La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià ha desestimat el recurs interposat pel sindicat USO contra el Decret 9/2017 de la Generalitat Valenciana que estableix el model lingüístic educatiu valencià en l’ensenyament no universitari. Així, els magistrats de la Secció Quarta rebutgen anul·lar els articles 10, 11, 12 i 34 i la Disposició addicional cinquena –que cal recordar que sí que ha sigut anul·lada arran del recurs que va interposar CSI·F– per considerar que aquests preceptes no vulneren el dret fonamental a la igualtat i el dret a l’educació reconeguts en els articles 14 i 27 de la Constitució per les raons exposades pel sindicat recurrent.
USO mantenia que la llengua castellana està infravalorada respecte de la valenciana quant a hores lectives i que el decret discriminava aquells professors que no tenen un coneixement ple de la llengua valenciana i anglesa. Segons l’alt tribunal, que solament pot valorar els arguments exposats per les parts, el que s’ha dit pel sindicat no vulnera cap dret fonamental, explica el TSJ en un comunicat.
La sentència assenyala que “el sistema creat pel Decret obeeix a la facultat d’autorganització i criteri d’oportunitat de l’administració de la Generalitat Valenciana, cosa que no pot ser objecte d’enjudiciament”. “L’única cosa que pot enjudiciar-se és la manera en què es desenvolupa aquesta facultat i si arriba a infringir o no els articles 14 a 29 de la Constitució, els articles 14 i 27 en aquest cas”, afegeix la resolució.
“No existeix contradicció”
En la seua resolució, notificada aquest divendres a les parts, el tribunal assegura que “no existeix contradicció” d’aquesta sentència amb l’altra de la mateixa sala que ha declarat nul·la la Disposició Addicional cinquena del decret perquè “els arguments exposats en la demanda en aquest recurs 58/17 eren diferents i allí sí que s’al·legava la infracció al principi d’igualtat pel diferent tracte que rebien, en les hores lectives d’anglés i corresponent certificació d’aquest idioma, els alumnes que van triar el nivell bàsic respecte dels que van optar per l’avançat”.
El TSJ subratlla que “s’ha aplicat la mateixa doctrina però adequada al cas concret de l’al·legat en la demanda i, per això, la conseqüència ha sigut la desestimació” perquè ni els motius exposats en el recurs per USO ni la fonamentació de la demanda han sigut iguals.
Hores d’anglés addicionals
El recurs del sindicat CSI·F, que va derivar en la nul·litat de la disposició addicional cinquena, es va centrar en les hores d’anglés addicionals que reben els alumnes que opten per la línia en valencià i que, segons el tribunal, suposen una discriminació per als que es matriculen en l’opció majoritàriament en castellà.
Assenyala el tribunal que, a tenor dels arguments que s’expressen en la demanda d’USO, els únics que pot tenir en compte per a resoldre el contenciós, el decret no vulnera la llibertat d’ensenyament perquè “no impedeix aquesta llibertat doncs no obliga pares i alumnes a optar per un nivell o un altre. Una altra cosa són les conseqüències de l’elecció i els efectes de la Disposició Addicional Cinquena, però açò no s’ha plantejat en la demanda”.
Respecte dels professors, recorda que “han de tenir els coneixements necessaris per a impartir la docència en la llengua vehicular que procedisca amb la titulació pertinent”. Des del punt de vista processal, la Sala considera que alguns continguts del decret recorregut per USO “podrien ser objecte d’anàlisi en matèria de legalitat ordinària”, però no en un procediment especial de Drets Fonamentals.
