Mestra d’anglés del col·legi del Perelló i mare de dos fills, Raquel Tamarit (Compromís) és la primera alcaldessa de Sueca de tota la història i viu amb passió el seu càrrec i la política. L’alcaldessa justifica i argumenta el pacte de govern amb els independents de Voro Campillo i no amb el PSPV, un pacte que qualifica de molt profitós. A més a més, es mostra orgullosa d’haver inaugurat la Casa Fuster que tant ha costat de posar en marxa.
Aquests dies se celebren les festes majors de Sueca. Han canviat respecte d’altres anys?
Han variat poc. A Sueca fa anys que apostem per fer poble i cultura i el que ha canviat és l’enfocament de les festes, però reconec que són un poc excessives.
Un acte que sempre li ha agradat de les festes?
El piromusical.
Què significa per al poble el Concurs Internacional de Paelles?
Una finestra oberta al món
Clar, i en Sueca no es para, després ve el Festival de MIM. Quina importància té?
Sempre dic que hi ha tres coses que diferencien Sueca de la resta perquè ens mostrem al món com un poble treballador i amant de les coses ben fetes, per això acollim el festival Piromusical, el Concurs de Paelles i el MIM.
Quin és l’ADN del suecà?
El fet d’estar en l’Albufera i alhora tindre també la mar ens dóna una característica especial: som un poble obert però amant del que és nostre. Tenim un ADN de persones obertes, però, a la vegada, com a poble llaurador, hem sabut no estirar més el braç que la mànega.
Què significa per a vosté ser la primera dona alcaldessa de Sueca? I per a la resta de la vida política?
És molt important per a mi, però trobe que és anòmal haver d’arribar a 2015 perquè una dona siga alcaldessa. El càrrec el pots desenvolupar igual sigues home o dona.
Parlant d’alcaldes, Joan Baldoví va ser alcalde de Sueca i ara és el diputat millor valorat al Congrés. Quina importància té per a la ciutat aquest fet?
Estem molt orgullosos. És, al costat de Bernat i Baldoví, dels pocs diputats que han eixit de Sueca i el fet que la gent el valore més que als altres a mi m’ompli. Jo vaig començar amb ell en aquest món. ‘Baldo’ és com un pare polític.
Entrem en política municipal, vosté governa amb coalició amb un partit independent. Per què a Sueca no ha sigut possible un pacte del Botànic, és a dir, per què no s’ha pactat amb el PSPV?
Molt senzill. Durant la legislatura passada hi va haver un tripartit (Compromís- GIPM i PSPV). Quan es tornaren a celebrar eleccions, la ciutadania parlà i eixiren uns resultats. Aleshores, per a ser alcalde, has de tindre la majoria absoluta dels vots. Per què decidim pactar amb Voro Campillo? Perquè en els pobles la política la fem les persones i la mostra està en el fet que estem tenint una legislatura molt tranquil·la, estem treballant en equip i el pacte funciona. Les relacions interpersonals, a l’hora de treballar en equip, són importantíssimes i a mi i a Compromís de Sueca ens resulta molt més fàcil treballar en Voro Campillo que no amb Dimas Vàzquez (PSPV).
Quin balanç fa d’aquests dos primers anys de legislatura?
Un balanç positiu; he aprés moltíssimes coses, entre elles la soledat d’un alcalde. Com a regidor tens les teues competències, però com a alcalde has de tindre una visió global del poble. He aprés a moderar-me perquè sóc una persona molt impulsiva. Ara estic més relaxada. Faig un balanç positiu sobretot a nivell econòmic.
Com estan les arques municipals?
Estan bé, però ja ho estaven. A mi no m’agrada ficar-me mèrits que no em corresponen. L’Ajuntament de Sueca ha gestionat molt bé la seua economia. Enguany tenim superàvit. Sueca és un poble complicat pels òrgans autònoms, però compta amb més d’1,1 milions d’euros i un romanent de tresoreria que passa dels 3,5 milions. Però em fa malícia que, després de la bona gestió, no podem gastar eixos diners en allò que volem, i és difícil d’explicar de cara a la ciutadania. El senyor Montoro et fica una sèrie d’entrebancs i sols pots gastar en inversions financerament sostenibles. Per què no els puc gastar en locals o en un centre de dia per a majors, que fan falta? A més, nosaltres complim la regla de despesa, estabilitat pressupostària, objectiu del déficit, etc., i, tot i això, hi ha infraestructures que no es poden fer.
Com és la relació amb les pedanies del Perelló i el Mareny?
