El passat mes de gener el govern andalús, presidit per la socialista Susana Díaz, va donar el vistiplau al projecte de llei que “posarà a dieta” la població Andalusa. Es tracta de la futura Ley para la Promoción de una Vida Saludable y una Alimentación Equilibrada, que amb l’objectiu de lluitar contra l’obesitat i els trastorns de la conducta alimentària inclou mesures que van adreçades principalment als centres dependents de l’administració pública, al sector de la publicitat i la distribució dels productes hipercalòrics.
La normativa planteja iniciatives com ara l’obligació de bars i restaurants d’oferir als seus clients aigua gratis en el seu catàleg de begudes i la prohibició de la venda en els centres educatius d’aquells productes que superen les 200 calories per unitat. A més, obliga els instituts de Secundària a mostrar, en lloc visible al públic, la quantitat de calories netes per porció envasada dels productes que s’oferisquen tant en les seues màquines expenedores com en les seues àrees de restauració. Així mateix, i segons consta en la futura llei, el veto a la brioixeria industrial i a les begudes ensucrades, que ja s’havia implantat anys arrere en els menús dels col·legis i instituts, s’imposa ara amb rang de llei, acompanyant-ho del seu corresponent règim sancionador.
Però no són les úniques obligacions que tindran els centres educatius, ja que junt amb els mandats estrictament alimentaris, la llei andalusa preveu altres mesures adreçades a la millora de la pràctica obligatòria de l’exercici físic. Així, en el termini màxim de dos anys, col·legis i instituts hauran d’establir un temps mínim de cinc hores setmanals d’activitat física. Això no obstant, no sols la població escolar i la que treballa o fa ús dels centres públics es veurà beneficiada per aquestes iniciatives. La llei obligarà totes les empreses que tinguen més de 50 treballadors a disposar d’àrees habilitades per a l’aparcament de bicicletes.
En 25 anys s’ha passat del 7,4% al 17% de la població amb obesitat, un problema de salut que supera els 5.000 milions de despesa sanitària
Andalusia es converteix així en la primera autonomia que regula amb el màxim rang normatiu la lluita contra l’obesitat i els trastorns de la conducta alimentària en general. Aquest problema de salut pública afecta actualment el 18,7% de la població adulta i el 22,5% dels menors andalusos. Pel que fa a les dades de l’estat espanyol, s’ha passat del 7,4% al 17% de la població amb obesitat en els últims vint-i-cinc anys i la despesa de la sanitat pública relacionada amb problemes derivats per obesitat o sobrepés supera ja els 5.000 milions d’euros (7%).
Brou de cultiu per a altres malaties
A País Valencià, les xifres d’obesitat se situen en la mitjana espanyola, segons les dades que s’inclouen en el Pla de Salut de la Comunitat Valenciana 2016-2020. El 53,0% de la població adulta (≥15 anys) presenta un excés de pes (36,1% sobrepés i 16,9% obesitat), que és més freqüent en els homes (61,1%) que en les dones (44,9%). Les dades per a la franja infantil, de 0 a 16 anys, s’obtenen de l’Informe de Salut de l’Escolar (ISE). L’última gran radiografia es va realitzar el 2014 i un 30,4% de xiquets de 0-16 anys presentava excés de pes, més freqüent en xiquets (32,4% xiquets i 28,3% xiquetes). D’aquests, el 18,6% tenia sobrepés (18,7% xiquets i 18,5% xiquetes) i l’11,8% obesitat (13,6% xiquets i 9,8% xiquetes).
“Totes les comunitats haurien de prendre mesures i normativitzar aquesta qüestió, atés que l’obesitat és la segona causa de mort evitable per darrere del tabac”, adverteix Alma Palau expresidenta del Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes de la Comunitat Valenciana (CODiNuCoVa). La nutricionista recorda que en 2011 el govern espanyol va aprovar la Ley de Seguridad Alimentaria y Nutrición, que per primera vegada incloïa aquest últim concepte i obria la porta a desenvolupar el camp legislatiu a les autonomies. “Hem d’anar més ràpid perquè el problema s’agreuja a mesura que avança el temps si atenem les xifres dels experts, que asseguren que en 2005 hi havia 1.000 milions de persones amb obesitat al món i altres 1.000 passant fam. Ara, en són 800 les que no tenen prou aliments, mentre que la població que pateix obesitat quasi s’ha triplicat i ha arribat als 2.500 milions de persones”, explica la doctora.
