Diari La Veu del País Valencià
Economia vol accelerar l’entrada en vigor de l’acord d’horaris comercials i que siga efectiu el 24 de gener

El conseller d’Economia, Rafael Climent; el director general de Comerç, Natxo Costa, i representants dels sindicats i associacions de comerciants van escenificar aquest dijous la ratificació de l’acord que estableix els horaris d’obertura comercial per a diumenges i dies festius.

Una vegada pactades les condicions, el següent pas és que les Corts donen el vistiplau. Segons va explicar Natxo Costa, l’acord es tramita com una petició a la Generalitat Valenciana. La idea és que, o bé la setmana que ve, o bé després de Reis, l’acord es trasllade a les Corts. “S’intentarà convocar una reunió” amb tots els grups parlamentaris perquè, si els síndics ho consideren oportú, es puga fer una proposta conjunta de tots els grups parlamentaris i es puga tramitar, com permet l’article 135 del reglament de les Corts, per lectura única. Aquest tràmit permetria que el pacte puga entrar en vigor el més ràpid possible. Costa va assenyalar que els agradaria que les Corts aprovaren, “si és possible”, per unanimitat, el text legal en el qual convertiran aquest acord.

Els impulsors de l’acord esperen que puga entrar en vigor el proper 24 de gener. Aquesta data a un mes vista “permet que les empreses puguen previndre les mesures organitzatives” convenients i “poder adaptar el calendari dels seus treballadors perquè el dia 24 estiga en vigor i aplicat”, va apuntar Costa. Si no s’aconsegueix tramitar-lo per lectura única, Costa va explicar que l’alternativa és presentar un decret llei. Amb aquesta fórmula, l’entrada en vigor necessitaria més temps. “Pensem que l’ampli acord aconseguit s’hauria de tramitar de la manera més consensuada i més ràpida possible”, va manifestar el responsable de Comerç.

L’observatori de Comerç va tancar el passat 4 de desembre l’acord, que permet l’apertura d’aproximadament 38 dies festius en les zones considerades de gran afluencia turística (ZGAT) de la ciutat de València i la totalitat de la ciutat d’Alacant. Aquests festius hauran d’estar dins del període comprés entre el 15 de juny i fins al diumenge de després del dia de Reis. No obstant açò, en aquest període hi haurà algunes excepcions de festius en els quals els comerços no obriran les seues portes, com és el 24 de juny a Alacant; el 15 d’agost a València i el dilluns de Pasqua en ambdues ciutats. En cap cas es podrà obrir el dia de Nadal, d’Any Nou, el dia de Reis, l’1 de maig ni el 9 d’octubre.

A més de les dues grans ciutats, s’inclou Finestrat, Torrevella, Alboraig, l’Alfàs del Pi, Benissa, Oriola i el Pilar de la Foradada, mentre que a la resta del territori es podrà obrir 11 dies. A més a més, els festius amb possibilitat d’obertura en zones que no són ZGAT per al 2018 seran: 7 de gener, 18 de març, 1 d’abril, 1 de juliol, 25 de novembre i 2, 8, 16, 23 i 30 de desembre.

Discrepàncies

Els ajuntaments de les ciutats de València i Alacant podran decidir reduir si consideren oportú el nombre de dies festius que es pot obrir. És precisament en la ciutat d’Alacant on està actualment la polèmica. El Conseller Climent ha explicat que “‘s’estava plantejant la possibilitat de treballar aAlacant i València de manera diferent” i rebaixar dies en la ciutat d’Alacant. No obstant això, el consell de comerç d’Alacant no va arribar a un “acord substancial” que permetera implementar el pacte “històric” del 4 de desembre. Per tant, l’acord s’aplicarà de la mateixa manera per a Alacant i València. Tanmateix, el conseller ha deixat oberta la porta a continuar les negociacions.

Tampoc hi ha hagut unanimitat entre les entitats i els sindicats que van participar en les negociacions. Mentre que els sindicats majoritaris de comerç i de la gran distribució s’han adherit al pacte, CCOO i UGT han optat per l’abstenció. Al respecte, els altres grups de representants dels treballadors del sector van posar de manifest “que CCOO i UGT no són els únics sindicats existents” i que la resta ha treballat molt per a poder fer possible el pacte. Costa ha assegurat que estaran “encantats de rebre més entitats que vulguen adherirse els pròxims dies”.

Un acord que no complau ningú

El conseller d’Economia va destacar l’ampli consens i les concesions fetes per totes les parts per a aconseguir l’acord. Va assenyalar que cal posar en valor “el diàleg, l’acord i el consens” en un tema “realment complicat”. Climent ha donat les gràcies a totes les parts per les seues cessions, sense les quals el consens “no hauria sigut possible”.

Climent va destacar que és un acord amb el qual ningú no està del tot content “i per això és un bon acord”, ja que, com va explicar, si algú estiguera més content que la resta, “voldria dir que s’està beneficiant més uns que altres”. El conseller va matissar que l’acord al qual s’ha arribat “és el millor possible, però no el millor”, posant de manifest que totes les parts implicades han renunciat a aspectes importants.

Finalment va alabar la tasca del Govern de la Generalitat i va assegurar que “el diàleg és la línia de treball del Consell, i en aquest acord es materialitza. Quan hi ha diàleg, és normal que les coses tarden una mica més que quan es fan per decret”.

Comparteix

Icona de pantalla completa