Cocentaina i la Fira de Tots Sants són dos elements units històricament, però també emocionalment des de fa set segles. Aquest vincle, encara que adaptat a l’actualitat, encara es conserva i és perceptible per qualsevol persona que la visite. Any rere any es treballa per tal que, no sols els contestans, sinó tota la gent que vinga de fora trobe tot allò que els la faça sentir també seua. Parlem amb Mireia Estepa, alcaldessa de Cocentaina, per saber com aquesta Fira, que duu celebrant-se des de 1346, segueix a dia de hui creixent i sent un punt de referència comercial, cultural i turístic al País Valencià i fora, amb capacitat d’atraure a centenars de milers de persones.
La Fira de Tots Sants duu celebrant-se des de l’any 1346, té set segles d’història a les seues esquenes. Com conviu la tradició amb la modernitat dins d’ella?
La fira duu 671 anys celebrant-se a Cocentaina de manera ininterrompuda. És molta la història que té darrere perquè va començar amb orígens ramaders i amb les tradicions del País Valencià molt presents. Han passat molts segles, la vida i la societat han anat modernitzant-se i el que té de bo aquesta fira és que ha sabut barrejar els seus arrels amb altres sectors com el de maquinària agrícola, l’agroalimentari, el cultural i, sobretot, la zona de les noves tecnologies, que és una àrea que es va crear fa pocs anys. Un dels distintius que té aquesta Fira és que tan sols un carrer et separa de l’any 1346 a estar en ple 2017.
És sens dubte una de les fites anuals més importants per als veïns de Cocentaina però també per a la gent de les rodalies així com d’arreu del País Valencià i de l’estat espanyol. Què ofereix la Fira que la fa atractiva per a centenars de milers de visitants?
L’èxit de la Fira és que uneix l’edat mitjana amb l’actualitat i podem comprar des d’un ruc fins a una impressora 3D. A més, a banda de fer un repàs per set segles d’història, hi ha una oferta gastronòmica completíssima, una oferta cultural més de 550 espectacles durant cinc dies de fira i molts productes disponibles per a comprar. Recordem que són 750 els expositors que hi participen. Es fa un esforç molt gran de l’ajuntament de Cocentaina amb la col·laboració de la Generalitat, que sempre dóna suport, perquè la Fira any rere any vaja creixent i adaptant-se als temps. Oferim allò que els visitants volen veure ara però també guarda eixa reminiscència i identitat com a fira ramadera del 1346.
Fa deu anys que es va declarar la Fira Festa d’Interés Turístic Autonòmic i cinc de l’atorgament de la distinció d’Interès Turístic Nacional i ara esteu treballant per a l’obtenció de la declaració de Bé d’Interés Cultural. De quina manera han beneficiat a la Fira les distincions rebudes i de quina manera ho pot fer aconseguir el BIC?
Pensem que la Fira de Cocentaina s’ho mereix i que nosaltres com a equip de govern ho devem al poble de Cocentaina. En el plenari del dijous passat vam fer la sol·licitud de nou la Conselleria de Cultura perquè s’incoe l’expedient i es declare la Fira BIC. L’ajuntament de Cocentaina ja té tot eixe annex documental preparat. Ha sigut un any de treball intens, de moltes reunions amb Direcció Territorial, així que ara el que ens queda és que aquest organisme faça el seu informe i el passe a Conselleria. El 2018 estem segures que la Fira serà un BIC. Paral·lelament a això s’han tingut reunions per a treballar tot el tema de la declaració de la Fira d’Interés Turístic Internacional. En eixe sentit també estem treballant la publicitat en Air Europa des de fa dos anys ja. A més treballem amb alguns mitjans de comunicació holandesos i rusos i també s’està portant molt de turista de la costa. Aprofitem que estan allí perquè vinguen també a la Fira.
Hi ha indicadors que apunten al bon funcionament de la Fira. Per expemple, l’increment de superfície dedicada als expositors comercials i també l’ampliació de la duració de tres dies a cinc. Quines altres millores i novetats diria que s’han introduït en aquesta des que està al capdavant del govern municipal de Cocentaina?
Una de les novetats ha estat l’ampliació en direcció a l’avinguda País Valencià dels 6000 metres quadrats de fira. Aleshores estem parlant de 136.000 metres quadrats aproximadament d’exposició en Fira. També tenim el creixement del sector de noves tecnologies i el seu canvi d’ubicació per l’increment de la demanda d’aquest àmbit. A més, està també la creació de la nova àrea d’esports. Esperem que siga del gust de tots perquè hi ha moltes marques esportives que qualsevol esportista voldrà conèixer. Per a complementar l’oferta gastronòmica, a la zona del gourmet hi haurà l’espai Sol a Sol, que és un concurs en què poden participar aficionats al ball, la música i l’humor per a després determinar uns guanyadors. I també enguany hi haurà Foodtrucks i es podrà gaudir de diferents tipus de menjar d’arreu del món.
La Fira de Tots Sants és un espai i un temps on conflueixen molts àmbits: l’exposició comercial i de maquinària, el Mercat Medieval, Soc Àrab i Porrat Valencià, a més de la gastronomia, música i activitats culturals, entre d’altres. Com s’aconsegueix l’equilibri entre tots aquests aspectes i en què contribuiexen tots ells a la Fira?