És per això que Palau es congratula del pas que ha fet el govern de Susana Díaz i insta els responsables del Consell a ser valents en l’adopció de mesures més contundents. “L’obesitat és un problema de salut pública molt greu per si mateixa, però, a més a més, és brou de cultiu per a moltes malalties. Les últimes investigacions relacionen l’obesitat amb el càncer que afecta les dones, com és el de mama, ovaris i úter”, assevera Alma Palau.
La nutricionista i metgessa Maria Dolores Rodríguez Córcoles, amb més de 30 anys d’experiència, considera que la proposta andalusa és “digna” d’imitació per la resta de comunitats autònomes i corrobora l’advertència de Palau pel que fa a la necessitat d’una intervenció més directa per part de les autoritats sanitàries valencianes. “Científicament està demostrat que l’obesitat és causa de múltiples patologies com ara les reumatològiques, endocrines, cardiovasculars, etc. Però no sols això, sinó que també agreuja el pronòstic de moltes altres; una simple intervenció de vesícula pot tindre unes complicacions en una persona obesa que no tindria en una persona amb normopés. Per tot això, i per la seua desgraciada freqüència, crec que l’obesitat és un problema de salut pública al qual caldria prestar molta més atenció de la que ha tingut fins ara en la nostra comunitat”, expressa Rodríguez.
Maria Dolores Rodríguez: “L’obesitat és un problema de salut pública al qual caldria prestar molta més atenció de la que ha tingut fins ara en la nostra comunitat”
A parer de Palau, que també és presidenta del Consejo General de Dietista y Nutricionista de España, les xifres actuals haurien d’haver fet sonar totes les alarmes en els departaments de salut, especialment les que es refereixen a la població en edat escolar. “Sembla que s’han estabilitzat, però encara continuen sent alarmants, ja que hem de pensar que un xiquet amb obesitat té moltes possibilitats de convertir-se un adult malalt. Són nombrosíssims els informes que demostren que un xiquet amb obesitat té un risc molt alt de patir malalties importants en l’edat adulta”, indica. “Per tant –continua Palau– hauríem d’estar invertint molt més en prevenció del que fem. La prevenció és més econòmica i saludable que la intervenció posterior”.
Alma Palau: “Els informes que demostren que un xiquet amb obesitat té un risc molt alt de patir malalties importants en l’edat adulta”
Des d’aquesta perspectiva, la doctora Rodríguez considera fonamental l’establiment de normatives que contribuïsquen a canviar la percepció social del sobrepés i l’obesitat. “Tindre una llei ajuda que la població adquirisca consciència dels riscos que suposa l’obesitat i allunya el tema d’un concepte estètic i el centra en la seua gran importància: l’obesitat és una malaltia en si mateixa, a més, és causa directa o indirecta de moltes altres malalties i procura pitjor pronòstic en malalties que res tenen a veure amb ella. Invertir perquè les persones d’una societat tinguen un pes saludable és invertir en la millor medicina: la medicina preventiva”, assevera Rodríguez Córcoles.
Els passos cap a un nou model
A la Conselleria de Sanitat Pública i Salut Universal existeix una preocupació “moderada” per l’evolució d’aquestes xifres. “L’obesitat forma part, com no podia ser d’una altra manera, de les preocupacions de la Conselleria i del govern com a problema de salut que és, i per això el IV Pla de Salut de la Comunitat Valenciana recull totes les línies en les quals ja s’està treballant per a abordar aquesta qüestió”, explica Joan Quilés, cap de servei d’Educació per a la Salut de la Conselleria.
