Algemesí (Ribera Alta) serà la ciutat que acollirà el naixement de la primera Federació Coordinadora de Muixerangues que es crea al País Valencià. La data triada, el 20 de gener, no ha estat aleatòria, ja que el natalici del nou ens federatiu coincideix amb el dia que la ciutat riberenca va aconseguir la independència d’Alzira, ara fa 410 anys. El lloc on esdevindrà la posada en escena davant d’un seguici d’autoritats i representants del món muixeranguer i casteller serà el Teatre Municipal, mentre que el Museu Valencià de la Festa, que ha estat triat com a seu de la federació, serà on tindran lloc els actes protocolaris de la fundació.
Cal remuntar-se al XVIII Aplec de Muixerangues celebrat a Algemesí per a trobar el detonant d’aquest pas que fan les colles muixerangueres. El passat mes de juny, el gerent de la Coordinadora de Castells de Catalunya, Guillermo Soler, va posar la mel als llavis amb la necessitat de constituir-se en federació. Soler va fer una xarrada adreçada als representants de les muixerangues per a explicar com funciona la federació catalana i la realitat castellera del Principat, que compta amb 85 colles, 12 d’universitàries i 5 en formació. Al País Valencià, però, el gruix de muixerangues s’eleva a 21.
El següent pas es va fer a l’Alcúdia (Ribera Alta) el passat 11 de novembre, quan les vint-i-una muixerangues van donar el vistiplau a la creació d’una federació. A la reunió s’hi van aplegar representants de la Muixeranga d’Algemesí, la Nova Muixeranga d’Algemesí, la Muixeranga Negrets de l’Alcúdia, la Muixeranga de la Safor, la Muixeranga d’Alacant, la Muixeranga de Vinarós, la Muixeranga de Xàtiva, la Muixeranga de la Marina Alta, la Muixeranga de Carlet, la Muixeranga la Torrentina, el Ball de Locos de l’Olleria, la Conlloga Muixeranga de Castelló, la Jove Muixeranga de València, la Muixeranga de Cullera, la Muixeranga de Guadassuar, la Muixeranga de Sueca, la Muixeranga de València, la Muixeranga de la Plana i la Muixeranga d’Alginet.
A l’Alcúdia es va nomenar una junta gestora provisional, es van plantejar uns estatuts i es va triar el Museu Valencià de la Festa d’Algemesí com a seu fixa, encara que les reunions de la junta general podrien ser itinerants, segons apunten fonts de la gestora provisional consultades per aquest diari. Aleshores, es va acordar traslladar el text estatutari d’aquesta nova federació a cada colla per tal que les seues respectives assemblees decidiren en un termini màxim d’un mes si entren o no en la federació. Durant aquest termini, que encara no ha conclòs ja que la data màxima per a convocar l’assemblea era el 31 de gener, les colles han aportat la documentació adient per a garantir que estan donades d’alta en el registre d’associacions i se’ls han sol·licitat recursos audiovisuals per a classificar les muixerangues. Això no obstant, encara que el procés per a refutar la documentació i dirimir les colles que formaran part de la federació des del minut zero està en marxa, tot apunta al fet que el total de les colles que existeixen actualment formaran part del naixement de la Federació Coordinadora de Muixerangues. En el cas que una minoria poguera quedar fora, la seua incorporació seria més aviat a curt termini.
Actes fundacionals
El 20 de gener quedarà marcat al calendari com el dia de naixement de la federació, una diada que tindrà tot un seguit d’actes assemblearis i protocol·laris que comptaran amb la presència del conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà; el director general de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos; el director del Museu Casteller, Jordi Beltran, i representants de la Coordinadora de Castells de Catalunya, que faran costat als representants de les 21 colles muixerangueres.
A les 10 hores tindrà lloc la primera assemblea general al Teatre Municipal d’Algemesí i, posteriorment, a les 12.30 hores, al Museu Valencià de la Festa, que serà la seu estable de la federació, se celebrarà l’assemblea constituent i l’acte protocol·lari en què, després dels parlaments, es farà la signatura oficial dels estatuts i de l’acta de constitució davant dels presidents de les colles que conformen la federació i dos representants de cadascuna d’aquestes que, al seu torn, formaran part de la Junta General.
Pel que fa al protocol, la junta gestora provisional que està duent a terme l’organització ha demanat que cada colla entre a l’acte amb dues persones formant un pilar de dos i vestides amb l’equipament oficial de la seua muixeranga. Una vegada passen pel passadís del Museu, cada colla es quedarà a les vores del recinte per tal que tots els colors de totes les muixerangues queden representats en l’acte cerimonial.
Entre els actes fundacionals de la federació se celebrarà un dinar i a les 17 hores està previst continuar l’assemblea general i posteriorment la primera junta general amb els càrrecs definitius.
Jerarquia de la federació
De l’assemblea constituent ha d’eixir l’estructura de la Federació Coordinadora de Muixerangues que tindrà una direcció bicèfala, talment com estan organitzades les colles, és a dir, hi haurà una comissió de garanties configurada per la presidència, la vicepresidència, la secretaria, la tresoreria i la vocalia. A hores d’ara ja hi ha diverses candidatures a la que serà la primera presidència de la federació. A més a més, hi ha una àrea tècnica, encapçalada pel mestre de la muixeranga. Per a aquest càrrec, segons ha pogut saber aquest diari, hi ha una candidatura.
Objectius de la federació
La federació exercirà d’interlocutor davant l’administració per a defensar els interessos del món muixeranguer. En aquest sentit, apunten que com a qualsevol altra organització federativa, aspiren a tindre en un futur una subvenció recollida en els pressupostos de la Generalitat i que siga la federació qui gestione les ajudes. És a dir, tindre els mateixos drets, i les respectives obligacions que se’n deriven, que tenen altres federacions valencianes.
Tanmateix, els estatuts de la federació recullen altres objectius com ara donar a conéixer el fet muixeranguer arreu del País Valencià; ajudar a recuperar la muixeranga a aquells pobles que vulguen promoure la tradició; dignificar el fet muixeranguer; definir què és muixeranga i quins tipus hi ha; exercir, en cas de conflictes, de mitjancer; gestionar subvencions, actuacions i assegurances; transmetre als col·legis i món associatiu el món muixeranguer i interactuar amb altres manifestacions culturals, així com, entre altres objectius, difondre i promoure la llengua i la cultura.
