L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) aprecia alt risc d’incompliment de l’objectiu d’estabilitat de 2018 en els ajuntaments de Múrcia, Palma de Mallorca i València, i risc moderat en els de Barcelona, Bilbao, Vigo i Gijón.
Així ho estima en el seu Informe sobre les línies fonamentals dels pressupostos de 2018 de les entitats locals que, a nivell general, conclou que és “molt probable que les corporacions locals complisquen l’objectiu d’estabilitat amb un superàvit entorn del 0,6%.
A més, l’AIReF recomana als ajuntaments de València, Múrcia i Palma de Mallorca, amb riscos elevats d’incompliment de l’objectiu d’estabilitat, que adapten els seus projectes de pressupostos per a garantir el compliment al tancament de 2018.
A més a més, també recomana als ajuntaments de Barcelona, Bilbao, Vigo i Gijón, amb riscos més moderats, que al llarg de l’execució adopten les mesures necessàries per a corregir les possibles desviacions en cas de materialitzar-se els riscos.
A més, d’acord amb les previsions de tancament rebudes, huit de les 21 corporacions locals analitzades (Madrid, València, Las Palmas de Gran Canaria, Bilbao, Còrdova, Gijón, el Cabildo Insular de Tenerife i el Consell de Mallorca) preveuen incomplir la regla de despesa enguany.
En termes generals, les dades rebudes apunten al fet que, en 2018, les Corporacions Locals (CCLL) poden aconseguir “un superàvit similar” al dels últims anys gràcies a uns ingressos garantits per impostos municipals de “gran potència recaptatòria” i unes despeses contingudes per l’aplicació de la regla de despesa.
En concret, l’AIReF ha analitzat els 16 ajuntaments amb una població de més de 250.000 habitants i tres Diputacions i el Consell de Mallorca.
Segons expliquen, aquest grup en el seu conjunt té un bon comportament en relació amb els objectius de dèficit i deute, de manera que ha registrat un superàvit que, en 2018, podria situar-se entorn dels 1.600 milions, un 9,6% dels seus ingressos no financers.
Igualment, la seua ràtio de deute sobre els ingressos corrents podria descendir fins al 46%, més de 50 punts per sota del nivell existent en el moment d’entrada en vigor de la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera.
No obstant açò, reflecteixen, la contribució global d’aquest grup al superàvit del subsector de CCLL ha descendit des de 2016. Açò posa en risc que l’evolució de les ocupacions computables supere la taxa de creixement establida per la regla de despesa, el compliment de la qual es percep molt ajustat per a aquestes entitats en 2017.