Això no obstant, Quiles reconeix que encara falta molt de camí a recórrer i que en el cas del País Valencià no serà a través d’una única llei, sinó amb la implementació de diversos plans i estratègies. “Hem de fer un canvi general per a poder disfrutar d’un pes adequat i major salut. Nosaltres tenim la sort que per història i per costums estem més a prop d’un model d’alimentació adequat que altres cultures i, per tant, hem de fer tot el possible per a fomentar-lo i contagiar els que tenim al costat”, emfasitza Quiles.
La Conselleria de Sanitat està elaborant una estratègia per a promoure una alimentació saludable i l’activitat física i abans de l’estiu ha d’estar aprovat el decret que regularà què poden contindre les màquines expenedores de menjar i beguda
En aquesta línia, el responsable d’Educació per a la Salut subratlla que està en procés d’elaboració i redacció l’estratègia per a promocionar una alimentació saludable i l’activitat física. Així mateix, Quiles recorda que el decret d’oferta alimentària en els menjadors que depenen de l’administració ha d’estar aprovat abans de l’estiu. El decret regularà què poden contindre o no les màquines expenedores de menjar i beguda i, a més, donarà una sèrie de pautes perquè els plecs de condicions de tots aquests menjadors que depenen de l’administració complisquen unes condicions lligades a la nutrició i la salut, l’agricultura de proximitat i els productes ecològics.
Això no obstant, des de CODinuCoVa, que han estat presents en les reunions de planificació de la nova estratègia del departament dirigit per Carmen Montón, consideren que el decret no és prou “valent”. “Està molt bé que es diga que les empreses d’aquestes màquines proposen aliments frescs, fruita i sucs sense sucres afegits. El que ja no ens sembla tan coherent és que en el següent punt del decret s’indique que a més l’usuari podrà tindre també altres opcions. Nosaltres considerem que l’administració no pot facilitar l’accés al consumidor de determinats aliments i molt menys en llocs con les sales d’espera dels hospitals”, critica Alma Palau alhora que reconeix que no és fàcil anar en contra dels interessos de les grans indústries alimentàries.
Pressions de la indústria alimentària
“Les autoritats sanitàries coneixen perfectament els riscos de continuar amb els actuals hàbits alimentaris, però quan parles amb ells notes com que hi ha por a enfrontar-se a la indústria alimentària”, afirma Palau, tot explicant que per cada euro que gastem en la compra d’aliments ens en gastem dos per a contrarestar l’impacte ambiental dels que es produeixen de forma industrial i un altre més en despesa sanitària per a curar les malalties que provoquen. “Dissortadament els aliments s’han convertit en un producte mercantil de negociació i no d’alimentació i la realitat és que són pocs els governs que mostren contundència amb la indústria alimentària”, lamenta Palau.
Alma Palau: “Les autoritats sanitàries coneixen perfectament els riscos de continuar amb els actuals hàbits d’alimentació, però notes que hi ha por a enfrontar-se a la indústria alimentària”
D’aquestes “pressions” del sector és coneixedora la diputada de Compromís Isaura Navarro. La coalició va haver de retirar la seua primera proposició no de llei per a establir un impost sobre productes ensucrats i amb excés de greix davant les critiques i el malestar que la iniciativa va provocar entre els empresaris valencians. Segons va informar Valencia Plaza aquests van constituir en el si de la patronal CEV un grup de treball per a iniciar conversacions amb tots els partits representats a les Corts amb l’objectiu d’aconseguir la proposta no prosperara, ja que consideren que la iniciativa sols té un afany recaptatori.
La intenció de la PNL, tal com recull el document, és crear un impost sobre les begudes ensucrades “per motius de salut pública” i que l’import recaptat es destine a dotar de més recursos el sistema de salut o a la realització de campanyes de conscienciació per a millorar els hàbits alimentaris i incentivar el consum d’aliments saludables, amb una atenció especial a la població vulnerable.
“Es parla molt d’intervencions quirúrgiques i d’infraestructures sanitàries, i ens estem oblidant de l’atenció a la nostra salut, la importància de tindre una vida saludable que reporta menys malalties, i l’alimentació és clau en general i més per a les persones en etapes de creixement. N’hi ha un increment de productes ensucrats amb sucre amagat i de baixa qualitat, un empitjorament en la qualitat de la nostra alimentació, que afecta especialment les capes més vulnerables de la societat, les persones amb menys recursos, i per això és obligació dels poders públics donar eines per a combatre aquests problemes i ficar entrebancs als aliments objectivament perjudicials per a la nostra salut, garantir informació suficient i accés a aliments més saludables”, defensa Isaura Navarro.
