El Tribunal Suprem (TS) i l’Audiència Nacional espanyola (AN) comencen amb força aquest dijous i divendres el procés judicial contra el govern català destituït i els membres sobiranistes de la mesa del Parlament pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics.
Després que dilluns la fiscalia presentara dues querelles, que van ser admeses a tràmit aquest dimarts, s’ha citat, dijous i divendres, fins a 20 alts càrrecs polítics de Catalunya a l’Audiència Nacional: el president de la Generalitat destituït, Carles Puigdemont; el vicepresident, Oriol Junqueras; 11 consellers més; i l’exconseller Santi Vila. Per la seua banda, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; quatre membres sobiranistes de la mesa; i l’exvicepresident d’aquesta i president del grup de JxSí, Lluís Corominas, estan citats al Tribunal Suprem. En total, 20 càrrecs que s’hi hauran de presentar a primera hora del matí (a les 9h a l’Audiència i a les 9.30h al Suprem). L’ordre en què se’ls prendrà declaració, però, encara no s’ha especificat.
Els dos edificis judicials estan situats a pocs metres, dins de la mateixa plaça. El ritme de la justícia en la causa contra els membres del govern català i part de la mesa del Parlament ha sobtat els advocats defensors, que han al·legat que aquestes presses vulneren el dret de defensa. A més, alguns consellers i membres de la mesa tenen el mateix advocat, cosa que suposaria ajornar les declaracions dels consellers, que s’han comunicat més tard.
Govern
La magistrada de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, va admetre a tràmit la querella de la Fiscalia, va citar l’executiu català destituït en ple per aquests dos propers dies i els va donar tres dies perquè dipositaren, de manera solidària, una fiança de 6.207.450 euros, la mateixa quantitat que sol·licitava la Fiscalia. Si no aporten els diners, es procedirà a embargar-los els béns. La magistrada ja alerta que demanarà mesures cautelars. “Existeixen factors per a determinar l’adopció de mesures cautelars de caràcter real”, recull la resolució.
Lamela és la mateixa magistrada que ja va enviar a la presó els presidents d’ANC i Òmnium i que investiga també l’excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, per un suposat delicte de sedició per la concentració davant la Conselleria d’Economia el 20 de setembre. De fet, instruirà les dues causes però en peces separades. En la resolució d’admissió a tràmit, Lamela recorda fragments sencers de la querella on es donen per bones les tesis del fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza. La magistrada assegura que la querella de Maza es “basa en fets objectius” que recullen des de la resolució aprovada al Parlament el novembre del 2015 (que marcava l’anomenat full de ruta) fins a la declaració d’independència del 27 d’octubre. Lamela també inclou en la resolució referències a les manifestacions promogudes per ANC i Òmnium, que “actuaven com a braç civil de l’alçament impulsat pels independentistes”. Apunta també que, tot i les resolucions del TC, el govern català va “continuar impulsant mesures necessàries per a la declaració d’un estat independent en forma de república”. Lamela diu que ho van fer “valent-se de la majoria parlamentària” i amb el suport també “de les associacions independentistes”.
La magistrada afirma que a la querella s’exposen “de manera seriosa, racional i lògica” els fets que porten la fiscalia a fer la qualificació inicial del delicte de rebel·lió. “Tal com vénen relatats els fets en la querella no es pot excloure, en aquest moment, el seu caràcter delictiu ni la intervenció en ells dels querellats”, apunta. La magistrada ja alerta que demanarà mesures cautelars i ho fa abans, fins i tot, d’haver-los pres declaració. Segons Lamela, “existeixen factors per a determinar l’adopció de mesures cautelars de caràcter real”. Fa referència al risc de fugida i recorda “la necessitat que hi haja mesures cautelars en el procés penal” en dos supòsits: si un procés penal té una durada molt llarga o si “l’actitud de la persona afectada pel procés que, si és culpable o així se sent, té una tendència natural que el portarà a realitzar actes que dificulten o impedisquen que el procediment penal complesca la seua finalitat”. “Són tals la gravetat i la complexitat dels fets aparentment delictius en el present procés que ara s’inicia, i com que el judici oral no es troba en absolut proper, que això justifica l’assegurament de les responsabilitats sobre les quals recauen les sospites”, recull la interlocutòria. Per això, justifica la petició de la fiança de 6,2 milions d’euros. “Ha de considerar-se raonable i prudent adoptar mesures cautelars que asseguren les responsabilitats pecuniàries que puguen finalment decretar-se en la present causa”, justifica.
Carmen Lamela argumenta que l’Audiència Nacional és competent per a investigar Puigdemont i el seu govern. Lamela es remet a les resolucions dels passat 27 de setembre i 11 d’octubre on explicava perquè l’Audiència Nacional era competent per a investigar les causes de sedició i afirma que aquells raonaments “poden fer-se extensius als delictes de rebel·lió”. Lamela recorda que la rebel·lió contempla expressament un “alçament públic i violent” que tinga com a finalitat declarar la independència d’una part del territori nacional i que això, segons sosté, té com a propòsit “canviar il·legalment l’organització de l’Estat”. Per tant, ho inclou dins els delictes que suposen una ofensa contra la forma de govern, que són competència de l’Audiència Nacional.
Puigdemont i alguns consellers volen declarar des de Bèlgica
Al contrari que els membres de la mesa, del govern destituït no tots els seus membres aniran a declarar davant del magistrat. L’advocat belga de Puigdemont, Paul Bekaert, va demanar aquest dimecres que declare des de Bèlgica. L’advocat també va assegurar que impugnaria qualsevol petició d’extradició que presente el govern espanyol.
