La llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república catalana s’ha aprovat en la matinada d’aquest divendres després d’una segona jornada maratoniana, de gairebé 15 hores, al Parlament en què s’ha tensat més l’ambient polític. Les reiterades peticions de reconsideració de l’oposició sobre la tramitació de la llei han provocat el bloqueig del ple durant hores. Finalment, els vots de JxSí i la CUP han permés aprovar la norma “suprema” que estableix el pas de la legalitat espanyola a la catalana.
La llei, tal com estableix el text, només entrarà en vigor en cas que el sí guanye l’1-O. Ciutadans, PSC i PP han repetit l’esquema de la votació de la llei del referèndum i han decidit no participar-hi abandonant el ple. En canvi, Catalunya Sí Que es Pot ha votat en contra.
El ple del Parlament s’ha aturat fins a quatre vegades al llarg de la jornada i s’ha viscut la mateixa situació que dimecres amb la llei del referèndum. Cs, PSC i PPC han presentat diverses peticions de reconsideració contra la tramitació de la llei forçant així la suspensió del ple, ja que la Mesa i la Junta de Portaveus s’han de reunir per a valorar-les.
Els partits de l’oposició han denunciat al llarg del ple que s’han vulnerat els seus drets per la manera extraordinària amb què s’ha tramitat la llei, invocant l’article 81.3 del reglament que permet incloure un punt a l’ordre del dia mentre el ple ja està en marxa. A més, JxSí i la CUP també han acordat escurçar els terminis parlamentaris habituals per a esquivar suspensions del Tribunal Constitucional (TC).
Transició
La Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república estableix les bases de la transició des de l’etapa autonòmica espanyola fins a la república catalana independent. La norma fixa un termini de sis mesos entre el referèndum de l’1 d’octubre i les eleccions constituents, en cas de victòria del ‘sí’. Aquest període de mig any és anomenat procés constituent.
La norma també preveu que de les eleccions constituents isca una Assemblea Constituent, que substitueix l’actual Parlament, i que serà vigent en el període en què es redactarà la Constitució. Segons la llei de transitorietat, la constitució catalana s’hauria d’aprovar per una majoria de tres cinquenes parts o bé per majoria absoluta si no és possible.
Sistema judicial
El text aprovat al Parlament –i que només entraria en vigor després d’una victòria independentista a l’1-O– preveu també que els jutjats i tribunals hauran d’arxivar o anular els processos penals contra investigats o condemnats per “conductes que buscaren un pronunciament democràtic sobre la independència de Catalunya o la creació d’un nou estat de manera democràtica i violenta”. A més, en el capítol judicial, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya se substituirà pel Tribunal Suprem, màxim òrgan judicial, que tindrà una Sala de Garanties Democràtiques equivalent a l’actual Tribunal Constitucional espanyol. Com a òrgan de govern judicial es crearia, entre d’altres, una comissió mixta entre el Suprem i el govern català.
Doble nacionalitat i cooficialitat lingüística
La llei de transitorietat estableix, igualment, la doble nacionalitat catalana i espanyola i que el govern de la Generalitat promoga negociacions amb l’estat espanyol per a fer un tractat de nacionalitat. Així mateix, la norma preveu que una eventual Catalunya independent mantinga la cooficialitat actual del català i el castellà, i fixa en el seu article 3 que és la norma “suprema” mentre Catalunya no tinga una constitució pròpia.
De la mateixa manera, es regula el personal públic i estableix una integració dels treballadors de l’Estat a l’administració pública de Catalunya “amb les mateixes condicions retributives i d’ocupació”, llevat que hi renuncie. En un article anterior, la llei reconeix la Generalitat com qui aplica els tractats i convenis internacionals en matèria “tributària, duanera i de seguretat social”.
