Més de 10.000 persones han visitat la 5a edició de la Plaça del Llibre de València –instal·lada de l’1 al 5 de novembre en la plaça de l’Ajuntament de València– per a conèixer de primera mà els prop de 5.000 títols exposats i participar en les 40 activitats culturals programades. Així ho ha destacat, en un comunicat, la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL), que impulsa l’esdeveniment i que ha subratllat “el gran èxit de públic i vendes aconseguit”, ja que s’ha doblat el nombre d’assistents respecte al 2016, que van ser al voltant de 5.000 visitants.
Un espectacle de Borja Penalba i Francesc Anyó dedicat al poeta Marc Granell va posar punt final a aquesta plaça literària, que ha reunit 58 editorials i 10 llibreries que, com en anys anteriors –en el 2016 foren 34 editorials i 7 llibreries–, han participat de forma cooperativa. Les vendes han superat “àmpliament” les de l’any anterior (quasi 2.500 llibres venuts en el 2016) amb prop de 4.000 exemplars i un total de 50.000 euros.
Amb aquestes xifres, la Plaça del Llibre es presenta com una alternativa per a la difusió i visibilització de la literatura en llengua pròpia que en la Fira del Llibre de València, que té lloc durant la primavera als Jardins de Vivers, queda eclipsada per la literatura en castellà. En aquest sentit, cal recordar que la 52a edició de la Fira del Llibre va aconseguir una facturació d’un milió d’euros (en el 2016 van ser 850.000 euros) i més de mig milió de visitants al llarg dels dotze dies de fira. El llibre més venut va ser Patria, de Fernando Aramburu (Tusquets), i el seu homòleg en valencià va estar Jo sóc així i això no és un problema, de Fani Grande (Vincle Editorial), un èxit de vendes en llengua pròpia que va significar “tot un best-seller, tenint en compte les xifres de vendes que té normalment la literatura en valencià”, va explicar aleshores la presidenta del Gremi d’Editors del País Valencià, Dolors Pedrós, qui llavors posava de manifest l’optimisme que va reportar la 52a edició de la Fira del Llibre pel que fa al llibre en valencià, que va gaudir de major presència al llarg de la fita.
Els més venuts
El llibre més venut en termes absoluts ha sigut Els parlars valencians, de Vicent Beltran Calvo i Cales Segura-Llopes (Publicacions de la Universitat de València), que juntament amb Joan Baldoví en clau valenciana, de Salvador Vendrell (Perifèric Edicions), i València no s’acaba mai, de Vicent Baydal (Drassana), han ocupat els primers llocs en la modalitat d’assaig.
Per la seua banda, L’assassí que estimava els llibres, de Martí Domínguez (Proa); Els quatres vides de l’oncle Antoine, de Xavier Aliaga (Angle Editorial), i Jo sóc així i això no és un problema, de Fani Grande (Vincle Editorial), han sigut els més venuts en literatura d’adults. Cal recordar que aquest darrer títol de Grande ja va ser una de les novetats més venudes en la 52a edició d ela Fira del Llibre de València.
En l’apartat de llibres infantils, Cantem amb Dani Miquel, de Dani Miquel (Bromera); El llarg viatge de Nanuq, de Toni Cabo (Bromera); Contes de bona nits per a xiquets rebels, d’Elena Favili i Francesca Cavallo (Edicions 62), i El món de Pao, de Josep Arrandis, Paolo Ferrando i Juan Arrandis (Vincle Editorial) han sigut els més sol·licitats, mentre que Black Friday, d’Antoni Rubio (Sembra Llibres); La fallera calavera, d’Enric Aguilar (Sembra Llibres), i Parlem d’amor? Tu tries, d’Anna Oliver (Edicions 96), ho han sigut en literatura juvenil.
La Plaça del Llibre va nàixer el 2013 per a donar visibilitat a la literatura feta en llengua pròpia i “consolidar un punt de trobada en la tardor entre editors, autors i lectors”, destaquen els seus responsables. L’edició del 2017 ha sigut organitzada per la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL) i la Generalitat Valenciana, dins de les activitats del Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura, a iniciativa de la Associació d’Editors del País Valencià (AEPV), el Gremi de Llibrers de València, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i la federació Escola Valenciana. A més, ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de València mitjançant les regidories de Cultura i Acció Cultural, de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, així com el suport de les universitats públiques valencianes i les editorials i llibreries participants.
