La Mostra Internacional de Mim a Sueca ha tocat sostre després de tancar aquest passat diumenge la 28a edició del festival amb una resposta del públic massiva que ha superat les expectatives de l’organització. El MIM ha penjat el cartell d’entrades exhaurides en tots els espectacles programats al llarg de cinc dies a la capital de la Ribera Alta. Tant els de carrer com els de sala han rebut el suport d’un públic fidel que va adquirir el 80% de les entrades el primer dia que es van posar a la venda de manera anticipada. “La ciutat i els espais són els que són”, va incidir Abel Guarinos, director de l’Institut València de Cultura, qui va estar responsable artístic del festival durant vint-i-cinc edicions. Guarinos veia, durant una entrevista en aquest diari, “complicat passar de 20.000 a 25.000 espectadors” en un certamen amb les peculiaritats físiques del MIM, tanmateix, si en l’any 2016 es van assolir els 25.000 assistents, en aquesta present edició la xifra s’ha superat, assegura l’organització a Diari La Veu.
El model de cinc dies de festival amb nou espectacles de sala i onze de carrer –que, a més, són gratuïts– ha significat una consolidació del MIM que no el permet créixer més. Els organitzadors, però, tenen damunt la taula la possibilitat de fer més passes de les propostes de teatre de gest o fer-ne més de manera simultània, “però no augmentarem els dies”, assegura, a aquest diari, el director artístic del MIM, Joan Santacreu. “Més dies seria cansar la gent”, afegeix. Ara bé, allò que sí que rondineja pel cap del responsable de Maduixa Teatre és veure la manera de fer que espectacles que tècnicament estan ideats per a representar-se a una plaça davant de 2.000 espectadors es puguen fer en una ubicació molt més gran que done cabuda a molta més gent.
Aquest dissabte, Sueca va duplicar la seua població atreta per Doctor Dapertutto, l’escenificació pels carrers i places de la localitat de la companyia Teatro del Silencio que dirigeix Mauricio Celedón. “Mai havíem vist la plaça de l’ajuntament així”, reconeix Santacreu. Però,dur un espectacle com aquest a un altre lloc que facilite una afluència superior “requereix més pressupost per a atendre la logística, el muntatge, l’organització”, apunta l’actor.
El MIM representa, ara per ara, l’únic festival valencià d’arts escèniques que es pot veure limitat per la massiva resposta d’un públic que se l’ha fet seu. Per a no quedar-se sense espai, “cal un esforç de les administracions”, raona Joan Santacreu. Sense eixe “impuls” extra des de la Generalitat, l’ajuntament de Sueca i el Ministeri de Cultura, el MIM no podrà plantejar-se cap meta nova més enllà, com reconeixen els responsables, d’apostar per millorar la qualitat, encara que aquest darrer aspecte és més aviat un paràmetre incontable i, en certa manera, subjectiu.
En la 28a edició, que ja és història, han participat fins a 200 persones en la coordinació fent “un treball molt laboriós i intens” per a aconseguir un resultat del qual “ens sentim molt satisfets”. La qualitat de la programació i el model de gestió i organització de la Mostra Internacional de Mim a Sueca, que rep el suport de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sueca, la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport i la Fundació Bancaixa, “ha posat un any més de manifest que s’alça i es manté com el major festival de teatre gestual de l’estat espanyol i un dels tres més importants i prestigiosos d’Europa”, afirmen en un comunicat, tot fent balanç de la fita. L’asfixia d’èxit que pot produir un festival amb aquestes dades de suport i fidelitat només la poden remeiar les institucions, “que han d’obrir els ulls” per a apostar pel festival perquè aquest es plantege reptes més ambiciosos. “El públic és el MIM”, raonaven Santacreu i Guarinos. La societat avala un model de festival que espera nous reptes.
