El sector vitivinícola valencià denuncia que malgrat la qualitat creixent que té aquest producte, el seu preu està per sota de la mitjana estatal. Els productors i la indústria es troben amb la necessitat de donar-li valor de mercat al vi que es fa al País Valencià per a aconseguir una estabilitat que garantitze la sostenibilitat del sector. El desconeixement del mercat, el pes del vi a granel i la manca de màrqueting són els problemes principals que arrossega el sector.
Des de la consultoria per a cellers Oenoconsulting, Pablo Ossorio va explicar aquest dilluns que el principal repte al qual s’enfronta el vi valencià és el de deixar de banda la filosofia de la qualitat-preu. Fins ara, segons Ossorio, aquesta ha sigut l’estratègia de venda “i per això el vi valencià es paga per davall de la mitjana”. El consultor defensa la necessitat que les empreses de vi creen una marca potent per a millorar la qualitat del producte i generar eixe valor afegit. Per a portar-ho a terme, cal que el treball siga conjunt amb les Denominacions d’Origen, ja que com més prestigioses siguen, més productors voldran formar-ne part i es podrà crear una marca mes potent, explica Ossorio.
Aquestes reflexions que el membre d’Oenoconsulting explica a Diari La Veu les va transmetre Ossorio aquest dilluns en una jornada celebrada a la Universitat Politècnica de València sobre la creació de valor econòmic del vi del País Valencià. L’acte tenia com a objectiu analitzar i debatre sobre el repte de millorar la posició competitiva del sector en els mercats del segle XXI mitjançant l’esforç individual i col·lectiu, incidint en les estratègies públiques i privades relacionades amb la grandària empresarial, la qualitat, la diferenciació, la innovació, la comunicació i la distribució dels vins valencians.
Dins d’aquesta estratègia, per a Ossorio és fonamental cercar el valor de mercat i de producte, una qüestió indispensable per a aconseguir l’estabilitat. Critica també que actualment el vi a granel té encara molt de pes i que és un vi inestable pel que fa als preus. Per tant, per al consultor enòleg, “és important potenciar l’embassament dels vins”, ja que aquest fet “crearia llocs de treball i donaria estabilitat als preus”.
Màrqueting, un dels reptes del vi valencià
Durant tota la jornada es va defensar el màrqueting com a eina fonamental per a potenciar els vins valencians. Tanmateix, Ossorio considera que perquè funcione cal oferir qualitat “perquè una etiqueta més bonica no farà vendre més”. Cal que les administracions “lideren aquest projecte, li dediquen temps i es preocupen per entendre el sector”. Ossorio va defensar la necessitat de crear una imatge “i una posada en escena” que juntament amb una xarxa comercial competent ajude a posar els vins valencians als mercats. Un altre repte que, segons Ossorio, s’hauria de superar és el de deixar de banda el volum de producció i centrar-se més a obrir nous mercats i exigir més qualitat. “Si els vins valencians han millorat en vendes és perquè els últims anys ja s’ha començat a treballar en la qualitat”, assegura.
Una de les estratègies defensades al llarg de tot l’acte va ser la necessitat de “contar al món allò que fem”, donar a conéixer el sector vitivinícola valencià i les seues possibilitats. En aquesta línia es va pronunciar, a més d’Ossorio, Rafael del Rey, Director General de la Fundació Observatori Espanyol del Mercat del Vi. Actualment, malgrat que la producció es fa principalment a Europa, les tendències de consum s’estan traslladant a Amèrica i Àsia, motiu pel qual donar-se a conéixer en aquests nous mercats és fonamental. Les exportacions de vi valencià són encara mínimes en comparació amb les de la resta de l’Estat i creixen molt lentament. Una de les causes és el pes que encara té el vi a granel.
Malgrat les deficiències del sector valencià, Del Rey veu capacitat de millora perquè, en general, “el mercat estatal està fort”. Principalment perque s’està recuperant el consum en bars i restaurants. A més, l’enoturisme està creixent cada vegada més; per tant, potenciar-lo al territori afavoriria no només les vendes de vi i el sector, sinó també l’economia global. Per tant, Del Rey considera que s’ha de fer un esforç comercial i aprofitar el turisme que mou el vi, juntament amb la millora de les marques, i treballar la coneixença de nous mercats per a generar valor del producte i millorar les vendes a l’exterior.
Els vins de postres, clau del sector valencià
L’enòleg Joan C. Martín va defensar la necessitat de potenciar els vins de postres, varietat en què els valencians són capdavanters. Segons l’expert, aquests vins podrien ser una locomotora de prestigi, perquè malgrat que no tenen un mercat molt ampli, “sí que tenen un gran valor”. El seu principal potencial rau en el fet que són barats de produir, ja que no necessiten una maquinària ni una tecnologia específica. Tanmateix, els seus preus no són baixos, una ampolla de mig litre de vi negre d’aquest tipus pot costar entre 10 i 12 euros i, per tant, el marge de benefici és molt gran. “Si es donara més a conéixer, es podria augmentar molt el benefici”.
L’enòleg dona valor al fet que aquest vi no només implicaria un benefici econòmic, sinó que ajudaria al fet que es respecte més el territori i les pràctiques culturals, a més de l’ecologia i la natura. I és que el territori valencià representa el 6,19% de la superfície de vinya, el 5,8% de la producció, l’11,4% de les exportacions en volum i el 7,8% en valor. Això significa que, com defensa Martín, tant el raïm com el vi tenen un elevat pes en l’economia, la societat i el paisatge del País Valencià. És especialment important en algunes comarques d’Alacant com la Marina i en les comarques valencianes dels Serrans i la Plana d’Utiel-Requena. A tot el territori, hi ha aproximadament 59.225 hectàrees dedicades a la producció de raïm per a vi i l’any 2016 es van arribar a produir 257.461 tones.
Una de les claus, segons Martín, és respectar la Denominació d’Origen de cada territori i establir limitacions en els processos, varietats i zones de producció per a cuidar el producte i garantir la seua autenticitat. Com a proposta per a aconseguir potenciar aquest vi, Martín demana a la Conselleria d’Agricultura que prepare un registre central de vi de postres del País Valencià per a establir conjuntament amb els consells reguladors el procés de vinculació dels vins i el territori, les practiques d’elaboració d’aquesta beguda i la creació d’una marca corporativa del País Valencià per a vendre-la com una marca patrimonial.
