El Consorci de Museus valencià exhibeix la mostra ‘Memòries oblidades III. Redescobrir el patrimoni’ en la sala de la Llotja de l’Ajuntament de Morella fins al pròxim 10 de setembre.
L’exposició és el resultat d’un projecte d’investigació dirigit per l’acadèmic de Belles Arts, Arturo Zaragozá, que, amb el suport d’imatges dels fotògrafs Mateo Gamón i Carlos Martínez, pretén posar llum sobre elements de l’arquitectura medieval, d’extraordinari valor, que han passat desapercebuts al llarg de la història.
El director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, va inaugurar la mostra acompanyat de l’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, i el comissari de l’exposició, Arturo Zaragozá.
Segons Pérez Pont, “d’entre els nombrosos exemples que podríem trobar sobre l’escultura gòtica valenciana i que esta exposició trau a la llum, Morella constitueix un dels enclavaments més singulars”.
L’exposició/investigació ‘Memòries oblidades’ va nàixer en una bastida. La va motivar la sorpresa de veure escultures d’altíssima qualitat en llocs que mai aconseguirien vistes i va prosseguir als magatzems dels museus: L’objectiu és tornar a aquestes obres d’art la llum amb què van ser pensades i situades en origen.
El director del Consorci de Museus ha destacat que “l’exposició, que ja s’ha pogut veure al monestir de Santa Maria de la Valldigna, a Benicarló i a València, reuneix una selecció de 31 imatges, entre les quals destaquen 8 noves incorporacions, precisament d’elements de l’església arxiprestal de Morella, que se sumen a les del convent de Sant Francesc de la capital dels Ports. Els treballs de Mateo Gamón i Carlos Martínez ens permeten acostar-nos al patrimoni de Morella des d’una nova perspectiva i descobrir elements fins al moment desconeguts per a la majoria de nosaltres”.
L’escultura gòtica valenciana és un episodi artístic que ha passat fins ara desapercebut. En realitat, si s’atén a l’escassetat de publicacions acadèmiques, pareix que aquest capítol no haja existit. Les raons de l’oblit han sigut diverses i hi ha contribuït el peculiar caràcter del patrimoni medieval valencià que sovint ha quedat ocult per revestiments de l’Edat Moderna. Unes altres vegades, el desconeixement es deu a la seua localització en àmbits particulars o militars de no fàcil accés o, simplement, a la pèrdua o la molt deficient identificació de les peces.
Per a recuperar la memòria s’han realitzat dues campanyes fotogràfiques que han quedat reflectides en els catàlegs ‘Memòries oblidades I. Imatges de l’escultura medieval valenciana (2015)’ i ‘Memòries oblidades II. Els palaus de la memòria (2016)’. En aquesta exposició s’arrepleguen impreses i projectades les imatges d’ambdós catàlegs.
Màxima excel·lència
Així, reprenent la mirada pròxima medieval i amb fotògrafs de la màxima excel·lència, apareix un episodi en què les passions, els afectes, el gest i la mirada de les imatges resulten sorprenentment contemporànies.
El comissari de la mostra ha matisat que “els rostres d’aquestes escultures ens mostren els sentiments, els afectes i volences; la seua forma de ser. Són de gran interés els pentinats o vestits que trenquen moltes idees que tenim preconcebudes sobre la gent de l’època”.
Alhora, les empremtes del temps que arrepleguen amb precisió les fotografies, a manera de realitat augmentada, les converteix igualment en una ferramenta imprescindible per a la restauració monumental.
En aquest sentit, l’exposició és una oportunitat per a mostrar al públic una tècnica nova en el camp de la fotografia artística. Més que fotografies, la mostra està formada per glisés: injeccions de tintes indelebles sobre paper de cotó i que tenen una qualitat superior a la visió normal (com a realitat augmentada) i una durabilitat de 150 anys.
