El magistrat del Tribunal Suprem que instrueix la causa contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els altres cinc membres sobiranistes de la Mesa querellats per la Fiscalia, els ha citat els pròxims dijous i divendres, 2 i 3 de novembre, en qualitat d’investigats. El magistrat Pablo Llarena estableix les citacions a partir de les 09.30h de dijous i els recorda que compareixeran en qualitat d’investigats, de manera que han d’assistir al Suprem acompanyats d’un advocat. És la primera decisió que s’adopta després que la Sala d’Admissions del Tribunal Suprem s’haja declarat competent per a instruir la causa per rebel·lió, sedició, malversació de fons i delictes connexos i haja determinat que també podrà investigar altres causes obertes contra Forcadell al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya si així ho estima oportú el jutge instructor.
Llarena no ha especificat encara l’ordre d’aquestes citacions i la seua actuació s’emmarca en els criteris que ha establert la Sala d’Admissions del Tribunal Suprem, que ha establert que la investigació ha de permetre determinar si es van produir –com sosté la Fiscalia– delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons. “Serà al llarg de la instrucció quan els fets imputats, a la vista de les diligències d’investigació acordades per l’instructor, confirmen o desmentisquen la realitat” de les acusacions, apunta la diligència d’admissió a tràmit de la causa.
A la interlocutòria de set pàgines de la ‘Causa especial’ contra Forcadell, Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, la Sala d’Admissions del Tribunal Suprem considera per unanimitat que aquest organisme és competent per a investigar el cas i designa com a instructor el magistrat Llarena, que va ser president de l’Audiència de Barcelona.
El Suprem justifica l’admissió a tràmit pel fet que els delictes que s’imputen a Forcadell i als membres sobiranistes de la Mesa podrien tindre efectes més enllà del territori de Catalunya, fet que fa “perfectament explicable” que caiga en mans del Suprem en detriment del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
“El caràcter plurisubjectiu del delicte de rebel·lió”, diu el Suprem, “fa perfectament explicable, a l’hora de valorar l’autèntica entitat de cada una de les aportacions individuals, un repartiment en què la coincidència en la finalitat que anima l’acció –la declaració d’independència de Catalunya– tolera atribucions fàctiques de signe molt diferent i, precisament per això, executades en diferents punts geogràfics”, el delicte de rebel·lió “adquireix una inqüestionable vocació territorial projectada sobre el conjunt de l’Estat”.
També ho justifica pel fet que cinc dels querellats (tots menys Joan Josep Nuet) són aforats en la seua condició de membres de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya. La Fiscalia inclou Nuet a la causa, ja que entén que la seua actuació està associada a la de la resta, i el Suprem assumeix la competència per a investigar-lo.
La resolució de què ha estat ponent el president de la Sala, Manuel Marchena, també fa extensiva la seua competència, en el cas que el jutge instructor ho determine, sobre els altres casos penals que es troben en tramitació i que facen referència als mateixos fets que s’atribueixen a Forcadell i els altres cinc membres de la Mesa.
En tot cas, el Suprem adverteix que, amb aquesta decisió d’admetre a tràmit la querella, “no dóna per suposades totes i cadascuna de les valoracions fàctiques i jurídiques” que inclou la querella de la Fiscalia i “serà la instrucció la que pose de manifest la procedència o improcedència de les actuacions penals”.
