Que el turisme és un dels motors del territori és una qüestió innegable i les xifres així ho demostren: el País Valencià ha registrat en 2017 el seu màxim històric en turisme internacional i amb 8.918.327 visitants. Aquesta xifra representa un augment del 15,4% respecte a l’any anterior, segons arreplega l’enquesta de Moviments Turístics en Frontera publicada aquest dijous per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
En 2017 s’ha produït un increment general dels principals mercats emissors. El Regne Unit, amb una quota del 32,3%, acumula un increment del 14,6% en nombre de turistes i continua sent l’origen de la majoria dels visitants. Destaca també l’evolució d’Holanda (+32,5), els països nòrdics (+15,5%), Itàlia (+11,7%) o França (+7,3%). Les entrades de turistes estrangers per aeroport es van incrementar en 2017 un 20,4% interanual i per carretera, un 2,7%.
Al respecte, el secretari autonòmic de l’Agència Valenciana de Turisme, Francesc Colomer, va afirmar que aquests resultats són “positius”, però cal prendre les dades “amb molta responsabilitat”. Aquestes xifres, va dir, “marquen la rellevància i el posicionament en els mercats internacionals de la Comunitat Valenciana”.
L’enquesta de despesa turística, també publicada per l’INE, revela que en 2017 els turistes internacionals que van visitar el territori van gastar 8.481,3 milions d’euros, una xifra que representa un augment del 14% interanual, el major increment junt amb Madrid. Els turistes que visiten el territori es gasten 951 euros durant la seua estada, que s’allarga uns 10 dies, dos més que a la resta de l’Estat.
Tot i els bons resultats de l’enquesta, l’augment de despesa no és suficient per als empresaris del sector, que lamenten que continua “a la cua” de la resta de l’Estat i que la rendibilitat del sector no s’ha recuperat. Així ho va indicar el president de la Confederación de Empresarios Turísticos de la Comunitat Valenciana (CET-CV), Luis Martí, en la roda de premsa que va oferir aquest dijous, 1 de febrer, junt amb el vicepresident d’aquesta organització i president de la Federació Empresarial d’Hostaleria de València (FEHV), Manuel Espinar, per a fer balanç de 2017 i parlar de les perspectives per a 2018.
Una de les xifres que per als empresaris demostra que tot i l’augment de turistes la despesa hotelera continua a la cua és que el preu de les habitacions al conjunt de l’Estat és de 87 euros mentre que al País Valencià no arriba als 80 euros en la majoria de casos. La despesa per habitació als principals enclavaments turístics ha sigut de 82,2 euros a Dénia, 79,4 a Benidorm, 78,5 a Gandia i 67,5 a Peníscola.
Intrusisme, apartaments il·legals i taxes
Els preus no són l’única preocupació per a la patronal. Els empresaris turístics també demanen inspeccions per a controlar i acabar amb “l’amenaça” que suposa per a aquest sector l’intrusisme, és a dir, els apartaments turístics no reglats. “Hem passat ja la fase de comprensió del nostre problema per part de les administracions i la fase de tindre instruments normatius que permeten perseguir l’oferta, però si no reforcem les inspeccions i les sancions, l’intrusisme seguirà amb un creixement totalment desbocat”, va dir Martí.
Per a lluitar contra els apartaments il·legals, el president dels empresaris turístics va demanar a la Generalitat que el desenvolupament de la Llei de Turisme garantisca el treball dels inspectors i preveja la capacitat de sancionar si hi ha incompliment de la legalitat.
Malgrat el requeriment, Martí va reconéixer que, “en aquests moments”, la Generalitat “no té mitjans econòmics per a poder fer aquesta funció”, per la qual cosa va considerar que els ajuntaments haurien de complementar la funció d’inspecció de Turisme, ja que les administracions locals tenen “més capacitat econòmica” per a fer-ho i també mitjans personals, ja que compten amb agents de policia local.
L’alcalde de València, Joan Ribó, també va demanar regulació. Però va anar molt més enllà que els empresaris, que només advoquen per inspeccionar els apartaments turístics per a sancionar els il·legals. Ribó va reclamar una taxa per als apartaments turístics que revertisca a millorar els controls per a aconseguir una convivència “saludable” en els blocs de vivendes que evite, alhora, “l’expulsió dels veïns dels barris”.
Segons l’alcalde, una taxa per a tots els allotjaments turístics seria “un instrument de control que permetria comptar amb un cens dels que sí que contribueixen” que ajudaria a perseguir i sancionar aquells que no declaren la seua activitat. Ribó advoca pel fet que els recursos que es generen amb aquesta taxa “podran destinar-se a sufragar els serveis públics que utilitzen els turistes” i que ofereixen els ajuntaments, “com és el cas de la neteja, la seguretat o el manteniment de les platges”
Aquesta proposta no ha agradat els empresaris, que consideren que perjudica els que compleixen la llei. El president de la FEHV, Manuel Espinar, va rebutjar “implantar una taxa als legals mentre els il·legals estan navegant a plaer”. La raó: les empreses turístiques reglades ja paguen impostos directes i indirectes. Luis Martí va sentenciar que “en cap lloc de la Comunitat es donen les circumstàncies econòmiques, empresarials i turístiques per a implementar una nova figura impositiva” i va reiterar el rebuig dels empresaris turístics a la taxa, que, segons la seua opinió, faria disminuir la despesa dels turistes.
