Ara fa 45 anys, el 1972, el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme va concedir l’autorització per a la construcció de la central nuclear de Cofrents. Vora el riu Xúquer, a dos quilòmetres del nucli urbà i a uns tres del volcà del Turó d’Agràs, s’alcen, imponents, les torres de refrigeració. Propietat de l’empresa Iberdrola Generación Nuclear, S.A., el 14 d’octubre del 1984 la central es va connectar a la xarxa peninsular d’alta tensió, fet que va suposar la posada en marxa d’aquestes instal·lacions. Des d’aleshores s’ha anat prorrogant el permís d’explotació: el 1986, el 1988, el 1990, el 1992, el 1994, el 1996, el 2001 i el 2011. El 2021 finalitza aquesta última pròrroga.
Paral·lelament a la construcció de la central nuclear, també s’anava bastint l’oposició a aquesta. És el cas de la plataforma Tanquem Cofrents, que actualment està formada per diferents organitzacions ciutadanes, sindicats i grups ecologistes. Concretament, Acció Ecologista-Agró, Ecologistas en Acción, Greenpeace, Plataforma Per Un Nou Model Energètic, Salvemos Mijares, Marfull, Xúquer Viu, La Ribera en Bici, Plataforma A Contrapèl, Espai Alternatiu, Intersindical Valenciana, CGT, PAH-València, Associació de Damnificats per l’Incendi de l’Alcalatén (ADIA) i el Moviment Ibèric Antinuclear (MIA). Tal com indica el seu nom, la plataforma exigeix el tancament de la central nuclear. De fet, al març van instar a presentar mocions a tots els ajuntaments amb aquest propòsit, apel·lant a la perillositat de la central i dels seus residus radioactius.
Qui també demana el tancament són les Corts Valencianes. El passat 29 de març van aprovar una proposta no de llei exigint al govern espanyol que tanque la central de Cofrents el març del 2021, quan finalitze l’actual període de pròrroga de funcionament, amb els vots favorables de Compromís, PSOE i Podem, els vots en contra del PP i l’abstenció de Ciutadans. L’alcalde de Cofrents, Salvador Honrubia, pertany a la formació d’Albert Rivera i defensa l’activitat de la central nuclear com a element clau en la generació de treball i riquesa a la localitat, mentre que el defenestrat síndic de Cs, Alexis Marí, més afí a les tesis ecologistes, apostava pel tancament. Les Corts també demanaven que es modificara el marc normatiu que ha paralitzat la implantació de les renovables, per exemple, amb l’eliminació del conegut com a “impost al sol”.
Toca decidir
El cas és que, quan arribe l’any 2021, s’haurà de decidir entre dues opcions: tancar la central o concedir-li una nova pròrroga. “Hi ha bastant de debat entre els experts en relació al temps de vida d’una instal·lació com aquesta. Tenint en compte els costos de construcció –que són elevats–, l’alta productivitat –Cofrents produeix el consum domèstic de tot el País Valencià– i el fet que la tecnologia és robusta i ha donat pocs problemes, no sembla insensat prolongar la seua vida útil fins als quaranta anys o més, sempre que passe pels controls del Consell de Seguretat Nuclear”, afirma Juan José Gómez Cadenas. Ell és físic, professor d’investigació del CSIC i director de l’experiment NEXT a Canfranc, a més d’escriptor. Un dels seus llibres és El ecologista nuclear, on apunta la necessitat d’emprar l’energia nuclear com a alternativa al consum massiu de combustibles fòssils.
Quan arribe el 2021, s’haurà de decidir entre dues opcions: tancar la central o concedir-li una nova pròrroga
L’energia nuclear era ben rebuda a l’Europa dels anys cinquanta, davant l’escassetat d’altres fonts d’energia. En l’actualitat és vista com una alternativa als combustibles fòssils en la lluita contra el canvi climàtic, gràcies a les poques emissions de carboni que es generen. Però, al mateix temps, l’energia nuclear té mala fama, “d’una banda, a causa de l’impacte que accidents com el de Txernòbil –i més recentment Fukushima– han creat en l’imaginari col·lectiu. I, d’altra, perquè l’oposició a l’energia nuclear ha sigut i segueix sent un dels cavalls de batalla de l’activisme ecologista”, explica Gómez Cadenas. I afegeix: “La tendència ‘defensiva’ de la mateixa indústria nuclear no ajuda, sense oblidar la connexió amb les armes nuclears i, en concret, el possible risc de proliferació nuclear”.
Per a Gómez Cadenas, el problema és la manca d’informació objectiva: “Un exemple recent el vam tindre amb l’accident de Fukushima. Sense restar-li importància al que va ser un gravíssim accident, aquest va ocórrer en el context d’un desastre molt més gran, un dels pitjors tsunamis que han assolat el Japó els costos materials i humans del qual van ser colossals, molt superiors al desastre de la central nuclear. No obstant això, durant els dies en què es va desenvolupar la catàstrofe i durant molt de temps després, l’atenció obsessiva dels mitjans de comunicació va estar centrada en l’accident nuclear”.
