El Síndic de Greuges, José Cholbi, s’ha adreçat a la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori i l’ha instat a adjudicar, com més prompte millor, un habitatge a un ciutadà que porta quatre anys esperant un pis públic i que li concedisquen i abonen les ajudes per a lloguer previstes en la nova Llei de Funció Social de l’Habitatge fins que li siga atorgada.
Però, a més, per primera vegada i emparant-se en la nova Llei de Funció Social de l’Habitatge que va entrar en vigor a principis del mes de març, el defensor del poble valencià fa un pas més i demana a l’administració que pose en funcionament el sistema d’ajudes al lloguer i que procedisca a l’abonament de les mateixes als ciutadans als quals no es puga adjudicar un habitatge públic per falta de disponibilitat, segons ha informat la institució en un comunicat.
És a dir que, per al Síndic, amb la nova llei en la mà, ja no és suficient l’argument de la falta d’habitatge públic per a atendre la demanda dels ciutadans doncs “la no disponibilitat d’habitatge tindria simplement l’efecte de variar el contingut de l’obligació de l’Administració. En aquests casos la norma l’obliga a procedir al pagament d’una ajuda de lloguer a l’interessat i a continuar treballant en l’ampliació del parc públic d’habitatge”, assenyala el Síndic.
Espera una casa des del 2013
En aquest cas en concret, el ciutadà va sol·licitar per primera vegada l’habitatge públic al setembre del 2013 i, a data de hui, segueix sense aconseguir-la. Al juny del 2017, la Conselleria va remetre al Síndic un informe de l’Entitat d’Infraestructures de la Generalitat en el qual indicava que estava fent tot el possible per a recuperar habitatges del parc públic per a atendre la demanda de sol·licituds d’habitatge públic en arrendament.
De l’informe també es desprenia que “és habitual que la demanda supere la disponibilitat d’habitatge en molts municipis i açò implica que les sol·licituds han de ser baremades i avaluades per a establir un ordre de prioritat per a l’accés als habitatges actuals” i que, pel que sembla, l’interessat es trobava en una posició molt retardada de la llista de sol·licitants.
Encara que el Síndic és conscient de l’esforç que està duent a terme aquesta Administració per a revertir la situació d’absència d’habitatges, al seu judici, el dret a l’habitatge condiciona el gaudi dels altres drets fonamentals, com ara la salut, l’educació… i el que és més greu, la seua desprotecció deixa la persona i la unitat familiar en situació d’exclusió social.
L’esperit de la nova llei és reconèixer el vertader dret subjectiu a disposar d’un habitatge però, a més, detalla els mecanismes per a fer exigible aquest dret davant l’Administració. Així, considera que la Conselleria d’Habitatge ha de resoldre en un termini màxim de sis mesos les sol·licituds d’habitatge d’aquelles persones que, pels seus ingressos o altres circumstàncies, no puguen accedir a ella en condicions de mercat.
Si transcorregut aquest termini no s’ha dictat resolució, s’entendrà atorgat l’ús d’un allotjament per silenci administratiu i la Consellería haurà “d’indicar de manera immediata i amb la major diligència possible un allotjament concret” o recórrer al mecanisme subsidiari d’ajudes al lloguer per a garantir el gaudi del dret a l’habitatge en un termini raonable.
