El passat mes de gener, Guillem Montoro (Paiporta, 1995) va botar de l’anonimat a l’opinió pública després que el jove militant de Compromís agafara les regnes de la Regidoria de Tranparència, Modernització i Participació Ciutadana de la localitat de l’Horta Sud. La seua condició de trans amb responsabilitats de govern el convertia en la primera persona que reunia aquestes característiques.
Guillem Montoro va reclamar durant una entrevista concedida a aquest diari la necessitat de reivindicar la seua orientació sexual. “Se m’ha qüestionat pel fet de dir que sóc trans; però, si no ho diem, no existim”, afirmava el regidor de Paiporta.
Malgrat el reconeixement públic que va comportar el seu nomenament, Montoro encara no gaudia d’identitat legal davant l’Administració, ja que no ha sigut fins ara, després de 3 anys, que el regidor ha aconseguit que se li expedira un Document Nacional d’Identitat amb el sexe amb què vol viure.
Així ho ha anunciat el mateix Montoro a les xarxes socials, on celebrava que “després de més de 3 anys lluita, per fi existisc legalment. Hui, per fi, sóc”. El regidor de Transparència de Paiporta ha reivindicat que “el dret a la identitat és un dret humà fonamental que et defineix i li dóna sentit a qui eres. Aquest és el major i millor regal que em podia dur 2018: el meu primer DNI”, ha anunciat.
El derecho a la identidad es un derecho humano fundamental que te define y le da sentido a quien TÚ eres.
Ese es el mayor y mejor regalo que me podía traer 2018: mi primer DNI. Después de una lucha de más de 3 años, por fin existo legalmente.
Hoy, por fin, soy. #derechoaser pic.twitter.com/PUoTwDqwUe
— Guillem Montoro (@GuiIIem) 17 de febrer de 2018
