Les comarques rebran ajudes per a desenvolupar polítiques d’ocupació depenent de les seues característiques i singularitats. Així ho va avançar aquest dijous el secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu, qui va explicar que per a portar-ho a terme, el Servef, les universitats i els sindicats han elaborat l’informe Avalem Territori, en el qual desgranen les especificitats ocupacionals de les “àrees funcionals” del País Valencià.
Amb la premissa que “no és el mateix la costa que l’interior ni l’agricultura que la indústria” l’informe posa l’accent en l’escala local del territori i, en particular, en les claus que defineixen el desenvolupament de cada zona del país per a analitzar al detall el mercat laboral valencià. Segons va explicar el vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, Jorge Hermosilla, l’objectiu de l’informe és identificar els recursos de cada comarca per a desenvolupar polítiques d’ocupació adients d’acord a “les singularitats i les sinergies territorials”. Aquesta diagnosi permetrà lluitar contra el despoblament que afecta principalment les comarques interiors.
I és que tindre en compte la dimensió territorial és “fonamental” per a poder comprendre les tendències del mercat laboral valencià. L’estudi s’ha desenvolupat amb la tasca de 30 investigadors, 50 tècnics i 600 entrevistes amb les quals s’han identificat les peculiaritats laborals de cada territori.
Deixar de banda “el café per a tots”
Una de les conclusions extretes de l’informe és que el mercat laboral “no ha recuperat els nivells d’abans de la crisi” i es caracteritza per la “precarietat” i “l’exclusió social”, que es tradueixen en vulnerabilitat laboral i salarial. Tal com va assenyalar Hermosilla, aquestes són característiques intrínseques a un model d’ocupació basat en la “flexibilitat laboral simple”.
Segons consideren els encarregats de l’estudi, amb les actuacions adequades, les àrees funcionals valencianes poden esdevenir mercats laborals autosuficients i satisfer almenys tres quartes parts de la demanda d’ocupació. Aquesta idea es basa en el fet que el 90% dels desplaçaments laborals es realitzen dins d’aquestes.
Les àrees funcionals es distribueixen entre València, Castelló i Alacant i les seues àrees metropolitanes; les zones litorals amb influència a les comarques d’interior; les comarques pròpiament d’interior, i les zones “singulars” que comprenen la Ribera Alta i Baixa i la Safor. Aquestes últimes destaquen per la seua diversitat econòmica i la influència de la Ford.
Els desplaçaments abans citats estan incrementant la tendència a la metropolització de les àrees de València i Castelló. Això està comportant un augment de l’ocupació especialitzada en aquestes zones i està incentivant despoblament en les comarques d’interior.
Combatre el despoblament
Evitar el despoblament és un dels objectius principals de l’estudi. El Consell i els agents socials tenen clar que per a aconseguir-ho cal fomentar l’ocupació en els territoris d’interior deixant de banda les polítiques de “café per a tots”. Les oportunitats laborals dels Ports, la Marina Alta o Baixa o el Baix Segura són molt diferents a les de la Plana d’Utilel-Requena, la Costera o l’Alcoià, on la indústria i el comerç tenen un pes important. El que es vol evitar és “oferir cursos de formació administrativa quan el mercat laboral d’una zona és forestal”.
Preguntats per si aquest nou model ocupacional concentrarà els treballs especialitzats a les grans ciutats i les àrees metropolitanes, tant Nomdedéu com Hermosilla ho van negar en rotund. Consideren que no hi haurà I+D+I sense la “T” de territori. Al respecte, el conseller d’Economia, Rafael Climent, va destacar que “sense territori no hi ha cohesió” i que l’informe “ja” està permetent millorar el disseny de les polítiques ocupacionals.