Les dues entitats tenen un conveni propi que es va signar en el seu moment i amb el meu vot en contra. Ells tenien una sèrie de competències i a canvi dels ingressos que tenien les dues entitats locals menors se’ls transferia una quantitat determinada de diners. Sobre les relacions, jo no puc dir que siguen roïnes, ells van a la seua i nosaltres a la nostra. Trobe que no hi ha una unió necessària. Amb una d’elles, amb el Perelló, les relacions són molt bones; amb el Mareny, no tant, però repetisc: no són roïnes.
Quins projectes li agradaria que estigueren acabats per al 2019?
Sobretot, un pel qual hem lluitat moltíssim i que de segur tindrem: el centre de dia i residencia per a discapacitats intel·lectuals. Sueca no és un poble amb indústria i sols pot créixer pel sector serveis i aquest tipus d’infraestructura és necessària tant per als que se’n beneficien com per a l’economia local. Uns altres projectes que m’agradaria que estigueren a punt són els molins de la Vila, l’obra dels quals ja s’ha licitat, i el centre per a malalts d’alzheimer, que ja està en tràmit i fa molta falta. A l’escorxador, a més, tenim pensat instal·lar un alberg juvenil, però primer hi ha la necessitat de les persones i després la promoció turística d’una ciutat. Per últim, oferirem a la Conselleria de Polítiques Inclusives la possibilitat d’invertir per a la construcció del centre de dia per a majors, que s’ubicarà al mateix lloc que el centre d’alzheimer, a canvi que siga la Generalitat qui oferisca el servei.
Vosté va tindre l’honor d’inaugurar la Casa Fuster, com es va sentir?
La Casa Fuster és el somni de molta gent fet realitat. Hem estat molt sols durant molt de temps, això és dur. Recorde tot el que va bregar, en l’anterior legislatura, el regidor Josep Navarro per a fer realitat aquest projecte. Cal tindre en compte que la casa és propietat de la Generalitat. Però va ser molt emocionant veure el suport de la Generalitat el dia de la inauguració. Cal tindre en compte que Fuster és l’intel·lectual més important del País Valencià.
Sueca és fusteriana? Vull dir, la gent de Sueca s’estima Fuster?
Molta gent sí, molta gent se sent orgullosa. Hi ha una altra gent que no. El gros de la gent normal, encara que no compartisca les seues idees polítiques, sí que reconeix que Fuster és una peça clau.
Sueca té un terme que és una joia: la marjal, el Parc Natural de l’Albufera, les platges… Viu Sueca de cara o d’esquenes al Parc Natural?
La gent de Sueca viu molt centrada en el seu poble, ni de cara a l’Albufera ni a la mar. Vivim d’esquena a l’Albufera, excepte els llauradors. Ens constreny molt el fet d’estar al parc i s’ha de trobar un equilibri entre el parc i la resta de possibilitats que pot desenvolupar el poble. L’Albufera és una joia del país i la tenim ací, però la major part del terme es troba dins del parc i aixó ens limita per a poder unir diferents llocs de la platja. El Mareny està molt constret i no pot créixer i el Perelló ha tardat un segle a tindre una escola pel Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG). Hem de ser capaços, tant els gestors del parc com els suecans, de buscar un equilibri que ens faça bé a tots, que Sueca puga estimar l’Albufera i que no la veja com una llosa per a poder tirar endavant.
Com són les relacions amb la Generalitat?
En general, bones.
I amb la Diputació, tenint en compte que una regidora del Bloc, Pilar Moncho, és de Sueca i diputada de Turisme?
Les coses han canviat i no perquè nosaltres tenim a Pilar Moncho a la Diputació. Abans no s’escoltava els alcaldes, ara sí. A més, s’estan fent accions justes i transparents i amb criteris objectius.
Quina nota li fica al govern del Botànic?
Els fique un notable, estan canviant moltes coses. L’herència que ha rebut la Generalitat ha sigut molt dolenta i ha entrebancat molt l’acció de govern. Tanmateix, com que a Sueca el PP mai ha tingut l’alcaldia, el canvi que ara estan experimentant moltes localitats nosaltres ja l’havíem viscut.
Com a mestra, què penses sobre el Decret de Plurilingüisme que ha tombat el TSJ?
Judicialitzar accions polítiques és perillós, açò genera inseguretat. No entenc el perquè de la decisió del TSJ, perquè si el meu fill pot eixir de l’escola amb tres llengües, no sé on està el problema. No veig on està l’atac al castellà.
Es tornarà a presentar a les eleccions de 2019?
Supose que sí, però he de parlar-ho a casa, de la qual s’està fent càrrec el meu home, Joan. Per tant, no depén de mi sols.