És molt important per a coordinar tots aquestos aspectes, no sols el treball que fa la regidora de Fira sinó també el treball que fan els seus companys de l’equip de govern. Tots els àmbits que ens ocupen als comanys d’equip de govern preveuen tot l’espectre de la Fira. És un treball molt coordinat amb tots. Per exemple, a la Fira, també en l’àmbit de l’esport col·laboren moltes entitats de la localitat, des de futbol fins a pilota valenciana. Moltes entintats culturals també hi participen en totes les exposicions. Amb la regidoria de Neteja hem de treballar molt perquè es fa un pla especial perquè la Fira genera un gran volum de residus. Amb l’àrea de Turisme, treballem també, evidentment, perquè la Fira és un punt d’atracció turística important. Les obres i serveis són claus per al seu muntagtge. I, per últim, treballem amb la Regidoria d’Hisenda pel que fa a les partides econòmiques i pressupostos. Un 60% del la Fira és municipal. Tots treballem davant d’una mateixa idea de Fira i davant d’eixe concepte tan homogeni però tan heterogeni perquè tenim molt clar que la Fira per als contestans és una emoció, no és un espai comercial, és una tradició i és la nostra identitat. Tenim molt clar que a aquelles persones que ens visiten i als contestans se’ls ha d’oferir un pac molt complet i la Fira cada vegada va aportant més sectors comercials com culturals i d’oci, va creixent més en aquest sentit perquè volem que siga un esdeveniment complet i on puguen trobar de tot.
Quins altres elements, activitats o projectes que formen part de la Fira i que no hem esmentat abans destacaria?
Per als xiquets i de temàtica infantil, les atraccions, les ‘rodetes’, que anomenem ací, són el que més agrada. També hi ha una gran oferta d’activitats al Mercat Medieval i al Porrat Valencià i Soc Àrab. També moltes altres que entitats i associacions de Cocentaina organitzen eixos mateixos dies per als visitants i veïns. A més, el que fa també gran la Fira, a banda de tota la varietat, quantitat i qualitat que té, són les comoditats que any rere any intentem proporcionar als visitants. Per exemple, posant els pàrkings als afores del nucli urbà perquè no es bloquege el poble, o més punts de sanitaris portàtils. Nosaltres pensem que açò és un punt més de qualitat que any rere any volem anar augmentant.
Què suposa per a Cocentaina la celebració d’una Fira amb les característiques de la de Tots Sants?
A nivell econòmic suposa un impacte, una injecció molt gran de capital per al nostre xicotet comerç i tota la hostaleria. Eixos dies grans és quan ells fan la millor caixa de tot l’any, aleshores és molt important per a nosaltres, que tenim eixa relació tan quotidiana de treball amb ells. Hem de tindre’ls en compte també molt en Fira i assegurar-nos que per a ells també és positiva econòmicament. A nivell turístic és l’esdeveniment més important sens dubte. És el que millor trasllada la imatge de Cocentaina perquè projecta una imatge molt completa de tot el que tenim a nivell cultural, gastronòmic o patrimonial. També es treballa molt durament en el fet que l’impacte siga molt positiu. La millor campanya de màrqueting que es pot fer de la Fira és el boca-orella i la sensació positiva i agradable que s’emporta la gent que ens visita. També hem de tindre molta cura que els veïns del nostre poble senten que la Fira és seua. La preparem durant tot l’any per a ells; no tindria cap sentit no fer-ho així, això no és la nostra Fira. Per als contestans la Fira és una emoció no és un espai comercial. És una tradició i és la nostra identitat. Tenim molt clar que a aquelles persones que ens visiten i als contestans se’ls ha d’oferir un ‘pack’ molt complet i la Fira cada vegada va aportant més sectors comercials, culturals i d’oci.
Ara que ho nomena, què aporten i quina és la implicació dels veïns de Cocentaina com a part activa en aquesta Fira?
La regidora de Fira a través del Consell de Fira té la representació d’alguns sectors veïnals i es treballa amb les associacions. Les mestresses de casa, per exemple, organitzen l’esmorzar popular del dia 1 d’inici de Fira. Les organitzacions esportives també fan tornejos, les agrupacions musicals fan els concerts de Fira. Tot el teixit associatiu de Cocentaina està molt implicat en la Fira, perquè des de la regidoria se’ls proporciona espai i visibilitat perquè ells també puguen gaudir i donar-se a conèixer durant la Fira.
Què els diria a tots aquells que encara no hagen tingut l’oportunitat de formar part i de conèixer la Fira de Tots Sants?
Doncs tenen una cita de l’1 al 5 de novembre que serà el centre neuràlgic del País Valencià perquè ací trobaran una gran oferta a nivell comercial, gastronòmic, cultural i d’oci. És per a tots els públics, perquè gaudisquen els menuts de la casa i la gent gran. És una Fira per a totes les persones, és una fira adaptada. És per a tots els gustos i és un espai i un temps ple de sensacions que tenim a Cocentaina durant cinc dies.
