La majoria d’empreses emergents creades al País Valencià, a l’Estat i a Europa tenen un home al capdavant, tot i que el percentatge de persones que es matriculen en cursos d’emprenedoria és bastant equitatiu, segons expliquen des de la càtedra de Cultura Empresarial de la Universitat de València.
Les acceleradores empresarials com Lanzadera, finançada per Juan Roig, han obert la possibilitat al fet que molts emprenedors amb idees puguen desenvolupar els seus projectes en un entorn adequat. Però en percentatge són molt més els homes que les dones els que finalment arriben a transformar les seues idees en un negoci. Les dades de l’última convocatòria de la incubadora del president de Mercadona, tancada a finals del 2017, són un reflex d’aquesta realitat. Al seu programa Garaje van accedir 188 homes i 63 dones i al programa Lanzadera, 112 homes i 17 dones. Sumant els dos projectes, només el 21% són dones.
Aquesta situació no es dóna només a Lanzadera, ja que segons una enquesta realitzada per Startup explore, una plataforma que ajuda els inversors que volen aportar diners a empreses emergents, només el 33% de les principals empreses emergents tenen una dona entre les seues fundadores. A més, l’informe Start-Up Genome Report, que analitza els factors que condueixen a emprendre amb èxit, mostrava que la mitjana mundial de dones emprenedores l’any 2015 era de tan sols el 18%.
La coach homologada per la Generalitat Valenciana, Verónica Carrascosa, assegura a Diari La Veu que un dels principals motius pels quals els homes estan al capdavant en emprenedoria és perquè “encara pesen els valors tradicionals”. La conciliació amb la vida familiar és un dels “principals obstacles” amb els quals es troben les dones quan es plantegen emprendre. Elles són encara les “encarregades de cuidar els fills i la familia”, rol que de vegades els impedeix desenvolupar-se professionalment tant com voldrien, lamenta Carrascosa.
D’altra banda, Carrascosa, que ha impartit tallers de creació d’Empreses i coaching per a emprendre organitzats per la Generalitat, considera que, en general, les dones són més exigents que els homes. Un dels elements que més bloqueja les dones “és que són molt crítiques en el seu treball”; en general, busquen més la perfecció i “sobretot” se centren molt i es jutgen molt a elles mateixes, apunta Carrascosa.
Aquesta idea la comparteix també la Fundación Internacional de la Mujer Emprendedora (Fidem). La presidenta de l’organització, Joana Amat, explica que l’índex de fracàs de les dones emprenedores que es converteixen en empresàries és més baix que el dels homes. Això es deu, segons explica, al fet que, en general, les dones es reinventen i perseveren més que els homes.
Un altre aspecte important és la confiança. “Creure en una mateixa és imprescindible”, apunta Carrascosa, que afirma que és un complement necessari a una bona idea i a un bon pla de negoci. Tindre una bona actitud davant el projecte i estar motivada “és imprescindible” per a tindre èxit. A tot això cal sumar la motivació i la preparació per a ser “el teu cap” i saber organitzar-te.
La superioritat numèrica dels homes s’acaba quan s’analitza qui són les persones que es formen per a ser emprenedors. La càtedra de Cultura Empresarial de la Universitat de València ofereix des de l’any 2000 una activitat formativa anomenada ‘Qui pot ser empresari?’ en què empresaris, directius i professionals imparteixen les lliçons. Des que va començar, amb una classe impartida per Juan Roig, el percentatge d’alumnes és de 52,26 % dones i 47,73% homes. La Càtedra té també un programa nomenat ‘mentoring’, que té l’objectiu de fer seguiment als projectes empresarials sorgits de la Càtedra. En aquest cas, les xifres s’inverteixen i, des que es va crear al 2013, els seus participants han sigut en un 44,24% dels casos dones i en un 55,76%, homes.
