El sector de les energies renovables està a l’aguait que el Consell elabore un nou pla eòlic que eliminarà els obstacles que impedeixen la implantació de nous parcs eòlics. El programa, en tramitació per part de la Conselleria d’Economia, permetrà el desenvolupament d’instal·lacions de generació d’electricitat a partir del vent i farà que el País Valencià deixe de ser l’única autonomia que té paralitzada la legislació en aquesta matèria, segons critica Avaesen, l’associació que agrupa les empreses del sector.
La Generalitat va aprovar, el 2001, un pla eòlic que dividia el territori en 15 àrees, amb l’objectiu que el 2007 totes les zones tingueren parcs eòlics. La crisi va arruïnar aquestes previsions i, a hores d’ara, sis de les àrees no tenen cap instal·lació i només s’han desenvolupat un 40% de les adjudicacions realitzades. El principal obstacle és que, amb l’actual pla, el Consell trobava dificultats per a revocar les concessions en les zones on les empreses adjudicatàries no van desenvolupar cap parc.
La manca d’una reforma del pla eòlic ha fet que el País Valencià haja quedat fora de les dos últimes subhastes d’energies renovables impulsades pel govern espanyol. En la primera subhasta, realitzada el 2016, l’autonomia podria haver-se endut 500 megavats de producció d’energia, que haurien suposat una inversió de 500.000 milions d’euros, segons denuncia Marcos J. Lacruz, president d’Avaesen, a preguntes de Diari La Veu. El País Valencià tampoc podrà participar en la propera subhasta, que se celebrarà el 26 de juliol.
Parcs singulars sense concurs públic
El nou pla que prepara Economia permetrà la construcció de plantes de generació d’energia eòlica sense necessitat de concurs públic. “Un ajuntament podrà proposar a Indústria que es desenvolupe una instal·lació singular en una zona i, si compleix els requisits mediambientals, se’n podrà autoritzar la construcció”, explica Lacruz.
En paral·lel, la secretària autonòmica d’Economia, Blanca Marín, ha aprovat la resolució de la zona quatre del pla eòlic, que abasta les localitats de Morella, Catí i Ares. A més, preveu revocar l’àrea número tretze (Vallada, Aielo i Bocairent), la catorze (Villena) i la quinze (Castalla), segons va avançar Las Provincias.
Les empreses valencianes, punteres
Malgrat la paràlisi legislativa, el sector de les energies renovables valencià manté el vigor amb empreses punteres, com ara Power Electronics. Grupo Tec, una altra empresa valenciana, és la principal constructora de plantes fotovoltaiques a Gran Bretanya, mentre que Valfortec és la primera empresa estrangera que ha desenvolupat instal·lacions d’aquesta mena al Japó. El mercat estranger, de fet, ha sigut les vies d’escapament de les companyies dedicades a la generació d’energia neta. D’altra banda, el principal productor de mòduls fotovoltaics de l’Estat, Adersa, té segell valencià.
La producció d’energia eòlica és bàsica per a reemplaçar altres fonts de producció, com ara la nuclear. En aquest sentit, l’única central nuclear del País Valencià, Cofrents, té una pròrroga d’activitat fins a l’any 2021 i l’autonomia només podria assumir el tancament, alerta Lacruz, “si es desenvolupa tot el potencial de les energies renovables”.