Apagar les nuclears, encendre les renovables
Siga com siga, els accidents de Txernòbil i Fukushima han posat en alerta els governs dels estats membres de la Unió Europea. És el cas d’Alemanya, que el maig del 2011 va decidir abandonar l’energia atòmica. Aquesta apagada nuclear, però, no seria immediata, sinó progressiva, fins al 2022. El tancament de les centrals nuclears va acompanyat del desenvolupament de la indústria d’energia renovable, especialment en instal·lacions fotovoltaiques i turbines eòliques. Les xifres parlen per elles mateixes: el 2011, a Alemanya es van produir 107.971 GWh d’energia nuclear (un 17,6% del total d’energia produïda), 19.599 GWh d’energia solar (un 3,2% del total) i 48.883 GWh d’energia eòlica (un 8% del total). El 2014, només quatre anys després, eren 97.129 GWh d’energia nuclear (un 15,47% del total), 36.056 GWh d’energia solar (un 5,74% del total) i 57.357 d’energia eòlica (un 9,14% del total), tot segons dades de l’Agència Internacional d’Energia (IEA, per les seues sigles en anglés). Per tant, l’apagada nuclear alemanya no és una acció immediata, sinó que requereix una planificació a llarg termini que garantisca el subministrament d’energia.
A l’estat espanyol, la central amb major potència elèctrica de tot el parc nuclear és la de Cofrents. Segons dades d’Iberdrola, l’any passat va produir 9.540 GWh. Això suposa un 3,6% de la producció elèctrica estatal, el 17,17% de la producció elèctrica d’origen nuclear i vora el 80% de la producció d’Iberdrola al País Valencià. A la pàgina web de la central nuclear també diu que la producció anual de Cofrents permet abastir el consum domèstic de 2 milions de llars. Davant d’aquesta situació, Avaesen, la patronal valenciana de les energies netes, alerta de “l’absurditat de tancar la central de Cofrents sense una alternativa real”. “No trobareu ningú amb més ganes de tancar una central nuclear que nosaltres, però fa falta un pla de renovables“, afirma Marcos J. Lacruz, president d’Avaesen.
Cal destacar que la Conselleria d’Economia, a través de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE), va obrir el 10 de juliol el termini per a sol·licitar ajudes per a implantar instal·lacions d’autoconsum, materialitzant l’aposta del Consell per les energies renovables. Aquestes ajudes, que s’emmarquen dins del Pla d’Impuls a l’Autoconsum, estan adreçades a empreses i entitats, com ara ajuntaments, mancomunitats i associacions. L’IVACE finançarà les instal·lacions d’autoconsum basades en qualsevol font d’energia renovable, com ara la fotovoltaica, l’eòlica o la biomassa i el biogas, i també cobrirà totes les despeses de redacció del projecte, seguretat i salut i els costos de tramitació administrativa i inscripció de les instal·lacions. També hi ha ajudes per a l’impuls de l’autoconsum en els habitatges particulars. Així, el Pla AutoconsumE+ estableix deduccions fiscals del 20% en el tram autonòmic, en vigor des del passat 1 de gener del 2017, i que podran deduir-se en la campanya de la renda de l’any 2018.
Fer front al canvi climàtic
En un escenari on el canvi climàtic no és una amenaça futura, sinó real i actual, resulta inevitable pensar en un model energètic que aposte al màxim per les energies alternatives per tal de reduir les emissions de CO2. Seria possible generar tota l’energia que necessita el territori valencià a partir de fonts alternatives? “Desenvolupant tot el potencial de les energies renovables, podríem ser autosuficients; les renovables podrien subministrar el nivell de potència de Cofrents”, afirma Lacruz. “A priori, no hi veig cap problema tecnològic irresoluble”, respon Gómez Cadenas. Ara bé, “caldria analitzar costos i viabilitat perquè les energies renovables no són contínues; és a dir, durant la nit no hi ha energia fotovoltaica i els dies de calma no hi ha energia eòlica”, puntualitza. En aquest model, també tindria cabuda l’energia nuclear “allà on tinga sentit”, segons Gómez Cadenas. I matisa: “No tots els països tenen els mateixos recursos i tecnologia i l’energia nuclear no és cap panacea però podria formar part d’una bateria molt amplia de mesures que també inclourien eficiència energètica i energies renovables”.
Juan José Gómez Cadenas: “Les energies renovables no són contínues; durant la nit no hi ha energia fotovoltaica i els dies de calma no hi ha energia eòlica.”
Més enllà del cas concret de la central de Cofrents, sembla necessari un debat sobre l’energia nuclear; “un debat seriós i seré que hauria de centrar-se en la seua rendibilitat econòmica, el seu possible impacte en el canvi climàtic i les difícils qüestions, com ara la gestió dels residus i la limitació del risc de proliferació. Un debat que sembla impossible hui en dia”, conclou Gómez Cadenas.
