L’electrocució i la col·lisió amb línies elèctriques són les principals causes de mortalitat no natural d’aus a l’estat espanyol. En 2017 es van registrar 227 electrocucions de fauna salvatge al territori valencià. La majoria dels casos, 98, van ser a la demarcació de València. I dins de totes aquestes morts, 224 corresponien a aus de 23 espècies diferents.
Especialment sensibles són les aus rapinyaires, algunes d’elles amenaçades, com ara l’àguila de panxa blanca. L’any passat es van registrar sis morts d’aquesta espècie i dues d’àguila pescadora, també vulnerable. Per tal de protegir aquesta fauna singular contra la col·lisió i l’electrocució en línies elèctriques, l’any 2008 es va publicar un Reial decret. En compliment d’aquest, la conselleria va emetre en 2010 una resolució per la qual s’establien les zones de protecció de l’avifauna contra la col·lisió i electrocució i s’ordenaven mesures per a la reducció de la mortalitat d’aus en línies elèctriques d’alta tensió al País Valencià.
El Reial decret de 2008 també recollia que l’òrgan competent de cada autonomia és qui ha de determinar les línies elèctriques ubicades en zones de protecció que no s’ajusten a les prescripcions tècniques establertes en els articles 6 i 7 i en l’annex de la mateixa disposició legal. D’altra banda, l’any passat es va publicar un altre Reial decret pel qual s’estableixen les bases reguladores per al finançament de l’adaptació de les línies elèctriques d’alta tensió als requisits establits. Segons aquest, es financen les “correccions” de línies elèctriques aèries d’alta tensió amb conductors nus ubicades en zones de protecció que figuren en l’inventari de línies perilloses realitzat i notificat als titulars de les línies per la comunitat autònoma que corresponga.
Les línies perilloses
La Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, després de rebre la informació facilitada per les empreses distribuïdores d’energia elèctrica, va publicar aquest dilluns al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana un llistat amb les línies elèctriques situades en àrees sensibles per a l’avifauna i que, per tant, caldrà modificar perquè deixen de ser un perill per a aquests animals.
A tot el territori valencià s’han detectat un total de 2.085.986 metres de línies elèctriques d’entre 10 kV i 30 kV de tensió que no compleixen amb els requisits establits, és a dir, que resulten perilloses per a les aus. L’empresa amb més línies pendents de corregir és Iberdrola, seguida de Maestrazgo Distribución Eléctrica. Les altres empreses que hauran d’ajustar el seu cablejat són Endesa i Distribuïdora Elèctrica de Relleu. Segons ha informat la Generalitat en un comunicat, totes aquestes companyies podran optar a les ajudes del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient per a la correcció de les línies.
Pel que fa a les zones de protecció afectada, es troben repartides a tot el territori valencià, coincidint amb les zones d’especial protecció per a les aus, les ZEPA. Així, a la demarcació de Castelló caldrà corregir les línies ubicades a la ZEPA L’Alt Maestrat, Tinença de Benifassà, Turmell i Vallivana; a la desembocadura del riu Millars; al Desert de les Palmes; a la Marjal i Estanys d’Almenara; al Penyagolosa; a la ZEPA Planiols-Benasques; a la Serra d’Espadà, i a la Serra d’Irta. També estan en el punt de mira els cables de l’àrea prioritària La Vall d’Uixó, Sagunt i La Marjal d’Almenara; la de la Serra d’Espadà-Serra de Borriol, i la de Rosell i Canet lo Roig.
En el cas de la demarcació de València, s’hauran de corregir línies elèctriques que passen per la ZEPA Hontanar-La Ferriza; la ZEPA Alto Turia i Sierra del Negrete; la ZEPA Els Alforins; la ZEPA Hoces del Cabriel; l’Albufera; la Marjal de Pego-Oliva; la Marjal dels Moros, o la Serra Calderona, entre d’altres.
Pel que fa a les comarques del sud, el Cabeçó d’Or i la Grana, el Clot de Galvany, el Fondo d’Elx-Crevillent, les Llacunes de la Mata i Torrevella, la ZEPA Maigmó i Serres de la Foia de Castalla, la ZEPA Montgó – Cap de Sant Antoni o la ZEPA Serres de Mariola i el Carrascal de la Font Roja són encara un entorn perillós per a les aus.
