“La Unió de Periodistes és la meua associació. Jo sóc de la Unió de Periodistes.” Empar Marco viu en carn pròpia, com molts del membres del col·lectiu que –amb l’Associació de la Premsa d’Alacant– representa el gremi dels informadors valencians, un singular drama. Els més de 700 socis de la Unió –defensora a ultrança de la necessitat dels mitjans de comunicació públics– han de decidir si demanen l’aturada cautelar del procés de selecció de personal, una mesura que, en cas de ser acceptada pel jutge, suposaria ajornar la ja parsimoniosa obertura d’À Punt.
El drama, amb totes les seues contradiccions, es va escenificar aquest dimecres a la comissió de Radiotelevisió de les Corts. Perquè va ser el diputat del PPCV Jorge Bellver qui va demanar a Marco què pensava del recurs de la Unió. Bellver i el seu partit han optat pel boicot dels nous mitjans. Fins i tot aquest diputat va suggerir que À Punt és una tapadora per a la consecució de la independència del País Valencià i Empar Marco, el seu braç executor. Així, mentre el PPCV prega al cel que À Punt trontolle abans d’alçar el vol, la Unió de Periodistes delibera a contracor què fer.
Marco va defensar durant la seua compareixença uns processos de selecció que, en la pràctica, barren el pas a qui no haja treballat prèviament a RTVV en el 75% dels llocs de treball disponibles. La directora general va recordar que les mateixes Corts van atorgar aquesta preeminència i que la resta es va acordar amb els sindicats amb representació en el sector públic. Amb els sindicats hi “va negociar”. Amb la Unió de Periodistes hi “va parlar” quan Marco ja havia anunciat en la mateixa comissió de les Corts que el barem de selecció per a À Punt seria “semblant” al que s’havia aprovat per a la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC).
La Unió representa els periodistes com a tals. Vetla per la llibertat d’expressió i per altres condicions necessàries per a l’exercici lliure de la professió. La seua preocupació pels nivells salarials i la precarietat del sector té a veure més amb la impossibilitat d’informar en condicions sense els adequats paràmetres laborals que amb una defensa concreta dels periodistes com a treballadors.
Eixa és la funció dels sindicats. Mentre que la Unió defensa, teòricament, els interessos de ‘tots’ els periodistes, siguen afiliats o no, els sindicats representen els seus afiliats, en aquest cas els extreballadors de Canal 9 i Ràdio 9: periodistes, tècnics audiovisuals i personal d’administració.
La negociació del barem amb els sindicats va evitar recursos per eixa banda, però va obrir una enorme escletxa amb la Unió, atés l’embut produït per a l’accés de qualsevol professional no provinent de l’extinta RTVV. Aquest dimecres, Empar Marco va xifrar en “un centenar” els llocs des dels quals tots els candidats partirien de les mateixes condicions. I, no exactament, perquè els extreballadors tenen un 2,5 punts més d’eixida pel fet d’haver estat contractats a RTVV.
La desigualtat creada preocupa Toni Subiela. El diputat de Ciutadans ho va lamentar. Josep Nadal, de Compromís, va passar de puntetes pel problema, mentre que el portaveu de Podem en la comissió, Antonio Montiel, va reiterar la tradicional posició del seu partit en defensa dels drets laborals del treballadors despatxats arran del tancament de RTVV. La defensa més tancada i explícita del barem i, en general, de tot el procés de selecció la va fer la socialista Rosa Peris. “És fals que trenque la igualtat. S’ha fet dins dels límits que permet la llei”, va concloure la representant del PSPV.
