trets, la gran distribució accepta limitar la llibertat horària a València, mentre que el xicotet comerç i la Conselleria d’Economia cedeixen en l’obertura dels comerços el diumenge a Alacant. Aquests són els vencedors i els perdedors amb el principi d’acord aconseguit aquest dijous entre les patronals del comerç i el director general de Comerç, Natxo Costa.

Els centres comercials de la capital de l’Alacantí són els grans beneficiats dels nous horaris comercials. Des del 15 de juny fins al 15 de setembre, Plaza Mar 2, Gran Vía i Puerta de Alicante podran pujar la persiana tots els diumenges i festius. Fins ara, l’única zona on es permetia la llibertat horària comprenia l’avinguda Maisonnave i el seu entorn.

L’Ajuntament d’Alacant va mostrar-se partidari de dibuixar noves ZGAT al voltant de les grans superfícies, però va posar com a condició que els centres comercials limitaren el nombre de dies festius que havia de treballar la seua plantilla habitual. El Corte Inglés, que ja podia obrir els festius, va acceptar-ho, mentre que hipermercats com Carrefour i Alcampo s’hi van negar.

Els tres centres comercials van recórrer als tribunals per tal que se’ls incloguera dins d’una zona de lliure obertura i en novembre del 2016 la Justícia els va donar la raó. Set mesos després de la sentència, la Generalitat situarà les grans superfícies dins del perímetre on es permet obrir les botigues tots els festius de l’any.

València: menys llibertat horària

Els centres comercials de València són els que més cedeixen en el principi de pacte entre les patronals i Costa. Si ara poden obrir tots els diumenges i festius, atés que hi ha sis ZGAT que cobreixen totes les zones comercials de la ciutat, amb el canvi normatiu només podran obrir 30 dies festius a l’any.

El canvi implica una cessió per part d’Anged, la patronal de la gran distribució on estan representades empreses com El Corte Inglés o Carrefour. A canvi, els centres comercials i grans magatzems ubicats fora de les ZGAT passaran de poder obrir només 10 festius a l’any a tindre l’opció de pujar la persiana entre 14 i 16 festius cada any.

Dos trobades més per a resoldre un conflicte enquistat

Els comerços i les grans superfícies no tindran llibertat total de triar els dies festius que obrin les portes. La proposta de Costa passa per agrupar els dies de lliure obertura en Nadal, Setmana Santa i Estiu. Ara bé, aquesta voluntat de concentrar estacionalment les obertures encara ha de passar per dos reunions abans de convertir-se en norma i podria variar.

Les dos reunions que posaran a prova la fortalesa de l’acord entre les patronals i el responsable de la política comercial del Consell seran el 14 i el 19 de juny. La primera de les trobades serà la comissió de treball d’horaris comercials, on a banda de les patronals de comerç hi ha els sindicats, els consumidors, les cambres de comerç la Federació de Municipis i els ajuntaments de València i Alacant.

La segona trobada serà l’Observatori de Comerç, l’organisme consultiu de la Generalitat en qüestions que afecten el sector. L’acord que isca d’aquesta reunió s’aplicarà en la Llei de Comerç, que Economia espera aprovar abans que acabe l’any. La qüestió dels horaris comercials, un dels conflictes enquistats de la política econòmica del Consell, s’apropa al seu desenllaç dos anys després del traspàs de poders.

Comparteix

Icona de pantalla completa