Com en una versió de la pel·lícula Atrapat en el temps, la societat civil valenciana torna a signar un manifest per a reclamar una millora del finançament i unes inversions justes. El Palau del Comte de Carlet, la seu de la CEV a València, va acollir aquest divendres la signatura solemne d’un document Per un finançament i unes inversions justes per a la Comunitat Valenciana, impulsat per la patronal i els sindicats majoritaris.
L’escrit s’assembla al que va impulsar el Consell en 2015 i que van rubricar els llavors líders sindicals, Paco Molina (CCOO PV) i Gonzalo Pino (UGT PV) i el president de la difunta patronal Cierval, José Vicente González. En aquella ocasió s’hi van adherir més de 300 alcaldes i un nombre similar d’associacions i el recorregut final de la reivindicació va ser un acte al Cercle de Belles Arts de Madrid, en octubre de 2016, amb una nodrida representació de polítics, empresaris i sindicalistes valencians i amb la presència tímida d’assistents madrilenys.
Un any després de la trobada a Madrid, els agents socials han pres el timó del clam pel canvi en la redistribució dels recursos que rep el País Valencià. Ara, al capdavant d’UGT PV, se situa Ismael Sáez i Arturo León lidera CCOO PV després d’un congrés disputat, mentre que Cierval va tancar després d’entrar en concurs de creditors i la CEV n’ha pres el relleu, amb Salvador Navarro com a president.
Manifest “asèptic” i apolític
Amb actors renovats, els agents socials han pres la iniciativa d’un nou manifest “molt asèptic” i sense “cap biaix polític”, en paraules del mandatari de la patronal autonòmica. En essència, es reclama una reforma “immediata” del sistema de finançament que faça possible als valencians “tindre uns servicis fonamentals dignes”, a més d’un repartiment de les inversions ajustat al pes de la població valenciana en el conjunt de l’Estat. Per últim, s’exigeix el reconeixement dels dèficits de finançament “acumulats pel mal funcionament dels diversos sistemes de finançament”.
El secretari general d’UGT PV, Ismael Sáez, va insistir en l’apoliticisme de la reivindicació –”Ací no estem disputant polítiques d’esquerres o de dretes”– i va posar Josep Borrell com a exemple del desconeixement sobre la situació financera de l’administració valenciana que regna a la resta de l’Estat. En una presentació del seu últim llibre, l’exministre socialista va dir que els catalans “paguen més que la resta perquè són més rics” i que els valencians, el mateix.
Manifestació, últim cartutx per a la CEV
Malgrat la pretesa asèpsia de reivindicar una reforma del finançament i un augment d’inversions, sindicats i patronal discrepen sobre la conveniència de convocar una manifestació. Per a Navarro, una marxa sense unanimitat –sense el concurs del PP– traslladaria “imatge de feblesa” i, en tot cas, la CEV participaria en una mobilització al carrer com a últim cartutx després de recollir adhesions al manifest i negociar a Madrid.
“La manifestació no és l’objectiu inicial, seria el final”, va reiterar. En aquest sentit, el president de la CEV va avançar que tant ell com els líders sindicals es reuniran amb la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáez de Santamaría, per a traslladar-li que la valenciana és una autonomia “pobra” que tot i això és “contribuent neta al sistema financer”. Malgrat el posicionament de la patronal, UGT PV i CCOO PV van confirmar que cridaran a una manifestació que convocaran oficialment aquest dilluns i que es perfila que serà el 28 d’octubre.
La contaminació de l’1-O
La mobilització se celebrarà vora un mes després de l’1 d’octubre, la data en què el govern català pretén convocar un referèndum. Interpel·lat sobre si la qüestió catalana pot difuminar la marxa valenciana, Ismael Sáez ha admés que esperen que no hi haja notícies que “la puguen eclipsar o fer-li ombra”, si bé ha destacat que els interessos dels valencians “no poden estar subordinats als de Catalunya”.
A més del manifest del 2015, hi ha un altre precedent al text que impulsen els agents socials, el que va impulsar el Consell del PP en 2013. A l’inrevés que en aquesta ocasió, llavors van ser els populars els que van patir la manca de consens. El llavors president de la Generalitat, Alberto Fabra, va presentar al Veles e Vents l’Acord de la societat civil de la Comunitat Valenciana, en què es defensava una assignació “equitativa i justa” dels recursos econòmics. Cierval i la CEV van signar el document, però els sindicats i els partits d’esquerres van rebutjar d’implicar-s’hi. Quatre anys després, la desunió es repeteix.
