Eren les 12 del matí d’aquest divendres quan huit policies nacionals es van presentar en casa del ciberactivista valencià que va clonar la web del referèndum català que el govern espanyol havia ordenat, via judical, que es tancara. Quan van arribar els agents li van transmetre que “tenien la creença que m’havia contractat la Generalitat de Catalunya” i, tot seguit, “van estar tocant el meu ordinador”, recorda l’activista amb qui ha pogut parlar Diari La Veu.
Una vegada dins del domicili, “em van cridar de Madrid perquè col·laborara un poc amb ells i els explicara el funcionament intern de la nova web del referèndum”, indica. La situació de veure’s envoltat d’agents “no és agradable”, tot i que el tracte envers l’informàtic va ser normal, afegeix: “No va haver-hi cap situació violenta. Encara que, evidentment, no és agradable que vinguen huit policies a ta casa”, raona.
Quan els policies van acabar la recerca, “van requisar els meus tres discos durs i el meu mòbil”. Posteriorment el van citar “verbalment” i sense seguir un procediment “normal”, retreu l’activista, li van indicar que havia d’anar a declarar a les 18 hores de la vesprada en la comissaria. “Després, se’n van anar. Això sí, sense deixar-me cap justificant del que m’havien requisat”, es lamenta.
El ciberactivista, qui ha demanat preservar la seua identitat, va eixir de les dependències pollicials amb una acusació de desobedència per haver clonat la web de l’1-O. Tot i això, apunta que tant el seu advocat com la policia van reconèixer que “no tenia sentit”, perquè “no sóc cap funcionari públic”, indica.
El motiu que va desencadenar aquesta situació va ser la decisió de l’activista de replicar la web “perquè estic en contra de qualsevol tipus de comportament abusiu per part de l’Estat, així com de qualsevol intent de reduir la llibertat d’expressió”, respon, preguntat sobre per què es va inclinar a fer aquesta acció. “Tot açò va més enllà de la ‘qüestió catalana’. Les bases més fonamentals de la democràcia estan en joc”, argumenta.
Mirat amb una mica de distància, després que passaren les hores immediates als fets, “la impressió que em vaig emportar va ser que volien dos coses: La primera, posar por; la segona, col·laboració”, reconeix.
Això no obstant, el ciberactivista valencià confia que l’acusació no arribe massa lluny, ja que “ni l’advocat ni els policies amb qui vam parlar en la comandància superior de la policia pensen això. El més probable és que no ocórrega res”, conclou.
Aquest dilluns haurà de presentar-se de nou a la comissaria per sol·licitar que li retornen els tres discs durs i el telèfon mòbil que aquest divendres li va ser requissats.