Puigdemont es troba a Brussel·les amb part del seu govern. La matinada de dimecres, els consellers destituïts Joaquim Forn i Dolors Bassa van arribar a l’aeroport del Barcelona procedents de la capital belga. En l’entrevista a la cadena holandesa NOS li van preguntar si el seu client es presentaria davant del jutge i Bekaert va respondre: “Ell em va dir que no”. Bekaert va argumentar que Puigdemont “prefereix observar i esperar”. “Volem esperar la reacció del govern espanyol i veure què passa”, va assenyalar l’advocat, que considera que la probabilitat que detinguen Puigdemont “és molt gran”.
Bekaert va defensar que Puigdemont podia ser interrogat a Bèlgica perquè hi ha disposicions legals que ho permeten. Així mateix, va assegurar que en aquest moment no hi ha una ordre de detenció contra Puigdemont. Alhora, Bekaert, que va afirmar que Puigdemont “es troba bé i segur de si mateix”, va dir que miraran si la querella “està fonamentada” i examinaran, va afegir, “si les penes són desproporcionades i si es respecten els drets fonamentals”.
A continuació li van preguntar a l’advocat si Espanya podia demanar l’extradició en cas que Puigdemont no anara a declarar i Bekaert va contestar que “no necessàriament”. “Tinc experiència en altres casos, com els bascos. Hi ha casos en què hi ha hagut interrogatoris, ací amb la Policia Local. No hi ha cap llei que diga que se’t pot privar de llibertat per no anar a declarar”, va comentar. I, finalment, sobre la pregunta de si Puigdemont tindria un judici just a Espanya, Bekaert va respondre: “És prematur dir això. Però és un argument que podem utilitzar quan hi haja una petició per a l’extradició”.
Per la seua banda, els quatre consellers que són a Bèlgica amb el president Puigdemont també han demanat declarar des d’aquest país, segons han explicat fonts pròximes al govern destituït pel govern espanyol. Aquest dimarts, set consellers destituïts per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució van acompanyar Puigdemont en la roda de premsa des de Brussel·les: Joaquim Forn, Dolors Bassa, Lluís Puig, Clara Ponsatí, Antoni Comín, Meritxell Borràs i Meritxell Serret.
La matinada de dimarts a dimecres, però, almenys Forn i Bassa van arribar a l’aeroport del Prat. Pel que fa als consellers que des d’un primer moment s’han quedat a Catalunya, el vicepresident Oriol Junqueras va confirmar que aniria aquest dijous a l’Audiència Nacional, i també hi declararan almenys Raül Romeva, Carles Mundó i Josep Rull. Al llarg del matí de dimecres van rebre les notificacions judicials, només 24 hores abans de la cita. Un fet que l’advocat català de Puigdemont i de set dels consellers, Jaume Alonso-Cuevillas, va qualificar “d’atropellament dels drets fonamentals”, tot assegurant que en els seus 33 anys d’advocat “mai havia vist citacions pel següent dia hàbil”.
Mesa del Parlament
Forcadell, Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet ja estan sent investigats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència i prevaricació en permetre diverses votacions de resolucions i lleis suspeses pel Tribunal Constitucional, però ara la causa es podria acumular a l’alt tribunal espanyol.
Tots sis van rebre, també dimecres al matí, de mans de mossos d’esquadra de paisà, les citacions, i van confirmar que acudirien a la cita amb la justícia. Per a justificar que el delicte de rebel·lió siga investigat pel Suprem, el tribunal argumenta que aquest delicte té un caràcter “plurisubjectiu” i fets que es poden produir en diversos punts geogràfics, amb una “inqüestionable vocació territorial projectada sobre el conjunt de l’Estat”. També ho justifica pel fet que els querellats Forcadell, Corominas, Guinó, Simó i Barrufet, tots menys Joan Josep Nuet, són aforats en la seua condició de membres de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya.
La Fiscalia inclou Nuet a la causa entenent que la seua actuació està associada a la de la resta, i el Suprem assumeix la competència per a investigar-lo. Els magistrats que han admés la querella apunten que la instrucció haurà de servir per a precisar si els actes són constitutius d’un delicte pròpiament de rebel·lió o de conspiració per a la rebel·lió, creat per als casos en què “els conspiradors no superen la fase merament preparatòria”.
La interlocutòria estableix que la investigació haurà de determinar si van cometre un delicte de rebel·lió (article 472 del Codi Penal), penat amb entre 15 i 30 anys de presó, o si els fets s’inscriuen en un delicte de conspiració per a la rebel·lió (477 del Codi Penal), que estableix una pena d’entre tres anys i nou mesos i 15 anys de presó. S’hi sumarien les penes per suposats delictes de malversació de fons, però no per sedició, que quedaria englobat dins del delicte de rebel·lió o de conspiració per a la rebel·lió.
El suprem ha inclòs aquesta possibilitat de delicte de conspiració per a la rebel·lió malgrat que el fiscal no el recollia en la querella que va presentar aquest dilluns, fet que podria implicar el debat intern als òrgans judicials per la dificultat de vincular els actes que han tingut lloc a Catalunya al component de violència necessari per a poder condemnar algú per delicte de rebel·lió. Segons el fiscal, la violència que requereix l’acusació de rebel·lió “no exigeix que s’esgrimisquen armes, ni combat, ni violències greus contra les persones”, basant-se en la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre el colp d’Estat del 23-F perquè “els rebels mai poden assegurar que el seu alçament serà incruent, sense víctimes i sense vessament de sang”. La interlocutòria del Tribunal Suprem, però, no recull de moment aquesta tesi.
Respecte als delictes de sedició i malversació de fons –que també els imputa la fiscalia–, el Suprem assenyala que es determinarà també durant la instrucció si els querellats han permés que es dediquessin “ingents fons públics per dur a terme el referèndum il·legal”.