Isaura Navarro: “És obligació dels poders públics combatre l’empitjorament en la qualitat de la nostra alimentació i ficar entrebancs als aliments objectivament perjudicials per a la nostra salut”
La coalició sí que va aconseguir que la Comissió de Sanitat i Serveis Socials del Congrés aprovara en setembre de l’any passat la seua proposició no de llei per la qual s’insta el govern espanyol a especificar en l’etiquetatge dels productes la quantitat de sucre afegit. La proposta, defensada per la diputada Marta Sorlí, va rebre el suport d’Unidos Podemos, ERC i PSOE, mentre que PP i Cs es van abstindre. La parlamentaria de Compromís va recordar que els experts consideren el sucre com una substància addictiva que ha provocat problemes molt seriosos com l’obesitat i la diabetis. “L’obesitat és la gran epidèmia de la nostra època i el nombre de persones amb diabetis ha augmentat en 314 milions en els últims 30 anys, de manera que ha passat dels 108 milions en 1980 als 422 milions en 2014”, va recordar Sorlí durant la defensa la proposició.
No ha sigut l’única proposta de la coalició aquesta legislatura per a millorar la qualitat dels aliments i promoure un nou estil de vida. Tot just fa un mes es va presentar una proposta que insta el Consell a elaborar un Pla Integral Autonòmic d’Obesitat, Nutrició i Activitat Física que aborde la problemàtica de l’obesitat com un problema de salut pública, que incorpore mesures per a reduir els percentatges d’obesitat i sobrepés i introduint hàbits saludables en l’estil de vida, sobretot entre la població escolar.
Atenció especial a la població infantil
És precisament aquesta franja la que més atenció rep en la citada llei andalusa i en les estratègies que planteja el govern del Botànic, cosa que ha motivat l’aplaudiment pràcticament unànime dels experts. “És tot un encert focalitzar la qüestió des de la infància, ja que és en aquesta època de la vida on s’adquireixen hàbits d’alimentació. I menció especial també mereix l’atenció que es posa en els grups de població més desfavorits, atés que no podem caure en l’error de pensar que menjar bé és menjar car”, argumenta la metgessa Rodríguez Córcoles.
Joan Quiles recorda que existeix un pla de control de l’oferta alimentària dels menjadors escolars, que consisteix a analitzar cada curs acadèmic una tercera part dels vora 1.400 menjadors escolars que hi ha al País Valencià. “L’any passat se’n van revisar 467, no sols des del punt de vist de seguretat, sinó també de l’oferta. Un equip de tècnics revisa els menús i dóna assessorament respecte a les guies de recomanacions que s’han elaborat des de la Conselleria. Enguany ja s’estan fent aquestes anàlisis que finalitzaran el pròxim curs per a completar el mapa de tots els menjadors escolars”, detalla Quiles.
Així mateix el responsable d’Educació de Salut Pública destaca la cartera de serveis que s’està oferint junt amb altres Conselleries com les d’Educació i Agricultura. “Es tracta de mesures transversals que promouen el consum de productes de proximitat i ecològics com les nostres fruites i hortalisses als centres escolars. Ara bé, és una iniciativa molt nova i que depén de la demanda”, reconeix Joan Quiles. “És poc, però és que venim del no-res i qualsevol pas ja és important”, comenta Alma Palau per a criticar la manca de sensibilitat envers aquesta qüestió en els últims vint anys. “En 2017 València ha sigut capital mundial de l’alimentació. S’ha parlat de sostenibilitat, de salut, hem valorat els nostres productes i per primera vegada en vint-i-cinc anys he vist anunciats fruites i verdures en una marquesina d’autobús”, valora.
