L’existència de la Fundació Francisco Franco, els carrers dedicats a figures directament relacionades amb la dictadura o les polèmiques declaracions del vicesecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, en què avisa Puigdemont que podria acabar com Companys, centren l’interés d’alguns experts en memòria històrica.
“És un mal judici a fer. No és responsable parlar sobre execucions en una democràcia”, diu a l’ACN el president de la plataforma europea Memòria i Consciència, Göran Lindblad. Coincidint amb una setmana en què el context polític català ha servit de revulsiu per a omplir els carrers de Madrid el dia de la Hispanitat i en què han tingut lloc manifestacions ultres, experts en memòria històrica recalquen a l’ACN la importància que els règims totalitaris siguen estudiats a les escoles però, per contra, no tinguen lloc ni al carrer ni a la política.
Stéphane Michonneau, professor d’història contemporània i especialista en història d’Espanya afirma que “els adeptes al franquisme encara no estan completament desapareguts” i que “la memòria del franquisme, d’alguna manera, encara viu”. En la mateixa línia, l’eurodiputat búlgar Andrey Kovatchev, del Partit Popular Europeu, indica que els símbols de règims totalitaris “s’haurien de prohibir” i no haurien de ser part d’una “societat democràtica”. “La prohibició hauria de ser un element important per a la reconciliació nacional amb la història”, reflexiona l’europarlamentari.
Kovatchev assenyala, en relació a les declaracions de Pablo Casado, que és “responsabilitat” dels països democràtics “pronunciar-se pels valors del Consell d’Europa”. “Mai hauríem de repetir el que va succeir durant les dictadures”, sentencia. Per la seua banda, Lindblad explica que cap país, al marge de Sud-àfrica, ha estat capaç de tractar de manera “amigable” amb el seu passat obscur. “Sempre hi ha problemes quan no s’ha gestionat de manera adequada un passat totalitari”, afirma.
Michonneau indica que a Espanya el règim de la Transició no ho ha “resolt” tot i explica que els catalans van viure el franquisme de manera “diferent” als espanyols. “A Catalunya es viu el franquisme com un parèntesi”, reflexiona. “L’existència de la Generalitat durant els anys 30 i hui en dia dóna als catalans un sentit de continuïtat entre la història democràtica dels anys 30 i l’actualitat”, cita com a exemple. A més, afirma que mentre a Catalunya es va “tallar” amb el franquisme molt ràpidament, a la resta de l’estat espanyol encara queden aspectes del règim als carrers. “A Madrid fa molt poc que es parla de treure els noms franquistes dels carrers”, subratlla. En aquest sentit, afirma, no el “sorprén” que es puguen veure algunes banderes franquistes en manifestacions com les dels darrers dies.
Per al professor Michonneau, el nacionalisme espanyol és “complicat” de “reivindicar” atés que aquest ha estat “utilitzat i abusat” pel franquisme. “Per aquest motiu, la dreta espanyola es refugia en el que jo anomenaria una espècie de patriotisme constitucional que considera la Constitució com a un punt final”, explica.
Per la seua banda, Kovatchev indica que és “important” que la memòria de les dictadures siga “preservada” als centres educatius, però no als espais públics. En aquest sentit, el búlgar destaca la importància d’aprendre la història nacional per a evitar possibles repeticions. “És molt important que les noves generacions aprenguen a les escoles la veritat de la seua història. Només així seran immunes a la repetició d’aquesta part obscura de la història europea”, afirma.
A diferència de Kovatchev, Lindblad defensa que “qualsevol” idea política ha de poder expressar-se als carrers, però matisa que aquelles accions que puguen “ferir” o “ofendre” familiars o víctimes dels règims totalitaris no haurien de ser “permeses”. “És una balança entre tindre una legislació que prohibeix aquest tipus de comportament però que alhora permeta que cada grup puga expressar les seues idees”, explica el president de la plataforma Memòria i Consciència.”És important per a les víctimes del franquisme i per a les seues famílies que les autoritats tracten amb els culpables i facen justícia”, afirma Lindblad. Tot i això, no dubta en afirmar que Espanya, com molts altres països, no ha estat capaç de tractar de forma adequada amb el seu passat totalitari.