Caminar pel llit del Túria amb el pediatra
Fora de l’àmbit estrictament escolar els programes d’atenció integral a l’obesitat infantil no solament modifiquen les dietes, sinó que tracten d’incentivar l’activitat física. El principal projecte de la Conselleria, que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de València, és ‘Caminant amb el meu pediatra’ de l’Hospital General. Es tracta d’una nova iniciativa per a combatre l’obesitat infantil que han posat en marxa els pediatres de la Unitat contra l’Obesitat i el Risc Cardiovascular del Servei de Pediatria, dins del Programa d’Atenció Integral de l’Obesitat en xiquets i adolescents (Programa PAIDO).
La iniciativa consisteix a reunir una vegada a la setmana els pediatres de la Unitat i dues monitores de la regidoria de Sanitat, Salut i Esport del consistori valencià, amb una cinquantena de xiquets i xiquetes que pateixen sobrepés o obesitat i les seues famílies, per a practicar marxa ràpida al llit del riu Túria. L’activitat pretén augmentar la motivació dels seus pacients i involucrar el seu entorn familiar augmentant l’adherència al tractament perquè siga més efectiu. La proposta està certificada per la iniciativa ‘Walk with a Doc’, que compta amb gran difusió als EUA. Però, a més, la versió valenciana d’aquesta nova forma de realitzar exercici físic és la primera d’aquestes característiques a l’estat espanyol i una de les poques a tot el món que compta amb la participació de menors d’edat i les seues famílies, segons informen des de la Conselleria.
“Els xiquets obesos tenen més possibilitats de seguir sent-ho en l’etapa adulta i de desenvolupar hipertensió o colesterol alt. Per això, els que pateixen sobrepés viuran pitjor, i probablement menys que els que no pateixen obesitat”, afirma el pediatra Julio Álvarez, membre de la Unitat contra l’Obesitat i el Risc Cardiovascular. A més, els pediatres involucren l’entorn del pacient, inculquen a tota la família hàbits saludables de vida i demostren als menors amb sobrepés que són tan capaços de realitzar esport com la resta dels seus amics. “Com més prompte s’instauren aquests hàbits en la vida familiar millor, abans es tracten i es redueixen les conseqüències”, recorda el pediatra, que a més assenyala la importància que té l’educació sobre salut des de la infància.
Això no obstant, per a Alma Palau aquesta iniciativa és “insuficient” atés que no hi ha un seguiment continuat del menor i, sobretot, perquè deixa fora els experts en la matèria: els nutricionistes. Una queixa que fa extensiva a la resta d’àmbits on la Conselleria hauria d’estar comptant amb aquests professionals. “No estan comptant amb els nutricionistes en els cinc principals entorns d’actuació: laboral, escolar, sanitari, societat civil i indústria. En tots ells calen nutricionistes i ni s’estan creant les places per a una categoria professional que ja existeix ni s’està dotant de més recursos”, adverteix l’expresidenta de CoDiNuCOVA.
Joan Quiles reconeix aquesta mancança i confia que una millora de les condicions pressupostària permeta una incorporació del nutricionistes i dietistes en el sistema públic. “Evidentment són més que necessaris pe a abordar aquesta qüestió i és una acció pressupostària que s’ha d’atendre el més prompte possible”, expressa.
Menjar en família i no parlar de dietes
Com s’ha indicat anteriorment, la prevenció és un factor fonamental per a combatre aquesta malaltia. És per això que els experts insisteixen en les seues recomanacions: una alimentació basada més en vegetals que en carn; incloure amb més freqüència els grans oblidats dels menús, els llegums, i consumir més productes frescs que processats. “Hem d’anar més al mercat que al supermercat i evitar tot el que estiga empaquetat o superempaquetat perquè és un autèntica bomba de rellotgeria i no fiar-nos massa dels missatges saludables de les caixes”, convida Palau.
A tot això caldria afegir consells especials com menjar més en família, ja que ajuda a regular el comportament alimentari impulsiu dels xiquets, les racions i els horaris i ens obliga a menjar amb ordre. “I evitar els comentaris dels progenitors sobre les dietes i indicar que s’està menjant sa perquè entre els adolescents pot ser un perill”, conclou Alma Palau.
